El moviment assembleari reté la majoria de claustrals a la UAB
El passat 24 de novembre es celebraren les eleccions al claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona. En les primeres eleccions després de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya d’hivern de 2009, el moviment assembleari aconseguí retenir la majoria de claustrals malgrat la unió dels grups antiassemblearis en una única organització.
Respecte a les anteriors eleccions de 2008 la participació es doblà, passant del 4,71% al 10,76%. En aquest context, malgrat que el vot al moviment assembleari fou percentualment menor que el 2008, la Coordinadora d’Assemblees de Facultat aconseguí 46 dels 90 representants. Al 2008, en plena efervescència antibolonya els assemblearis aconseguiren 64 dels 82 representants.
El moviment assembleari a la UAB data de mitjans dels anys 80, i té com a finalitat crear un marc de decisió per als estudiants al marge de les estructures institucionals. En aquest esquema, l’assemblea de facultat és el marc decisori, i la presència a l’estructura institucional de la UAB es plasma en les candidatures que presenta al claustre. Les assemblees han estat el motor d’importants mobilitzacions, com en les de 1993 contra la pujada de taxes o les de 2000 contra la LOU.
La novetat en aquestes eleccions fou la irrupció de la candidatura “EPICA. Units Sumem”. Aquesta és una amalgama de grups vinculats a la pràctica totalitat de partits parlamentaris que fa de l’oposició frontal al model de moviment assembleari la seva raó de ser. En paraules d’un dels seus fundadors, Joan Gil, “calia idear una alternativa al SEPC, que és qui a la pràctica, va liderar l’estratègia del moviment assembleari anti-Bolonya a la UAB i qui continua dirigint el moviment”.
L’obsessió contra el moviment assembleari es plasma en un discurs molt similar als discursos antiterroristes de les estructures estatals. El mateix Gil afirma que EPICA és una reacció contra “aquelles Assemblees que justifiquen accions lamentables i condemnables (coacció, violència al mobiliari públic, violència verbal i violència física) i que no les condemnen ni se’n desentenen”.
L’origen d’aquest moviment rau en persones que com el propi Gil van ser apartades del moviment assembleari perquè a la pràctica hi actuaven com a militants de grups i associacions vinculades a partits com Iniciativa o ERC, partits que dirigien la política universitària d’aplicació del Pla Bolonya. Aquests iniciaren un seguit de contactes amb estudiants vinculats a partits polítics tan distants com el PSOE, CiU o Reagrupament que els permeté plantejar una alternativa antiassemblea a les eleccions al claustre reunint la complicitat de la quasi totalitat de partits polítics parlamentaris. Pel camí patiren, però, l’escissió del grup Estudiants UAB -un sector de l’AJEC vinculada al PSOE- que s’ha endut 16 claustrals, bàsicament a Dret i Econòmiques. El resultat final d’EPICA ha estat de 20 claustrals malgrat un desplegament propagandístic i econòmic notable, el que suposa un nou fracàs de l’estratègia per domesticar el moviment estudiantil.
