Les passades eleccions municipals van deixar un panorama polític molt interessant als Països Catalans. Només amb un cop d’ull al mapa del nou poder municipal podíem observar la pèrdua de pes específic del Partit Popular, especialment al País Valencià i les Illes. Tot i la sagnia de vots, els conservadors espanyols mantenien la primera posició en molts municipis valencians i balears. En aquests territoris el PSOE prenia el relleu, malgrat patir també una davallada en els comicis, gràcies a pactes amb Compromís, MÉS o les candidatures alternatives. Amb 29 capitals de comarca sota control, el nou múscul institucional del PSOE (i PSC) té bases febles. Convergència i Unió és el segon partit que més capitals de comarca controla: un total de 23. 
L’aclaparadora preponderància territorial d’aquest bloc de partits tradicionals és indiscutible. PSOE (i PSC), CiU i PP controlen 59 alcaldies de capital de comarca, sense incloure-hi el poder compartit pels socialistes a l’Alcora (amb Compromís) i Palma (amb MÉS).
Tanmateix, a nivell demogràfic aquest domini és menys clar, ja que, cap d’aquestes forces controla ni Barcelona ni València. El poder municipal del PSOE, en les capitals de comarca i grans ciutats, s’estén sobre 2.451.392 veïns i veïnes, de manera que també obtindria la primera posició en relació al nombre de persones. El segon lloc, però, l’ocuparien les candidatures alternatives que governarien sobre 1.860.359 persones en capitals de comarca i grans ciutats, sobretot gràcies a l’impuls de Barcelona i Badalona. Molt a prop d’aquestes se situaria CiU, amb alcaldies que sumen 1.808.122 habitants, sobretot a capitals de comarca mitjanes i petites, ja que només Reus i Girona se situen al voltant dels 100.000 veïns i veïnes.
En el gràfic del present article no s’han tingut en compte els vots de Palma, Sabadell i l’Alcora, per ser alcaldies compartides per dos partits. I Badalona s’ha considerat com a Candidatura Alternativa, per ser un espai més ample que la CUP.
La quarta posició en aquest particular rànquing l’ocuparia Compromís, que suma a altres capitals mitjanes l’alcaldia de València, un fet que acosta el nombre de governades per la coalició a prop del milió de persones (978.216). Molt lluny dels valencianistes se situa un PP que, amb l’excepció d’Oriola, no aconsegueix la batllia de cap ciutat gran o mitjana. El partit de Rajoy eleva la vara municipal sobre un total de 117.091 ànimes a les capitals de comarca dels Països Catalans. Una xifra inferior, per exemple, a la d’Els Verds, que amb les úniques alcaldies de Villena i Torrevella, governaran sobre 137.715 veïnes i veïns. Per la seua banda, ERC manté batllies sobre capitals de comarca que sumen 90.241 habitants. Cal afegir, però, que també seu serà l’alcalde de Sabadell (207.649 persones) durant els dos primers anys de legislatura, quan passarà a la Crida.
A la Catalunya Nord, les eleccions van ser l’any passat i, tot i que PSF (i DVG) i UMP (i DVD), es divideixen el poder de les capitals de comarca a parts igual, el fet que Perpinyà estiga governada pels conservadors fa que la proporció de governats siga en ells molts més elevada, amb 124.648, front els testimonials 15.272 dels socialistes.
EUPV té 21.848 veïns i veïnes sota les seues dos alcaldies de capital de comarca, quasi tots ells concentrats a Asp. Pel que fa a ICV, manté la batllia Sant Feliu de Llobretat amb 43.769 habitants. A les Illes, no podem oblidar els grans resultats de MÉS, que governarà Manacor (41.049 persones) i rellevarà el PSOE en l’alcaldia de la tercera ciutat més gran del país, Palma (398.162 veïnes i veïns).
La CUP ha obtingut una capital de comarca, Berga (16.546 habitants). Es tracta de el municipi més gran que governarà la CUP amb les pròpies sigles, fórmula que li ha donat una quinzena d’alcaldies, que equivalen a 49.208 veïnes i veïns. En ciutats més grans els independentistes d’esquerres han teixit aliances rupturistes sota la marca de Poble Actiu, que els han permès obtindre l’alcaldia de Badalona, Cerdanyola i Ripollet. Actualment, la CUP i les candidatures de Poble Actiu, governen sobre un total de 311.845 d’habitants, xifra que superarà el mig milió de persones quan la Crida per Sabadell agafe el relleu de l’alcaldia de la ciutat.
