El Ministeri de Colònies dels EUA i la seua Cimera de les Amèriques.

Què és l’organització d’estats americans?

L’Organització d’Estats Americans (OEA) va ser creada a Bogotà, Colòmbia, el 1948 pels Estats Units i els seus aliats. Tot i que la Carta de l’OEA invoca la retòrica del multilateralisme i la cooperació, l’organització va ser utilitzada com a eina per lluitar contra el comunisme a l’hemisferi i per imposar l’agenda dels Estats Units als països de les Amèriques. Aproximadament la meitat dels fons de l’OEA i el 80% dels fons de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), un òrgan autònom de l’OEA, procedeixen dels Estats Units. Cal assenyalar que, malgrat aportar la major part del seu pressupost, els Estats Units no han ratificat cap dels tractats de la CIDH.

L’OEA va mostrar la seva veritable cara després de la Revolució Cubana (1959). El 1962, en una reunió celebrada a Punta de l’Est (Uruguai), Cuba, membre fundador de l’OEA, va ser expulsat de l’organització. La declaració de la reunió afirmava que “els principis del comunisme són incompatibles amb els principis del sistema interamericà”. En resposta, Fidel Castro va qualificar l’OEA de «Ministeri de Colònies dels Estats Units».

L’OEA va crear el Comitè Consultiu Especial de Seguretat contra l’Acció Subversiva del Comunisme Internacional el 1962, amb el propòsit de permetre a les elits de les Amèriques –dirigides pels EUA– utilitzar tots els mitjans possibles contra els moviments populars de la classe obrera i el pagesia. L’OEA ha donat cobertura diplomàtica i política a l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) dels Estats Units en participar en l’enderrocament de governs que intenten exercir la seva sobirania legítima, sobirania que la Carta de l’OEA pretén garantir. Aquest exercici ha anat des de l’expulsió de Cuba per part de l’OEA el 1962 fins a l’orquestració de cops d’Estat a Hondures (2009) i Bolívia (2019), passant pels intents repetits d’enderrocar els governs de Nicaragua i Veneçuela i la actual ingerència a Haití.

Des del 1962, l’OEA ha actuat obertament al costat del govern nord-americà per sancionar països sense una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, cosa que fa que aquestes sancions siguin il·legals. Per tant, ha violat sistemàticament el “principi de no intervenció” de la seva pròpia carta, que prohibeix “no només la força armada, sinó també qualsevol altra forma d’ingerència o de tendència atemptatòria de la personalitat de l’Estat, dels elements polítics, econòmics i culturals que el constitueixen» (capítol 1, article 2, apartat b, i capítol IV, article 19).

Què és la Comunitat dels Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC)?

Veneçuela, amb el president Hugo Chávez al capdavant, va iniciar a principis de la dècada del 2000 un procés de construcció de noves institucions regionals fora del control dels Estats Units. En aquest període es van construir tres grans plataformes 1) l’Aliança Bolivariana per als Pobles de Nostra Amèrica (ALBA) el 2004; 2) la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) el 2004; i 3) la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) el 2010. Aquestes plataformes van establir connexions intergovernamentals a tot Amèrica, incloent cimeres sobre assumptes d’importància regional i institucions tècniques per millorar el comerç i les interaccions culturals a través de les fronteres. Cadascuna d’aquestes plataformes s’ha enfrontat a les amenaces dels Estats Units. A mesura que els governs de la regió oscil·len políticament, el seu compromís amb aquestes plataformes ha augmentat (com més a l’esquerra han estat) o disminuït (com més subordinats han estat als Estats Units).

A la VI Cimera de la CELAC, celebrada a Ciutat de Mèxic el 2021, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va proposar que es dissolgués l’OEA i que la CELAC ajudés a construir una organització multilateral a l’escala de la Unió Europea per a resoldre els conflictes regionals, crear associacions comercials i promoure la unitat de les Amèriques.

Què és la Cimera de les Amèriques?

Mobilització popular el 2005 a Mar de la Plata contra l’Àrea de Lliure Comerç per a les Amèriques, l’acord de comerç impulsat pels EUA

Amb la caiguda de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), els Estats Units van intentar dominar el món utilitzant el seu poder militar per disciplinar qualsevol Estat que no acceptés la seva hegemonia (com Panamà el 1989 i l’Iraq el 1991) i institucionalitzant el seu poder econòmic a través de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), creada el 1994. EUA va convocar els Estats membres de l’OEA a Miami per celebrar la primera Cimera de les Amèriques el 1994, la gestió de la qual es va encomanar posteriorment a l’OEA. Des de llavors, la cimera es convoca cada pocs anys per «debatre qüestions de política comuna, afirmar valors compartits i comprometre’s a fer accions concertades a nivell nacional i regional».

Tot i el seu domini sobre l’OEA, els Estats Units mai no han pogut imposar plenament la seva agenda en aquestes cimeres. A la tercera cimera de la ciutat de Quebec (2001) i a la quarta cimera de Mar del Plata (2005), els moviments populars van organitzar grans contraprotestes. A Mar del Plata, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, va encapçalar una manifestació massiva, que va tenir com a resultat el col·lapse de l’acord de l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA o TLC) imposat pels Estats Units. Les cinquena i sisena cimeres de Puerto España (2009) i Cartagena (2012) es van convertir en un camp de batalla pel debat sobre el bloqueig nord-americà a Cuba i la seva expulsió de l’OEA. A causa de la immensa pressió dels Estats membres de l’OEA, Cuba va ser convidada a les cimeres setena i vuitena de Ciutat de Panamà (2015) i Lima (2018), en contra dels desitjos dels Estats Units.

Tot i això, els Estats Units no han convidat Cuba, Nicaragua ni Veneçuela a la novena cimera que se celebrarà a Los Angeles el juny del 2022. Diversos països –entre ells Bolívia i Mèxic– han dit que no assistiran a la reunió llevat que els 35 països de les Amèriques siguin presents. Del 8 al 10 de juny, diverses organitzacions populars progressistes i d’esquerra[1] celebraran una Cimera dels Pobles per contrarestar la cimera de l’OEA i amplificar les veus de tots els pobles de les Amèriques.

https://peoplessummit2022.org/

* Publicat per l’Assemblea Internacional dels Pobles, Maig 2022.

[1] ALBA Movimientos, Coalició ANSWER, Federnació Americana de Professors – 1521, Coalition for Humane Immigrant Rights,  Sindicat d’Habitatge de Los Angeles, CARECEN, Code Pink, Labor Against Racism and War, National Day Laborer Organizing Network, Assemblea Internacional dels Pobles,  The People’s Forum, Poor People’s Campaign – California, SEIU Local 721, Unión de Vecinos(LA), 4 Nations Solidarity Coalition- Bay Area,  IFCO/Pastors for Peace, NOlympics LA, Black Lives Matter – Los Angeles, Border Agricultural Workers i fins a dues-centes més