Estem acostumats a escoltar pels mitjans de comunicació les gestes dels alpinistes que aconsegueixen fer pic a les muntanyes més altes del planeta. L’Himàlaia és la Meca de l’alpinisme, qualsevol malalt de la muntanya amb un nivell alt i el finançament individual o de espònsors suficient, acudirà sense cap mena de dubte al sostre del planeta. En molts casos, les seues expedicions, si estan integrades per algun membre de prestigi (Oyarzábal, Pasaban…), seran seguides pels mitjans de comunicació esportius, els quals, transmetran la indubtable èpica de l’aventura.
Des de les autoritats del Nepal i col·lectius conservacionistes però, s’alerta d’un fenomen creixent associat a aquestes expedicions. Segons sembla, les cada cop més nombroses expedicions als catorze pics que superen els vuit mil metres d’alçada estan tenint una conseqüència negativa per a l’incomparable entorn d’aquesta immensa serralada. S’ha detectat l’increment de restes orgàniques com sobretot inorgàniques i, per tant no biodegradables, als campaments base i els cims dels grans pics.
Existeix una legislació que obliga als alpinistes a recollir i transportar les deixalles i presentar-les davant de les autoritats del Nepal. Però segons pareix, una part important d’aquests desperdicis es queden soterrats baix de la neu o a la intempèrie. Parlem dels suplements d’oxigen, els bidons amb els excrements, els envoltoris o bosses del menjar… Les autoritats no sempre són exigents en les revisions i, en alguns casos es sospita de la seua complicitat amb uns alpinistes, als quals resulta difícil carregar amb les deixalles que generen en el context d’unes condicions climàtiques i ambientals extremes.
En un primer moment aquest problema no tenia gaire importància perquè l’alpinisme a l’Himàlaia era una activitat restringida a un grup selecte de muntanyers experimentats. Però en els darrers anys, el nombre d’alpinistes, s’ha incrementat exponencialment, tant els que fan pic, com els aficionats que visiten i pernocten a les zones dels diferents campaments base.
A mesura que el nombre de visitants ha crescut també ho ha fet el problema del tractament dels residus que generen. Les autoritats del Nepal, fins al moment s’han limitat a mantindre impol·luts els campaments base del pic Everest, sense cap mena de dubte els més visitats, però no han pogut fer la vista grossa a la situació abans descrita en el moment que alguns grups d’alpinistes i membre d’associacions protectores de l’entorn de la serralada han donat la veu d’alarma.
Actualment les autoritats del Nepal han avisat que seran més estrictes en la revisió dels residus generats per les expedicions, les quals es veuran obligades a augmentar el nombre de portadors per tal de transportar-los. En els propers anys veurem si es tracta d’un gest per a la galeria per donar resposta a un problema que ha tingut repercussió pública, o realment el país asiàtic pretén regular la gestió de residus del principal reclam turístic que ofereix al món.
