“El Malson d’Orwell. Control social i noves tecnologies” és el títol del llibre que ens els darrers dies ha presentat Alerta Solidària i que ha estat editat per Tigre de Paper.
Alerta Solidària, com a organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista que porta més de deu anys treballant amb les persones represaliades dels Països Catalans, ha acumulat una experiència i un bagatge molt importants en la defensa dels drets col·lectius i individuals davant els múltiples casos repressius que ha patit l’esquerra anticapitalista i independentista del país. Ara, una part d’aquest bagatge, el trobem reflectit en aquest llibre que, a només quatre dies de la seva presentació, va veure exhaurits tots els exemplars de la seva primera edició.
Aquesta quinzena parlem amb en Xavi Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària per tal que ens faci cinc cèntims dels projecte que l’organització acaba d’encetar.
Per què “El Malson d’Orwell”?
En realitat és un títol per donar-li un punt literari escollit pels companys de Tigre de Paper però que creiem que exemplifica de forma molt clara els paral·lelismes entre l’obra d’Orwell i el moment actual; el títol, podríem dir original, és “Control social i noves tecnologies”.
Dues frases per explicar-nos en què es basa el llibre
És un petit recull o manual per tal d’entendre què és el control social, quin paper juga en el sistema repressiu i el paper que juguen les noves tecnologies en aquest. Per altra banda introdueix alguns dels mètodes de control social vinculats a noves tecnologies així com la legislació que en fa referència.
Quina és la necessitat d’encetar aquest debat amb la publicació del llibre?
Com a organització antirepressiva feia temps que vèiem que un dels elements en els que calia aprofundir a nivell de coneixement, debat, etc. és el control social. En el moment actual el control social va íntimament lligat amb les Noves Tecnologies i és per això que ho volíem tractar de primera mà.
Amb aquestes premisses doncs ens vam posar a fer una tasca de recopilació d’informació, materials i de reflexions pròpies per tal d’iniciar un procés de debat i formació a nivell intern. Un cop fet aquest procés vam creure que el resultat final era prou interessant com per traslladar una part d’aquest materials a nivell públic i això és el que hem fet amb l’edició d’aquest manual.
El volum ingent de xarxes socials que ha sortit a la llum en els darrers anys, fins a quin punt ha capgirat el sistema i els mètodes repressius per part dels estats? I en concret de l’estat espanyol?
El control social és tant vell com els propis sistemes socials i les Noves Tecnologies són una eina relativament recent en la història. El Sistema Repressiu modifica les eines de control social, les perfila, les millora i les canvia. Les Noves Tecnologies i elements com les xarxes social se’ns dubte han dotat de noves eines molt potents el control social però també les possibilitats de resposta a aquest. En aquest sentit capgirar-lo no l’ha pas capgirat ja que els seus objectius i funcions segueixen sent els mateixos, el que si que ha fet és com dèiem abans dotar-lo de noves eines.
Dius que el sistema repressiu s’ha dotat de noves eines, ens en podries citar alguna o donar-nos algun exemple?
Un dels elements més invisibles d’aquestes eines de control, però que intervé de forma activa en aquest sistema, el podem trobar per exemple, en els discursos que s’ofereixen a través dels mitjans de comunicació; sempre vinculats a una estructura de poder existent on sovint el botxí acaba esdevenint víctima i l’objectiu últim i que prima per sobre la resta és regular la conducta de la ciutadania.
Podríem dir, doncs que la vigilància tecnològica és ara “l’eina” per excel·lència de control social?
És una eina que s’ha tornat imprescindible per al control social però no l’única. Facilitat molt la tasca de vigilància a través per exemple dels seguiments de posicions als telèfons mòbils o de la construcció de xarxes de relacions a través de les xarxes socials, però no ens podem oblidar d’altres elements tant senzills i que segueixen sent també un dels pilars del control social com la discreció o el rumor per exemple.
Com afecta aquesta vigilància a la llibertat individual i col·lectiva?
Drets com el de la intimitat o la presumpció d’innocència cauen en detriment d’aquesta vigilància “total” que tornant a Orwell s’assimila a la pantalla “que tot ho veu”. Aquests elements de capacitat de captació de dades lligats a eines que permeten l’encreuament d’aquestes, l’ordenament en bases de dades, etc. i una legislació que ho permet, que no ho prohibeix o que senzillament malgrat prohibir-ho és vulnerada sistemàticament en matèria de protecció de dades deixen també com a mínim en qüestió altres drets també fonamentals com la llibertat ideològica o fins i tot sexual. Només cal recordar aquell trist episodi en el que després de l’okupació d’un teatre a Barcelona per part de centenars de persones, poques hores després es va filtrar la ideologia de cada una d’elles.
Entenem que els grups més vulnerables a patir aquesta intromissió són aquells que poden ser considerats elements pertorbadors i que poden posar en perill les estructures de poder?
Considerem que qualsevol persona és vulnerable al control a través de les Noves Tecnologies i que l’ús que en fan els estats i els seus Sistemes Repressius, són només una part dels agents a tenir presents resta tota la part privada i els usos i objectius que tenen en utilitzar aquestes Noves Tecnologies. Òbviament, els serveis d’intel·ligència i informació dels diferents cossos policials destinen molts més recursos al què ells consideren ·l’“enemic”· en paraules recents dels propis Mossos d’Esquadra dirigint-se per exemple als vaguistes.
Des d’Alerta Solidària, que porta més de deu anys d’experiència en casos repressius, com es valora l’experiència?
En el moment de començar el projecte de fer públic aquest manual la nostra intenció no era més que fer el màxim de difusió de les coses interessants que hi podia haver en ell i que podien ser útils per a les persones militants; alhora volíem aprofitar també per posar el nostre granet de sorra potenciant un projecte compromès i cooperatiu com Tigre de Paper edicions. El moment de publicació del treball creiem que ha contribuït enormement en el seu èxit (Esclat de casos d’espionatge, enèssima càrrega social contra els Mossos d’Esquadra, aquest cop pel cas Quintana, etc.) així com que l’autor del pròleg, en David Fernández hagi guanyat molta notorietat pública des que va ser escollit com a parlamentari de la CUP-AE. Una oportunitat de difusió d’un treball col·lectiu que esperem que no decebi i sobretot que sigui útil. Una petita eina més per l’alliberament social i nacional!
