El malson de Balcombe

Les protestes dels darrers dies a Balcombe, un petit poble a 50 km al sud de Londres, han situat el debat entorn el fracking en l’ull de l’huracà de l’opinió pública anglesa. Ara bé, el debat desenvolupat als grans mitjans de comunicació ha estat força limitat. Així, a les conseqüències ambientals i per a la salut de l’ús del fracking s’hi oposaven els avantatges que aquesta tècnica suposaria per a la sobirania energètica de les illes i per al creixement econòmic. El veritable debat, aquell que qüestionés el capitalisme i les contradiccions energètiques amb les que topa a dia d’avui, ha quedat soterrat en l’espectacularitat de les detencions i els eslògans fàcils de digerir. El fenomen del fracking és, no obstant, un clar exemple de les conseqüències de l’expansió capitalista en curs des de que fa prop de 10 anys s’impulsés implementar-lo als Estats Units.

L’aposta per l’extracció de gasos no convencionals que s’està exercint des de l’executiu de Cameron esgrimint-se com a solució a l’increment dels preus del petroli està omplint les illes de prospeccions. Al conjunt del Regne Unit s’hi estan desenvolupant principalment tres tècniques diferents. En primer lloc hi trobem la gasificació de carbó del subsòl mitjançant cremació. Aquesta tècnica s’està usant especialment a jaciments de carbó que es trobaven mar endins i que, per tant, van ser descartats per part de la mineria en el seu moment. També relacionat amb el carbó està tenint un fort impacte l’extracció del gas metà que genera aquest hidrocarbur durant la seva formació. En aquest cas s’estan desenvolupant prospeccions al voltant de les històriques zones mineres de carbó de l’illa. Finalment, de la mateixa manera que als Països Catalans sota domini espanyol, els plans per al fracking per a l’extracció de gas d’esquist han fet també acte de presència a la Gran Bretanya. Les protestes que han tingut lloc a Balcombe ho han fet en contra la possibilitat d’aquesta darrera tècnica. El comú denominador d’aquests nous tipus d’extraccions és la seva agressivitat amb el medi ambient: la contaminació de les aigües subterrànies, els problemes de salut per a la població propera, l’augment del risc de terratrèmols i l’emissió de diòxid de carboni i la conseqüent contribució a l’efecte hivernacle que es produeixen amb aquestes perforacions són els principals arguments esgrimits per les organitzacions ambientals. A més, cal també afegir-hi el ràpid esgotament d’aquestes extraccions: al cap d’un any la producció de gas d’aquests jaciments descendeix de mitjana en un 75%. El trasllat de les perforacions del subsòl a noves àrees apareix doncs com la única solució per a la continuïtat d’aquesta nova font d’energia. De fet, d’un temps ençà ja s’ha apuntat a la bombolla especulativa relacionada amb el fracking. L’atracció de capitals davant una sobreestimació de les rendibilitats financeres estaria propiciant un efecte econòmic com el que es genera a partir de l’especulació immobiliària o de les .com.

Tot i que l’oposició al fracking es mostri com la resposta necessària per a la defensa del medi ambient, la resposta hauria d’integrar també una visió global del fenomen. El contraexemple paradigmàtic el trobem en l’Estat francès on les extraccions de gas d’esquist estan en quarantena des del 2011. No obstant, caldria recordar també quin és el mix energètic de l’Estat francès i la seva aposta per l’energia nuclear, doncs més 75% de la seva energia elèctrica prové dels seus 58 reactors nuclears. La oposició d’Alemanya al fracking des del 2012 junt al desmantellament total previst dels seus reactors nuclears de cara al 2022 assenyalaria en canvi una major aposta per les energies renovables. Alemanya i el seu compromís amb el protocol de Kyoto representarien així la voluntat de la superació de les contradiccions ambientals generades pel capitalisme sense haver d’abandonar aquest sistema econòmic. Per tant, aquest plantejament en favor del medi ambient continuaria sent perfectament compatible amb les contradiccions socials i la desigualtat pròpies del capitalisme. L’anunci per part del govern de Rajoy de la nova reforma energètica realitzat aquesta darrera setmana ens permet il·lustrar perfectament aquesta visió: l’autoabastiment d’energia elèctrica mitjançant panells solars podria arribar a sancionar-se amb multes de fins a 60 milions d’euros. El que compta és assegurar l’acumulació capitalista per part de les empreses energètiques tot i que això suposi, o més ben dit necessiti, de la progressiva depauperació dels treballadors. Així, tot i que el fracking impliqui una major degradació del medi ambient, la solució a les problemàtiques actuals no es troba tant sols el canvi de model energètic, sinó també en la superació del model econòmic capitalista.

Frack Off, una xarxa amb prop de 50 nuclis locals que s’oposen al fracking al conjunt del Regne Unit, ha estat desenvolupat intenses campanyes d’oposició a les perforacions. A Balcombe, amb més d’un 80% de la seva població en contra de les prospeccions que estan tenint lloc per part de l’empresa energètica Cuadrilla, han assegurat que continuaran lluitant per aturar les extraccions de gas d’esquist. El passat divendres 2 d’agost, tot i l’oposició popular mitjançant sabotatges per tal de prevenir l’arribada de l’equipament necessari i la detenció per part de la policia de 30 persones durant la nit anterior, l’empresa inicià finalment les perforacions. A més, tot i que l’empresa assegura que la intenció és tant sols la cerca de petroli que podria trobar-se en una capa superficial i que l’ús de tècniques més agressives potser acaba no donant-se, els activistes hi oposen el sentit comú: si no hi ha prospeccions segur que no hi possibilitat de tota la resta. A més, els missatges llançats per part de l’executiu no han estat tampoc gens conciliadors. La necessitat de diversificació energètica reclamada per part del darrer document del govern assenyala el fracking com una font d’energia primordial. Per altra banda, la declaració per part dels Tories a la Cambra dels Lords que “el fracking havia de tenir lloc a les zones deshabitades com el nord-est d’Anglaterra” posava de nou l’accent en el perjudici al que es sotmet les zones rurals per part de les urbanes.

El camins de la resistència topen de nou amb aquells tres vells amics que fa ja una dècada decidiren a les Açores envair l’Iraq per a proveir-se de petroli. Tot i la substitució del “No a la Guerra” pel “Fracking No” els motius de fons continuen sent els mateixos: fer front als interessos de les grans corporacions de l’energia que proporcionen la sàlvia del capitalisme. Ara però sembla que les conseqüències ens arribin també a casa.