[L’ACCENT 153]
En els temps que corren la teoria del poder ha passat per davant de la idea de política, que era la idea o teoria de la vida en societat (en la “ciutat”): és a dir de la vida civil.
Al País Valencià s’ha passat del “yo estoy en política para forrarme” de Zaplana a l’actual operació Gürtel amb el president Camps com a protagonista de la vida incivil amb la qual convivim sense que passe res.
La denominada operació Gürtel avança i no para de deixar cadàvers polítics a Madrid -ha costat el càrrec de tres alcaldes, un regidor, un conseller autonòmic, un diputat, un director general municipal, i dos càrrecs de confiança- al País Valencià encara ningú no n’assumeix responsabilitats. Per cert, el nom de l’operació fa referència al cognom en alemany del cervell de la trama, Francisco Correa. Un cervell que continua amb presó incondicional imputat pels delictes de tràfic d’influències, frau fiscal, associació il·lícita, blanqueig de capitals i falsedat.
La branca valenciana
El procediment dirigit per la fiscalia Anticorrupció investiga, entre altres, Orange Market, la franquícia valenciana de la trama de Francisco Correa, que es va crear 24 de juliol de 2003 en una notaria d’Algemesí. De les 3.006 accions d’un euro que conformaven el capital social d’aquesta societat limitada, 3.005 les va subscriure Luís de Miguel Pérez, mentre que l’altra part restant l’adquirí Pablo Crespo.
Però Orange Market pot no ser l’única de les trames valencianes del cas Gürtel: des de Boadilla del Monte es podria obrir una porta als negocis del despatx Eius, amb connexions amb Michavila; i es podria obligar a ensenyar-ne els contractes i, de passada, les minutes a las empreses públiques o semipúbliques com VCI, Cabanyal 2010 o a d’altres departaments de la Generalitat.
El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, ha assegurat que “ningú” li deu “res” i a ningú li deu “res; excepte als valencians”. L’última afirmació és certa, com a mínim els deu explicacions.
La cronologia valenciana de l’operació Gürtel
Febrer 2009
Dia 6. L’Audiència Nacional espanyola, per ordre del jutge Garzón, obri una investigació per una suposada trama de corrupció que operava a Madrid, València i la Costa del Sol. Als implicats se’ls acusa de blanqueig de capitals, frau fiscal i tràfic d’influències. Comencen a sorgir els vincles dels detinguts amb el PP.
Dia 9. Un nou detingut se suma a la llista: Álvaro Pérez Alonso, responsable de l’empresa Orange Market, organitzadora d’actes per al PP.
Dia 19. Dos periòdics relacionen al president valencià amb la trama. Segons aquests hauria aconseguit vestits per valor de 30.000 euros per favors a la trama. Camps es manté en silenci i sols parla de “procés en marxa”.
Dia 25. El PP presenta una querella contra el jutge per prevaricació, filtracions a premsa de dades del sumari, negativa a comptar amb el PP com a part del procediment, entre d’altres.
Març 2009
Dia 5. Arran les peticions de la Fiscalia i el PP, i els indicis trobats contra aforats (diputats, senadors i d’altres alts càrrecs polítics que no poden ser jutjats per l’Audiència Nacional espanyola), el jutge Garzón s’inhibeix i cedeix la investigació de la presumpta trama als tribunals superiors de València i Madrid. El jutge amplia les imputacions a altres sis membres del PP: Francisco Camps i Ricardo Costa (secretari general del PP valencià), entre d’altres.
Dia 15. José Tomás, suposat sastre de Francisco Camps, assegura que el president li va trucar en diverses ocasions molt nerviós per a saber si hi havia factures dels vestits al seu nom quan va saber que declararia davant Garzón. Així, Tomás va indicar que els vestits que regalava a polítics valencians eren pagats per Orange Market amb bitllets de 500 euros.
Abril 2009
Dia 14. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita al Tribunal Superior de Justicia del País Valencià que prenga declaració al president de la Generalitat, i al portaveu del PP a Les Corts Valencianes, Ricardo Costa.
Dia 15. La Fiscalia afirma que existeix “abundant documentació encara sense examinar”, intervinguda tant a les seus de Madrid com a la de València, de les empreses de l’anomenat grup “fcs”, inicials de Francisco Correa.
Dia 22. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) es declara competent per a assumir les investigacions del cas Gürtel en aquells fets que afecten Francisco Camps i al Secretari General del PPCV, Ricardo Costa, designant al magistrat José Flors com a instructor d’aquesta investigació penal. Aquest jutge, José Flors, treballa a una empresa, l’editorial Tirant lo Blanch, del marit de l’advocada que representà a Álvaro Pérez (“el Bigotes”) quan va declarar en qualitat de detingut davant el jutge Garzón. El TSJPV també assumeix la causa en els fets que imputen l’exvicepresident del Govern valencià, Víctor Campos, i a l’excap de gabinet de la Conselleria de Turisme i actual cap de protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret.
Dia 23. El diari El País publica una sèrie de converses telefòniques privades -efectuades per la policia en el transcurs de la investigació- entre Francisco Camps i Álvaro Pérez “el Bigotes”, un dels principals implicats. Demostra que aquest feia regals al cap del Consell, a la seva dona i a la seva filla.
Dia 29. Amb una breu providència, Garzón apunta que la policia li ha presentat un nou informe indicant que en la trama estarien implicats nous aforats. Arran d’això Garzón demana a les fiscals anticorrupció que porten el cas, Miriam Segura i Concha Sabadell, si mantenen la petició d’inhibició a favor dels tribunals superiors de justícia de València i Madrid o demanen una única inhibició davant el Suprem.
Maig 2009
Dia 3. Anticorrupció accepta que siguen els tribunals superiors de justícia de Madrid i València els únics òrgans competents per a assumir la investigació, insistint també per seguir investigant Barcenas i Galeote; i demanant, així mateix, que s’interrogue Camps i Costa d’acord a la recepció de regals d’alguns dels imputats. Durant el temps que Garzón ha instruït el cas Gürtel ha acumulat nou caixes de 2.000 fulls cadascuna. És probable que, a llarg termini, el cas passe al Suprem.
La millor defensa, l’atac
A. GINÉS I SÀNCHEZ, VALÈNCIA
Les contínues novetats del sumari del cas Gürtel no semblen poder erosionar la solidesa del poder del Partit Popular al País Valencià. No hi ha hagut cap dimissió, ni autocrítica ni cap tipus de gest públic que haja cedit a la pressió de la investigació judicial. Tanmateix, la preocupació del PP s’intueix en la campanya de desgast que ha llençat contra els dirigents dels PSOE valencià.
Canal 9 es preocupa per Elx
D’ença que esclatà el cas Gürtel, la cobertura informativa a la televisió pública valenciana ha sigut escassa. La manipulació que practiquen els serveis informatius d’aquesta casa no són cap secret per ningú (les seccions sindicals de la UGT, CCOO i la Intersindical Valenciana presentaren l’any passat una queixa al Síndic de Greuges denunciant-ho), però amb el cas Gürtel s’han superat les previsions. Quan es conegué l’acte del jutge Garzón, Canal 9 només realitzà un “breu relat”, segons denunciava la secció sindical d’UGT. “Ni el pagament de vestits, ni diners perduts en la xarxa Correa, ni la profunda amistat de Camps amb el president del TSJPV, ni res de les trobades de Camps i Fernado de la Rosa. Res de res”, assegurava el sindicat.
Aquest mutisme respecte al cas Gürtel, contrasta amb l’extensa cobertura del cas d’Elx, on el pagament de factures del PSOE local a nom de l’Ajuntament ha generat una intensa campanya per part del PP i els seus mitjans afins.
Guerra bruta
Dels de la seu del PSOE s’ha parlat de guerra bruta contra els seus dirigent si militants. Així, segons informen, l’endemà de la imputació de Camps, Costa i altres dirigents conservadors, el PP presentà bateries de preguntes als diferents ajuntaments governats per la socialdemocràcia relacionades amb possibles irregularitats. Alaquàs, el poble de l’Horta sud d’on és alcalde el dirigent del PSEO és un d’aquests. També a Gandia, Morella o Onda hi ha hagut iniciatives semblants, però el cas més sonat és el d’Elx, l’única de les grans ciutats valencianes que no controla el PP, que ha rebut l’atenció de tot l’aparell mediàtic afí al PP.
Atac als valencians
L’estratègia del PP no es limita a treure a la llum les misèries d’altres per tapar-ne les seues. Hi ha també tota una estratègia populista per convertir la trama en una muntatge polític policial, no ja contra ells, sinó contra tots els valencians. Com assegurava Rafael Blasco, conseller d’Immigració i Ciutadania, tot plegat és una “cacera política” contra la Comunitat. “S’ha orquestrat, -assegurava- una campanya mediàtica desproporcionada en relació als fets als que fa referència”, i l’atac al president Camps és “un atac a la dignitat i a l’orgull dels valencians.” De manera semblant s’ha expressat el vicepresident social i conseller de Benestar Juan Cotino. I així molts altres dirigents conservadors, fins al punt que han assegurat que hi haurà una mobilització massiva del seu vot per a les eleccions europees com a reacció a aquests atacs.
