[bar group="860×106"]

El nostre cos és nostre

dretpropicos-2Ja se n’ha anat el setembre, arriba l’octubre, i amb ell, la foscor i la pluja. A casa nostra, la foscor porta el nom de CIU, que mentre vesteixen la màscara de la “independència” retalen fins a arribar als drets més bàsics, portant-nos al límit de la misèria. I mentrestant, des de l’Estat Espanyol ens plouen imposicions i negatives, com sempre. El PP, corejat per tota la dreta ultracatólica, restringirà la llei de l’avortament.

La nova reforma estava prevista per a finals del 2012. El poc que se’n sap és que tornarà a restringir els avortaments en funció d’uns supòsits i que les dones entre 16 i 18 anys perdran completament la sobirania sobre el seu cos, quedant subjectes a la decisió de les seves tutores legals.

Això suposa una reculada de dècades per als drets de les dones. Després d’haver aconseguit, gràcies a la lluita feminista, avenços respecte a l’avortament lliure i gratuït, ara pretenen encadenar una altra vegada més els cossos de les dones. Vénen temps de pluja, però les dones ens mantindrem dempeus com ho hem fet durant la història, cridant que el nostre cos és nostre i solament nostre.

Al llarg de tota la història, el sistema patriarcal sempre ha intentant apoderar-se del cos de la dona. Els imperis s’apropiaven del poder reproductiu de la dona per augmentar la mà d’obra, amb aquest fi, milers de dones aborígens van ser violades en les Ameríndies. D’aquesta manera, es va produir l’acumulació primitiva del capital. Durant l’Edat Mitjana, el poder polític del moment va arrabassar el cos de la dona de diferents maneres. Les dones camperoles que es quedaven vídues eren expulsades als afores i obligades a treballar de prostitutes. Unes altres directament eren forçades a ser mares (Europa en aquella època va perdre un terç de la població per l’epidèmia de la pesta), o eren obligades a la virginitat (els homes estaven en les croades). Però davant totes aquestes imposicions les dones de l’època mai s’agenollaren. Al contrari, existia una xarxa entre les dones que permetia la transmissió de la saviesa en quant a la salut o les plantes antiavortives. Les dones practicaven l’autogestió de la seva salut reproductiva i l’autorregulació de les seves taxes de natalitat.

Les nostres antecessores, aquelles bruixes, remeieres, trencaven amb la dominació i esquerdaven el sistema patriarcal. Representaven l’acció directa contra l’ordre establert, eren una amenaça. Aleshores arribaren judicis maquiavèl·lics, acusacions de bruixeria, i les van cremar vives a les fogueres. La inquisició amb les seves urpes més sagnants va castigar a totes aquelles dones rebels que intentaven autogestionar el seu propi cos.

Després van arribar la Il·lustració i la Revolució francesa, esperances falses que després de l’escuma dels primers somnis, a la pràctica van significar una reculada per als drets de les dones treballadores. Al llarg dels segles XIX i XX es va produir la professionalització de la societat i  la medicalització, els coneixements de les dones sobre el seu propi cos van quedar devaluats. La dona perd tota l’autonomia quedant subjugada a les opinions de metges professionals, que sempre queden immerses dins del sistema capitalista-heteropatriarcal. Les fecundacions in vitro, les multi-ovulacions, han fet que l’embaràs i el part s’hagin convertit en negoci.

Amb aquest viatge històric veiem que la dona no ha tingut mai el dret al propi cos. En les societats precapitalistes existia una patrilinealitat i en les societats capitalistes s’ha exercit el control de la sexualitat i la reproducció per tal de crear una acumulació de capital. Cal matisar que el dret al propi cos tan sols ha sorgit en processos revolucionaris puntuals (i gràcies a la lluita de les dones), o bé en subcultures creades per les pròpies dones un contraposició amb la cultura dominant.

I tornant a la tardor, el setembre ha marxat removent les aigües dels PPCC. Des de l’11 de setembre solament existeix una paraula: “independència”. La burgesia catalana ens està venent un somni, una única aparent solució possible per sortir de la misèria econòmica. L’estat espanyol i el francès, són l’encarnació de la dominació cap als pobles oprimits, la classe explotada i les dones dominades. Però cal entendre l’entramat entre les tres dominacions. La independència suposaria l’alliberament del poble català en termes amplis, però no assegura l’emancipació de les dones treballadores. Per això, cal insistir que un poble mai serà lliure sense estar format per subjectes emancipats. La independència sempre és col·lectiva i individual. D’altra banda, processos històrics socialistes no han permès l’emancipació de la dona. Perquè  un canvi de mode de producció, no implica la supressió de la divisió sexual del treball. Per això, la revolució serà feminista o no serà.

A finals d’aquest setembre estelat, com els bolets que es propaguen després de les pluges i la calor, les dones hem aconseguit pintar de lila el dia 28 i sortit al carrer en milers de ciutats (als PPCC a Barcelona, Castelló de la Plana, Palma, Tarragona, Lleida i València). Avui dia continuem prenent el carrer, rebels i ingovernables, defensant amb les urpes esmolades el dret al nostre propi cos. reafirmant-nos en la nostra decisió de ser tres voltes rebels recollim uns versos de Maria Mercè Marçal:

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
[…]
El fum dibuixarà
l’inici d’una història
com una heura de joia
entorn el nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.   

Col·lectiu Gatamaula Feminista. Col·lectiu feminista de l’Esquerra Independentista.


[bar group="860×106"]