El PP reobre el debat sobre la unitat de la llengua a Mallorca
“Jo xerr mallorquí” aquestes foren les paraules del nou cap de PP a les Balears, José Ramón Bauçà, a la pregunta de si a Mallorca es parlava català. Aquesta frase es representativa del nou Partido Popular sorgit de l’últim congrés, partit que fa de l’anticatalanisme i del secessionisme lingüístic un dels seus pilars.
Però no només es limita en fomentar el secessionisme, el PP també assegura que si arriba al poder derrogaran el decret de mínims -decret que pretén garantir, amb èxit relatiu, un mínim d’hores de català a les escoles-, apostaran per la lliure elecció de la llengua en que els pares volen escolaritzar els nins, segregant així els infants en dues vies diferents, una en la que s’estudiaria en català i una altra en castellà. Finalment la seva ofensiva es completa amb l’eliminació dels requisits de català a metges i funcionaris, requisits que en la majoria de casos són molt baixos (certificats A o B) i que intenten garantir el dret de les persones a expressar-se en la llengua pròpia de les Illes, encara que sobretot a la sanitat, això ja resulta molt difícil. Bauçà, que és batlle del municipi de Marratxi, ja mostrà en el seu moment la gran estima que té al català -o al mallorquí com diu ell-, incomplint la Llei de normalització lingüística al seu propi municipi. Tant als plens municipals, com a la pàgina web i a la revista informativa que edita l’ajuntament, la llengua preeminent és el castellà.
La deriva anticatalanista d’alguns sectors del PP ha arribat a provocar algunes situacions surrealistes com la viscuda en la passada elecció del seu líder. Mentre Joan Rotger comunicava els resultats, en català, fou xiulat i increpat per membres del seu propi partit que li reclamaven “habla en castellano”. L’actitut dels sectors més intransigents del PP, comandats per Carlos Delgado, batlle de Calvià –i rival de Bauçà en les primàries- pot haver tengut molt a veure en aquest enduriment del discurs.
El Bloc presentarà una moció per la unitat del català
Aprofitant l’avinentesa, i ja que darrerament només surten en premsa per les especulacions sobre la seva desaparició o no, el Bloc per Mallorca ha presentat una moció per que el Parlament reconegui que el mallorquí i el català són la mateixa llengua. Això està provocant més problemes al PP dels que en principi podria semblar degut al doble discurs sobre aquest tema que tenen molts dels seus dirigents.
Mentre la nova direcció i el sector de Carlos Delgado pareix que aposten per abanderar un discurs netament secessionista, altres dirigents importants com Jaume Font, l’exconseller d’educació Francesc Fiol o l’expresident Cristòfol Soler, sempre s’han cenyit al criteri científic i mai han posat en dubte la unitat de la llengua, defensant-la en públic sempre que se’ls ha demanat. Cal recordar que l’estatut d’autonomia de Balears, que diu “la llengua pròpia de les Illes Balears és el català”, fou aprovat i votat pel PP en el seu moment, al igual que el decret de mínims a l’educació. Amb tot, el PP es veurà forçat a ensenyar les seves cartes i “decidir” una vegada més quina és la llengua que es xerra a Mallorca.
