Panther
Melvin Van Peebles
Traducció de Daniel Escribano
Pròleg de Gil Scott-Heron
Tigre de Paper Edicions, Barcelona 2016
280 pàgines
Un semàfor en una cruïlla de carrers on els cotxes van a tot drap i on més d’una criatura ha estat atropellada. Aquesta és la demanda que una part dels habitants del gueto afroamericà d’Oakland està duent a terme a finals dels anys 60. El reverend de la parròquia i els seus feligresos, gent gran, mares i pares, en tenen prou amb aquesta petita millora material. Però el govern de Califòrnia, governat per un tal Ronald Reagan, no els hi concedirà ni tan sols això. I encara més, qualsevol forma de protesta serà resposta amb una gran dosi de repressió i brutalitat policial.
Així, en aquest context de doble opressió (ser negre i ser pobre) o triple (en el cas de les dones) és on sorgeix el Partit Pantera Negra per l’Autodefensa, per lluitar pels drets més bàsics i contra la impunitat policial.
“Els Estats Units, en realitat, són dues nacions dins les mateixes fronteres. La blanca, la mare pàtria, i la negra, la colònia. Els americans negres i blancs no viuen, realment, al mateix país. Qualsevol gueto explotat i maltractat sota l’opressió capitalista és una colònia. Quan te n’adones, tota la resta encaixa.”
Melvin Van Peebles (1932) estructura la novel·la superposant una sèrie d’entrevistes i enregistraments que fa un estudiant blanc per a la seva tesi doctoral, sobre els origens dels Panteres Negres, a la pròpia narració. Aquest investigador està, també, molt interessat en la figura d’un tal Judge. Molts dels entrevistats, que no necessàriament són ni favorables ni afins als Panteres, n’han sentit a parlar, però només un grapat l’ha arribat a veure amb els seus propis ulls.
Com dèiem, el Partit Pantera Negra d’Autodefensa es dedica, primerament, a la vigilància de les patrulles de policia que terroritzen el barri i a la exigència de la identificació dels agents quan s’intercepten abusos. Al principi aquest control provoca un augment de la repressió i la brutalitat policial. Són pocs (en Huey P. Newton, en Bobby Seale, en Tyrone, en Judge, n’Alma…), no tenen gaires recursos i ni tan sols compten amb el ple suport i confiança de la comunitat negra dels guetos. També se les empesquen per aconseguir finançament a través de la venda del Llibre roig de Mao Zedong entre els estudiants d’Oakland i San Francisco, i a incidir més en la comunitat mitjançant programes d’assistència alimentaria als més necessitats dels guetos i programes educatius que formin els seus militants i quadres amb la història que mai els hi han explicat abans.
“No! No la merda colonial esclavista que volen que sapiguem… sinó la nostra, la història real, des de Mao fins a Fanon i Malcolm X. I si algú queda endarrerit en les lectures, tenim mestres per ajudar-vos-hi. És millor que ho fem plegats, que ens organitzem, que aprenguem la nostra història i que posem el poder en mans del poble!”
En els seus inicis els Panteres Negres també han de bregar, internament, contra la discriminació sexual.
“Quan les germanes van començar a enrolar-se, alguns dels germans tenien el sentiment que la seva masculinitat perillava, especialment perquè se les va reconèixer com a iguals. Alguns van rondinar, dient que les germanes no eren veritablement capaces de portar la seva càrrega. Després, durant el curs d’instrucció en armes, n’Alma, amb la seva destresa d’infermera, va muntar dos cops el seu rifle tan ràpidament com qualsevol altre, desbaratant les collonades masclistes.”
Així, amb una feina de formiguetes els Panteres Negres van guanyant-se la confiança de la comunitat negra del gueto, que encara estava molt recelosa al fet que portessin armes per intimidar a la policia, com a sistema de defensa davant les contínues batudes i detencions policials. El fet que marcarà el canvi, el pas a la ofensiva, serà l’assassinat de Martin Luther King el 4 d’abril de 1968. Aquest fet serà el catalitzador del creixement exponencial dels Panteres Negres a tot el país, de les seves potencials aliances amb els moviments estudiantils, pacifistes i d’esquerres, i del problema que suposarà pel govern federal, que tractarà d’acabar amb Partit Pantera Negra per tots els mitjans necessaris. El director de l’FBI, en John Edgar Hoover, en veure que l’augment de la repressió i la mobilització de la Guàrdia Nacional no servia, va emprar una tàctica malèvola que va ser copiada dues dècades més tard pel govern espanyol per combatre la lluita al carrer a Euskadi: ofegar els carrers dels guetos amb heroïna i desarticular així els moviments combatius.
El Partit Pantera Negra per l’Autodefensa va arribar a tenir milers de membres a principis dels setanta, amb alguns tan destacats com Angela Davis o Mumia Abu-Jamal però es va començar a desinflar fruit de divergències internes, sabotatge de l’FBI i pèrdua de la confiança de la comunitat. Es va dissoldre l’any 1980.
Melvin Van Peebles, actor, guionista, músic i dramaturg, va saltar a la fama amb la pel·lícula Sweet Sweetback’s Baadasssss Song (1971), de poc pressupost i on tots els personatges eren negres. Apart de ser el film inaugural del gènere blaxploitation, va ser reconeguda pel president dels Panteres Negres, Huey P. Newton, com a profundament revolucionària i la va convertir en obligatòria per a tots els militants del moviment.
Panther (1994) és una novel·la trepidant en el ritme però totalment necessària en el seu contingut. Poc pretensiosa en la forma, és una lectura ideal i totalment indispensable per a aquells que estan vinculats a algun moviment combatiu, encara més per a aquells no coneguin gaire a fons la història d’aquesta organització revolucionària, de les seves esperances i la seva lluita per la igualtat i la justícia.
