Dissabte passat, diferents col·lectius de Ciutat Vella van commemorar una any més el Motí dels Velluters a València. Aquesta jornada, que porta huit anys celebrant-se, ja està consolidada en el calendari reivindicatiu del barri. Enguany va consistir en una cercavila que va recórrer els carrers de Velluters, el Mercat i Sant Francesc, tot aturant-se a tres punts destacats de creació i reivindicació de barri, per acabar amb l’encesa d’una gran foguera a la plaça del Pilar.
La cercavila va comptar amb la presència de diferents grups de percussió i de tabals i dolçaines, entre els que destaquen els Cucs de Velluters, que són els principals impulsors de la revetlla.
El primer lloc on es va detenir el seguici va ser la plaça de la Botja, on l’entitat Ciutat Vella Batega impulsa un projecte de cessió de solars per a ús lúdic (hort urbà) i esportiu dels veïnat i les associacions. Una participant de Ciutat Vella Batega hi va explicar la proposta i el seu estat.
Després la cercavila es va desplaçar fins a la plaça de Bruges, on hi ha un pàrquing inacabat tot i la despesa pública allí invertida i després de prop de set anys d’obres. Diferents col·lectius reivindiquen l’ús de l’aparcament per al veïnat i els treballadors del Mercat Central, així com una peatonalització de la zona. La lectura, en aquesta ocasió, fou a càrrec d’un membre d’Endavant.
La darrera aturada de la cercavila fou davant el Col·legi Major de l’Art de la Seda, que un any més continua sense ser restaurat malgrat el seu estat ruïnós, i on els organitzadors llegiren el manifest de la convocatòria, que, a més de recordar els fets de 1856, enguany ha denunciat la retallada de llibertats que comporta l’anomenada Llei mordassa. També s’hi va fer menció al nou PGOU i a la necessitat de fer front a les pretensions de l’Ajuntament de destruir encara més horta.
La jornada va acabar a la plaça del Pilar, on es va encendre la gran foguera per començar la festa i la torrada popular amb més de mig miler d’assistents.
Manifest del Motí dels Velluters 2015
Bona vesprada velluters. Segur que totes les persones que estem hui ací coneguem este edifici: el Col·legi de l’Art Major de la Seda. Una gran casa que forma part del nostre barri des de… sempre. O així ens ho pareix, no?, pareix que sempre haja estat ací. Quasi diàriament passem davant d’ell, i de tant veure’l, de tant de passejar enfront de les seues finestres tancades i els seus murs envellits, ens passa desapercebut. ¡S’ha tornat invisible! ¿Pareix increïble, veritat?, pareix increïble que puga desaparèixer una cosa tan gran i caure en l’oblit.
I, no obstant això, una cosa més gran encara, el barri sencer de Velluters, ha sigut interessadament oblidat, legislatura rere legislatura, pels gestors polítics. Condemnat a l’abandó, a l’afonament, a la marginació, s’ha volgut que el nostre barri acabara sent invisible i desapareguera. I ara, després de llargs anys d’abandó per part de les institucions públiques, ha hagut de vindre una fundació privada a pagar els 2 milions d’euros que costarà la rehabilitació del Col·legi, iniciada fa unes setmanes. El fet de que se haja iniciat la rehabilitació és una bona noticia, però, haurà de ser també la Fundació Hortensia Herrero, dona de Juan Roig, la que rehabilite els edificis i recupere els solars de tot el barri? O arribarà per fi el moment de tindre un govern que dedique els diners públics a millorar la vida de totes les persones i no sols la d’unes poques?
Este edifici representa molt bé la història del barri de Velluters. Ací on el veiem, tan fosc i abandonat, va ser al seu dia una casa plena d’esplendor que albergava al gremi dels artesans seders de València. Les seues sales estaven plenes d’activitat, els mestres seders tenien ací la seua casa comunal, i l’Art de la seda, que va fer famosa a la ciutat en tot el Mediterrani, donava treball a bona part dels seus habitants.
Fora de les muralles, en els camps i camins dels pobles valencians, els agricultors cultivaven milers de moreres que abastien la cria dels cucs. I dins de la ciutat, un barri sencer va créixer i créixer des del segle XV per a albergar els artesans que es dedicaven al filat i al teixit de la seda. La fama dels teixits valencians atreia a la ciutat a mercaders venecians, francesos, holandesos o turcs, i els vaixells carregats dels rics domassos i velluts valencians partien per a comerciar pel Nord d’Àfrica i els països del Mediterrani. La puixança del comerç de la seda va impulsar a finals del segle XV la construcció de la Llotja. I els abundants beneficis van fer possible que el valencià Lluís de Santàngel finançara el viatge de Colom. La història de la ciutat de València es va escriure des de la Llotja de la Seda i, per tant, des del barri de Velluters i des d’este Col·legi.
Però el temps va passar i va arribar la mecanització dels telers i, amb ella, van començar a destruir-se ocupacions i a baixar els sous. En pocs anys moltes persones van perdre els seus treballs i la tensió va anar en augment. Així és com arribem al 21 de gener de 1856, dia en què es va produir la revolta dels treballadors i treballadores de la seda en protesta per la baixada dels sous. El Motí dels Velluters que hui commemorem. Una protesta que és considerada com la primera sublevació popular de València, antecedent de les primeres organitzacions obreres de la ciutat.
Hui, 159 anys després d’aquell fet, ens reunim novament per a reivindicar la llibertat d’expressió, la llibertat -sense mordasses- d’expressar idees i reivindicacions al carrer, en defensa d’unes condicions de vida dignes per a totes les persones. Igual que van fer en aquell moment els velluters amotinats, ho fem hui nosaltres, exigint la rehabilitació del barri, exigint dotacions esportives, zones de jocs infantils, la cessió de l’ús dels solars abandonats. Perquè les persones que vivim en el barri de Velluters coneguem la seua història, que és la història de la ciutat, que és la història de la civilització mediterrània durant segles, i reivindiquem la seua recuperació. No volem una ciutat que condemne a l’oblit la seua història i als seus habitants. Volem una ciutat integradora, sana i sense especulació, que destine els seus recursos públics a millorar les condicions de vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Volem un barri rehabilitat, net, dotat i accessible per a totes les persones. I volem representants polítics que ho facen possible.
¡Velluters! ¡Anem a encendre les fogueres i a cremar en elles totes les mordasses que pretenen silenciar els nostres crits de protesta! Anem a encendre la foguera del motí dels Velluters! Que les flames cremen tot allò que no volem i obrin pas al barri que desitgem tindre.
Manifest llegit a la plaça de Bruges
Fa 465 anys, Joan Lluís Vives moria a la ciutat de Bruges, on s’havia instal·lat fugint de la inquisició espanyola. Lluís Vives, el gran humanista de la ciutat de València, és també un gran oblidat, a qui la ciutat només ha dedicat un xicotet carreró, malgrat la seua important aportació filosòfica i cultural, reconeguda internacionalment.
Aquesta plaça, que porta el el nom de la ciutat que el va veure morir, és un reflex actual de com l’Ajuntament menysprea el seu passat, la seua cultura i el seu patrimoni, i per consegüent, als seus veïns i veïnes.
Després de mes de 7 anys d’obres, la plaça continua inacabada, i només oberta provisionalment a la circulació, malgrat trobar-se rodejada d’alguns dels monuments més importants de la ciutat.
L’aparcament, que havia de permetre descongestionar l’accés de treballadors i clients del Mercat Central, continua tancat sense previsions reals d’obertura, i la línia de metro, aturada indefinidament per falta de pressupost.
Tot açò és resultat d’una política urbanística de l’Ajuntament d’esquenes als veïns i veïnes i centrada només en l’obtenció del beneficis privats. L’aparcament i el metro eren inversió pública destinada a la gestió privada; i ara, sense previsions de beneficis, no hi ha presa per acabar-los. Les reclamacions del barri i del mercat passen per prioritzar les places per a residents i per a treballadors, i això minva encara més les opcions d’explotació.
Mentrestant, els veïns i veïnes estem obligats a viure en el provisionalitat, com a moltes parts del barri. Una provisionalitat condicionada per un procés de gentrificació que no ha acabat de quallar però que ja s’ha cobrat moltes víctimes entre els que han hagut d’abandonar les seues cases, i per tant, abandonar el seu passat i la seua memòria, com fa 500 anys va fer Lluís Vives.
Ara vénen eleccions i s’acceleren les obres i les promeses, però l’experiència ens diu que només autorganitzant-nos als barris podem obligar que aquestes promeses es complisquen o, com a mínim, per aturar els projectes especulatius i antisocials. La nostra força està en la unitat dels veïns i veïnes per plantar cara a les imposicions; per autogestionar els nostres projectes i per construir un model de ciutat al servei de les persones.
Per tot això, ara i ací, exigim que s’acaben les obres de la plaça de Bruges i s’acondicione per recuperar un espai obert per als veïns. Volem que el Mercat Central estiga plenament integrat en el barri i puga continuar sent un dels centres neuràlgics del mateix. I tot això que es faça comptant amb els que actualment hi viuen i no pensant només en turistes i especuladors. Ho volem a la plaça de Bruges, però també a tots els solars buits del barri i a tots els projectes inacabats.
Volem un barri fidel al seu passat, respectuós amb el seu present i il·lusionat amb el seu futur.
Velluters viu i combatiu!
Manifest llegit a la plaça de la Botja
Amics, veïnes i visitants, ací a la plaça de la Botja vos volem fer partícips de dos dels projectes de Ciutat Vella Batega amb els que diferents col·lectius del centre històric de València reivindiquem uns barris on poder viure i treballar d’una manera diferent al model de ciutat que ens volen vendre i imposar.
El primer projecte en què Ciutat Vella Batega hem estat treballant darrerament és la cessió i la gestió comunitària dels solars de la plaça de la Botja per a usos socials que proposa la transformació de dos solars en espais veïnals de gestió comunitària.
El treball més avançat i que prompte germinarà és el del Solar Balmes, que es dedicarà a la recuperació i el manteniment d’una agricultura respectuosa amb el medi ambient mitjançant horts urbans ecològics gestionats per les pròpies entitats del barri Tractem de promoure un punt d’atracció al bell mig de Velluters a través de la millora i consolidació dels espais públics del barri, ajudant a engegar un procés de recuperació del carrer. La proposta es basa en les demandes dels veïns d’aprofitar els nombrosos solars existents en el barri per crear espais verds i zones d’oci i esplai per al veïnat, però especialment per aquells grups socials més febles.
D’ altra banda tenim a la façana del convent de l’Encarnació un mural que conflueix amb el projecte veïnal de revitalització dels solars d’aquesta plaça. El mural anomenat Velluters tracta diversos temes relacionats amb la història del barri, on cada artista ha utilitzat els seus propis registres per realitzar les diferents peces que el componen.
Podem apreciar les referències històriques que fonamenten el mural: la plaça de la Botja va ser centre d’activitat sedera, va ser lloc d’emmagatzematge de carbó , zona de pas de séquies i també centre d’oci veïnal. El Convent de l’Encarnació, fundat en 1502, ha estat testimoni privilegiat de totes aquestes activitats i, ara, les evoca a través d’aquest mural.
Amb accions com les d’aquesta plaça, els moviments socials i veïnals dels barris de Ciutat Vella demostrem que no ens resignem a veure com el nostre entorn es redueix a ser un espai per a l’oci nocturn i el turisme en alguns casos, o un terreny de degradació amb fins especulatius en d’altres. I per a fer front a això hem lluitat, lluitem i lluitarem.
L’objectiu final és construir un barri de totes i per a totes, des d’una perspectiva participativa i solidària. Entenem que construint alternatives als models actuals, fent-les realitat, col·laborant i construint Ciutat Vella dia a dia demostrem no només que els nostres barris estan ben vius, sinó que volem que continuen estant-ho. Amb l’esforç de tothom Ciutat Vella seguirà bategant.
