El Maestrat en defensa dels Països Catalans
Seixanta-dues persones del món de la cultura i de l’educació vinculades a la comarca valenciana del Baix Maestrat han signat un manifest en defensa del terme Països Catalans i en contra de “l’atac flagrant cap a la llibertat d’expressió” que representa la criminalització d’aquesta denominació històrica dels territoris que conformen la catalofonia. Han sigut seixanta-dues persones exactes en homenatge a Joan Fuster i la seua obra “Nosaltres, els valencians”, publicada l’any 1962. Fou aquesta obra, precisament, la que popularitza l’ús del terme Països Catalans i la que marcà, també, l’inici de la reacció espanyolista que anys més tard donaria peu a l’anomenada Batalla de València.
El Sénia i la frontera invisible
Tot i que la Batalla de València suposà la derrota institucional del valencianisme fusterià, amb la consegüent renúncia als símbols i a la terminologia pròpia del valencianisme històric, les comarques del nord del País Valencià sempre han estat alienes, en gran mesura, a aquesta disputa, ja que el Sénia és una frontera invisible que delimita la unitat més que no pas la diferència.
L’Aplec dels Port és un bon exemple de com la defensa de la unitat de la llengua i dels Països Catalans mai han caigut en l’oblit a aquestes comarques, i iniciatives semblants com el recent Aplec del Sénia vénen a refermar-ho. Fou també precisament a Vinaròs on es posaren els fonaments per a una nova etapa de l’Esquerra Independentista. El manifest “62 del Maestrat en defensa del terme Països Catalans” és una fita més en aquesta història de resistència quotidiana a les imposicions i absurditats de la política de Palau dictada des de València i, també, des de Madrid.
Tot seguit reproduïm el manifest:
“Va ser l’any 1962 que Joan Fuster popularitzà el terme “Països Catalans” amb la publicació de “Nosaltres, els valencians” per Edicions 62, en el marc de la lluita cultural i política contra el franquisme. Un terme emprat per primera vegada precisament per un altre valencià: l’historiador de Catarroja Benvingut Oliver i Esteller. Avui, 50 anys després, les 62 persones sot-signants d’aquest manifest volem reivindicar l´ús del terme Països Catalans per a referir-nos a aquells territoris que conformen la catalanofonia: des de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar.
Nosaltres, que tenim vincles estrets amb el Baix Maestrat, on vivim, treballem i estimem, som conscients que compartim llengua amb els territoris abans esmentats.És per això que defensem l’ús d’aquesta denominació en qualsevol àmbit i en qualsevol context. Per tant, davant la polèmica suscitada aquests darrers dies al voltant de l’ús d’aquest terme, condemnem l’atac flagrant cap a la llibertat d’expressió que representa la criminalització del terme i de les persones que el fem servir, en la nostra vida diària, per a referir-nos a una unitat geohistòrica, cultural i lingüística, de la qual ens sentim partícips.
De la mateixa manera, condemnem i rebutgem tota actitud discriminatòria o intolerant cap a aquells que se senten més còmodes utilitzant qualsevol altre terme que encaixe millor en el seu sentir identitari i que ubique la realitat valenciana en d’altres contextos territorials, històrics o polítics, siguen oficialment reconeguts o no.
Històricament, el terme “Països Catalans”ha patit una politització estratègica per part dels col·lectius contraris a la seua utilització, en la línia argumental d’un discurs secessionista fonamentat en l’odi i la divisió entre pobles germans. Aquesta manipulació neix de la ignorància voluntària i tendenciosa cap al nostre passat comú. La nostra intenció, doncs, és la de despolititzar-lo per tal de poder assolir-ne la normalitat.
Cada ciutadà, en un context democràtic com el nostre on el respecte a la llibertat d’expressió esdevé fonamental, és lliure d’utilitzar el terme identitari que més adeqüe a les seues sensibilitats, interessos, sentiments o ideologia. En el nostre tarannà no hi tenen cabuda les actituds intolerants cap als qui utilitzen termes i símbols amb els quals no ens sentim identificats; de la mateixa manera, exigim respecte cap als qui lliurement i pacíficament emprem termes o símbols amb els quals altres persones poden no sentir-se identificats.”
Ací podeu consultar el manifest i la llista d’adherits.
