**
El Parlament Balear aprova la Llei de Funció Pública que elimina el català com a requisit per accedir a places del funcionariat.**
El passat 17 de juliol la estratègia contra el català del PP assolí una nova fita amb la definitiva aprovació de la cambra autonòmica de la nova norma que modifica la simbòlica Llei de Normalització Lingüística del 1986. Aquesta agressió a la llengua feia mesos que havia aixecat protestes per tota Mallorca, i el dia de l’aprovació no ha estat cap excepció: la policia espanyola protagonitzà diversos moments conflictius amb els manifestants que s’intentaven apropar el màxim al Parlament.
La Llei de Funció Pública representa, junt amb els canvis que el PP prepara a educació, un dels cavalls de batalla del gir ultraespanyolista del partit sota el lideratge de José Ramon Bauzá. Amb ella es trenca el “consens” al que s’arribà durant l’anomenada transició, quan els partits regionalistes i el PSOE presentaren la Llei de Funció Pública com una victòria i una garantia de la salut de la llengua. 26 anys després el PP sembla decidit a posar en marxa un autèntic procés contra el català a tots els fronts.
Si bé políticament el PP mai havia passat d’un regionalisme molt descafeïnat, en part degut a l’espai polític que ocupava Unió Mallorquina, el canvi de línia política ha aixecat cert descontent dins les files del partit. Un petit sector encapçalat per Jaume Font s’escindí fa temps creant la Lliga Regionalista ara en procés de confluència amb Convergència per les Illes, la refundació d’UM. Aquest descontent s’ha tornat a manifestar amb el vot en contra de Antoni Pastor, batlle de Manacor a qui el partit l’ha suspès 4 anys de militància.
Reaccions
El PSIB-PSOE i el PSM-IV han criticat repetidament la modificació de la Llei de Funció Pública, entenent-la com una “vulneració” de l’Estatut d’Autonomia, els primers, mentre que els segons parlen d’una “tornada al franquisme” de la mà d’un “PP més castellanista”.
L’Esquerra Independentista, que sempre havia considerat insuficient la llei del 1986, ha mostrat un rebuig frontal al que considera una política decidida d’extermini lingüístic. Endavant-OSAN, organització impulsora de la campanya “a Mallorca en català”, crida a “defensar el català de forma combativa, sense renunciar a res”, alhora que apostà per “un ampli moviment popular que uneixi la lluita pel català amb la resta de lluites de caire anticapitalista”.
El PP, per la seva banda, es mantingué en el seu ja habitual discurs de “llibertat lingüística”, encapçalat per Fernando Rubio, que a més acusà de “radicals” als membres de l’oposició.
Mobilitzacions a porta de Parlament
Fins a tres vegades, centenars de manifestants es concentraren a pocs metres de la cambra autonòmica per protestar contra la llei del PP. Especialment combativa fou la de les 10h del matí, on els assistents trencaren un primer cordó policial, i només foren aturats amb l’arribada de noves unitats d’antiavalots que agrediren a algunes persones. Si bé els manifestants, molts d’ells portant estelades, no donaren mostres de retrocedir, en aquell moment un membre de l’Obra Cultural Balear desconvocà la concentració.
L’ambient fou, doncs, prou combatiu, en la mateixa línia que les diferents mobilitzacions que a diferents pobles han seguit els moviments del president del govern, José Ramón Bauzá. El fet és que la política del PP contra el català sembla estar aixecant a amplis sectors de la població de Mallorca contra el govern amb un cicle mobilitzador que no sembla haver-se tancat.
