“D’ací poc ja no seràs el meu amic l’alcalde, només el meu amic”. Amb aquestes paraules s’acomiadava el constructor Enrique Ortiz de Luís Díaz Alperi, quan en setembre de 2008 el llavors alcalde d’Alacant pel Partit Popular li comunicava la seua imminent renúncia. Arrere quedaven vacances compartides, viatges, passejades comuns en els respectius iots, ajudes familiars, i regals. L’alcaldia d’Alacant romandria en mans amigues, les de Sonia Castedo, i amb la protecció que a Alperi li proporcionava, i li proporciona, la seua condició de diputat autonòmic, esperava passar desapercebut davant les contínues denúncies de la Fiscalia Anticorrupció. Perquè la història d’Ortiz amb Alperi o Castedo no és la de l’amistat, sinó la de les estretes relacions de negocis entre uns representants institucionals i l’oligarquia empresarial de la ciutat d’Alacant.
Enrique Ortiz, un dels amos d’Alacant
Ortiz, per a aquelles persones poc instruïdes en la quotidianeïtat alacantina, és l’empresari amb major projecció mediàtica de la ciutat. Màxim accionista de l’Hèrcul·les, el principal equip de futbol d’Alacant, és conegut fonamentalment per la seua empresa constructora (Ortiz e hijos, ara anomenada Cívica) i per la important penetració empresarial en diversos ambits: des de l’obra pública, fins al servei de neteja viària, des de la construcció i gestió de pàrquings fins a la neteja en les escoles del municipi. Darrere d’Ortiz es troben les principals operacions especulatives a la ciutat: el PAU 4; el Pla de la Condomina, que preveu l’urbanització del que queda de l’Horta d’Alacant; la requalificació de l’estadi Rico Pérez per tal de construir torres de vivendes i un centre comercial; la instalació de grans superfícies comercials com ara Ikea; però, sobretot el Pla Rabassa, amb la construcció de 13.000 noves vivendes al degradat espai natural de les Llacunes de Rabassa. Ortiz és un dels amos d’Alacant, i les seues fraternals relacions amb els dirigents del PP i del PSOE l’han permès en els darrers anys bastir un enorme empori econòmic. Perquè si una veritat desvel·len les activitats d’Ortiz i la dels membres del PP i del PSOE és la de compartir ambicions i amor pels diners i el luxe.
Del cas Brugal al PGOU
La connivència entre empresaris i polítics i els tractes de favor és el que ha destapat el cas Brugal, una xarxa de corrupció destapada per l’empresari oriolà Ángel Fenoll al voltant de corrupteles diverses en la concessió del servei de residus a la comarca de la Vega Baixa, i que van portar a comissaria a desenes d’empresaris, polítics, i al propi president de la Diputació d’Alacant, Joaquín Ripoll.
De les investigacions del cas Brugal s’ha descobert la relació de molts dels investigats amb xarxes de narcotràfic, així com de pressumptes irregularitats en la tramitació del PGOU d’Alacant. Aquest darrer fet ha suposat la recent imputació de l’empresari Enrique Ortiz, de la seua dona, i de Jesús Quesada, arquitecte redactor del Pla, així com la citació judicial de Luis Díaz Alperi, llavors alcalde de la ciutat pel PP, i de la seua regidora d’urbanisme i actual alcaldessa, Sonia Castedo. El jutge instructor sospita de diverses irregularitats en la tramitació del PGOU que tendirien a proporcionar un tracte de favor al constructor. No debades, la investigació ha determinat que el propi Ortiz posseïa plànols del PGOU quan encara aquest no era públic, obtenint d’aquesta manera informació privilegiada sobre l’ordenament urbanístic de la ciutat.
No és la primera vegada que els representants institucionals alacantins són acusats de corrupció i de tracte de favor a Ortiz. Luís Díaz Alperi ja va ser jutjat, però no condemnat, per les irregularitats detectades en la concessió de tres pàrquings, que van consistir en el canvi de les condicions i l’encariment de l’obra pública, una vegada que la seua construcció s’havia concedit a les empreses d’Ortiz.
Les connexions socialistes
Però Enrique Ortiz no només ha llaurat del seues amistats en els camps del PP. Són conegudes les trobades amb Joaquín Navarro, antic alcalde de Benidorm per tal de desbloquejar un dels plans urbanístics projectats en la ciutat turística. D’altra banda, Blas Bernal, l’antic portaveu del PSOE en l’Ajuntament d’Alacant, va ser premiat pel seu incondicional suport al Pla Rabassa amb responsabilitats a l’Hèrcul·les; l’exregidor del PSOE Alejandro Bas forma part del seu equip jurídic; i l’antic secretari de finances a Blanqueries, José Cataluña, és un dels dirigents socialistes que apareixen amb més profussió al sumari del cas Brugal, i es va arrogar la representació del PSPV per tal de tranquilitzar Ortiz davant la seua imputació per corrupció. I és que Ortiz sempre ha sabut envoltar-se de tiris i de troians. No debades, l’actual portaveu del PSOE a les Corts Valencianes, Ángel Luna, també va ser empleat seu a l’Hèrcules.
Joaquín Arias, l’alter ego d’Ortiz
L’excessiu protagonisme mediàtic està passant factura a Enrique Ortiz, que hauria de mirar-se al mirall del seu company oligarca, Joaquín Arias. L’amo de l’altre gran empori alacantí ha construït la seua riquesa de manera més discreta. Propietari de l’empresa concessionària del transport públic, Arias ha diversificat la seua activitat gràcies a la restauració, la neteja, l’agricultura i l’enologia, i en breu ampliarà els seus beneficis empresarials mitjançant la graciosa concessió de la Línia 2 del tramvia, que unirà tota la Alacant amb Sant Vicent del raspeig passant per la Universitat; una línia construïda amb diners públics i que preveu milers de viatgers diaris.
