El PP aspira a assolir la majoria absoluta a les principals institucions de les Illes: el Parlament balear, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma tot i que la batalla encara està per lliurar-se. Mentrestant, el conjunt de partits de l’esquerra parlamentària de Mallorca aspiren a poder pactar entre elles (o amb alguna de les noves formacions de la dreta autòctona que puguin aflorar) per tal d’aturar l’envestida conservadora que, de moment, només s’ha fet realitat a les enquestes.
Així doncs, la història es repeteix a l’arxipèlag. Quatre anys han bastat a l’electorat més progressista per tornar a patir el desencant i la desafecció cap als partits que es presenten als comicis de 2011 enarborant la bandera de l’esquerra, dels drets nacionals i de l’ecologisme. De fet, el PP balear més sucursalista de la història aspira a aconseguir unes majories que mai ha assolit. Una situació que descansa sobre diferents causes.
En primer lloc, és de justícia assenyalar que, a banda de la lògica i evident desafecció cap a l’esquerra parlamentària, el PP balear ha vist aplanat el seu camp d’acció natural, el de la dreta, per la desfeta i desaparició del principal partit conservador i mallorquinista. Unió Mallorquina va morir fa uns mesos per mor dels casos de corrupció; una situació que ha beneficiat, sobretot, al seu soci en aquests casos, PP balear, l’electorat del qual sembla ser impassible davant els múltiples casos de corrupció que ha protagonitzat.
Divisió regionalista
Val a dir, però, que el gir cap a l’espanyolisme més ranci del PP de José Ramón Bauzá també ha donat lloc a una escissió interna, protagonitzada per l’exlíder popular de Mallorca, Jaume Font, amb la fundació de la Lliga Regionalista Balear. Tot apunta, però, que aquest projecte polític només farà mal al PP en alguns ajuntaments (per exemple, sa Pobla) i, potser, al Consell de Mallorca.
A més, el discurs de Font es disputa l’electorat amb el PP, però sobretot amb Convergència per les Illes, la nova formació política nascuda de les cendres d’Unió Mallorquina amb Josep Melià al capdavant.
D’aquesta manera, i en definitiva, el PP aspira a ser el partit hegemònic de la dreta mallorquina, deixant que l’espai conservador més regionalista quedi dividit pels projectes de Font i Melià, que han estat incapaços d’arribar a un acord per desbancar el PP.
Mentrestant, però, val a dir que l’esquerra parlamentària balear també ha estat una de les principals responsables de l’actual estat d’eufòria dels conservadors espanyols. Per començar, el partit de Govern, el PSIB-PSOE, torna a presentar com a candidats a Francesc Antich (Parlament), Francina Armengol (Consell) i Aina Calvo (Palma). És a dir, les mateixes cares que han avalat les retallades socials de Madrid, impulsant mesures semblants a les seves respectives institucions i enfrontant-se de forma directa als interessos de les classes populars.
Una actuació que, a més, ha estat avalada per la cúpula del Partit Socialista de Mallorca (PSM), la principal opció del nacionalisme progressista que ha també ha format part de les tres institucions en una legislatura que va començar amb la simbòlica traïció de Son Espases, i que ha continuat amb una llarga bateria de nous casos de destrucció del territori avalats pels partits de Govern.
De fet, l’informe-balanç de l’entitat ecologista GOB ha deixat en evidència l’actuació del Govern en matèria territorial, amb exemples tan clars com el cas Son Bordoi o el Pla Director Sectorial de Carreteres. Casos que demostren la incapacitat de partits com el PSM per bastir-se com a garants del seu electorat, ja que les ànsies de governar i mantenir les cadires acaben passant per davant de tot.
ERC i EU, soles
A més, tant el PSIB-PSOE com el PSM han estat còmplices durant molts mesos d’Unió Mallorquina, que es va anar desfent per mor dels casos de corrupció, alguns dels quals durant la present legislatura.
Qui va saber aprofitar millor aquesta situació fou el partit de Joan Lladó, ERC-Illes, que marxà de les institucions sota el pretext de la corrupció d’UM, i aquest 2011 es presenta en solitari tant al Govern com al Consell de Mallorca, havent elaborat llistes a diferents pobles de Mallorca on mai havia tingut presència (ni tampoc un treball previ).
De fet, si ERC es presenta en solitari és perquè els partits progressistes i mallorquinistes, igual que la dreta autòctona, han estat incapaços d’arribar a un acord per fer front al PSIB-PSOE i al bipartidisme espanyol, tal com si que van aconseguir en 2007 amb el Bloc per Mallorca.
D’aquesta manera, igual que ERC, també Esquerra Unida es presenta a aquests comicis en solitari. Els dos tenen la possibilitat de desaparèixer d’algunes de les institucions locals. Mentrestant, el PSM intentarà aprofitar-se de la debilitat d’aquests dos partits i amb la fortalesa de presentar les seves sigles junt a les d’Entesta per Mallorca i les d’Iniciativa-Verds, la nova aliança política sorgida de l’escissió sobiranista d’EU junt als Verds de Mallorca.
En definitiva, el PP balear s’ha aprofitat clarament dels seus darrers quatre anys a l’oposició, tant a nivell local com a Madrid, que li han permès rentar-se les mans davant les retallades socials més conservadores de la història recent. Però a banda de la debilitat del PSIB-PSOE, el PP també espera treure profit de la divisió de la dreta regionalista, i de la divisió dels partits progressistes i sobiranistes de Mallorca.
Res decidit enlloc
En aquest sentit, val a dir també que les enquestes apunten el Parlament com el principal feu popular, mentre que el Consell i l’Ajuntament de Palma estan en una situació més complexa. En el primer cas, per mor de la irrupció dels partits de la dreta local (com a molts pobles de l’illa), i en el segon cas pel carisma de l’actual batlessa de la ciutat, Aina Calvo. A més, el Consell de Menorca també estarà en el punt de mira, ja que històricament ha estat governat pel PSIB-PSOE i podria ser la primera vegada que el perdessin.
Aquestes són només les previsions, avalades, això si, per les principals enquestes sobre intenció de vot. De fet, si bé esta clar que el PP serà el partit que rebrà més suports i obtindrà majories molt àmplies, també és cert que si no assoleix la majoria absoluta, per poc que sigui possible, el més previsible és que la resta de partits (a excepció de la Lliga Regionalista) s’aliïn de forma natural contra el PP de Bauzá.