L’Assemblea de Docents de les Illes Balears desborda als sindicats amb una convocatòria assembleària. Sobre la taula posen demandes laborals i lingüístiques.
El passat 30 d’agost l’auditori de Porreres s’omplia a vessar. Fins a 600 persones responien a la crida per participar a l’assemblea de professors que les darreres setmanes s’ha plantejat l’objectiu de convocar una vaga indefinida al sector. A l’ordre del dia, tot el que s’espera de la preparació d’una mobilització d’aquest tipus: recollides de signatures, material de propaganda, organització d’assemblees de centre i la creació d’una caixa de resistència. Sembla que el Govern Balear té un problema greu, i és que al sector educatiu es respira un clima que probablement no es veia des de la transició.
L’arribada de Joana Maria Camps a la Conselleria d’Educació el passat mes de maig ha suposat l’acceleració de les diferents mesures espanyolistes. D’aquestes les que han provocat més rebuig són el TIL –que tomba la immersió en català en favor d’hores en castellà i anglès– i els projectes de convivència i símbols, que arriben a regular la vestimenta dels docents. Tampoc ha estat menys agressiva la portaveu del PP en temàtica d’educació, Aina Aguiló, que no ha dubtat en parlar d’una “dictadura catalanista” prèvia al govern de Bauzá. Ara bé, el que definitivament ha acabat d’encendre a gran part de la comunitat educativa ha estat la destitució el passat 31 de juliol de 3 directors a Menorca que s’havien declarat insubmisos a les noves mesures.
No es tracta en cap cas, però, d’una vaga exclusivament pel català. La unió de demandes laborals i lingüístiques és clara, i d’altra banda lògica en un sector que ha patit successives retallades en els darrers anys. La novetat està en el format indefinit de la convocatòria, davant les nombroses vagues de 24 hores realitzades els darrers dos anys. Fins ara, a més, la iniciativa havia recaigut més en el bloc estudiantil o en espais unitaris com la Plataforma Crida.
Reaccions
L’anunci per part de l’Assemblea de Docents sobre el plantejament de tirar endavant la convocatòria d’una vaga indefinida no ha deixat indiferent a ningú. Tot l’espectre polític anticapitalista ha aplaudit la mesura, que es percep com a “històrica”, i és que no es recorda quina va ser la darrera vaga indefinida a les Illes.
No pareix que la vaga es quedi només al professorat. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ha valorat positivament el que entén com una “eina de lluita contundent i clara”, i es troba preparant el que serà la més que probable adhesió dels seus nuclis a secundària.
No han mostrat la mateixa actitud les direccions dels diferents sindicats de docents, STEI-i, CCOO i UGT, que han mantingut una postura ambigua, convocant vaga pel primer dia de classes, però sense acabar de posicionar-se sobre la indefinida. En el cas de l’STEI-i, el sindicat es va comprometre a consultar als seus afiliats. Biel Caldentey, portaveu de l’organització, va declarar que volia evitar “esgotar al professorat” i que no es sumaria “a una vaga indefinida que just tingui el suport d’un 10% del col·lectiu”. Malgrat això, el passat 2 de setembre l’afiliació de l’STEI-i contradeia el seu portaveu i donava suport per majoria a la proposta de l’Assemblea de Docents. Per la seva banda, Toni Baos, de CCOO, apunta a la importància de “preservar la unitat sindical i del col·lectiu docent”. El resultat de la pressió ha estat l’enregistrament per part dels dos sindicats de la convocatòria oficial de vaga indefinida el matí del 3 de setembre. L’assemblea de docents, per la seva banda, ha fet tota una demostració de força, aconseguint en pocs dies les 4000 signatures que la legislació exigeix per la convocatòria independent dels sindicats. També ha recollit de diverses donacions 1400€, que serviran de base per la caixa de resistència que ajudarà a la continuïtat de la vaga.
El paper de les principals organitzacions sindicals ha estat un dels grans debats sorgits de tot plegat, i és que davant unes assemblees convocades de forma autònoma i que cada vegada han aplegat a més professors, CCOO, STEI-i i UGT han vist el seu habitual protagonisme prou desplaçat. El viratge que ha suposat la decisió de les bases de l’STEI-i a favor de la vaga indefinida impulsada per l’Assemblea de Docents pot donar lloc a diferents escenaris, en funció de com gestioni el cas la seva direcció.
El govern del Partit Popular, per la seva banda, manté una estratègia de calma, i és que la seva portaveu en educació, la polèmica Aina Aguiló, ha arribat a declarar que “es preveu que es començarà el curs de manera normal”. Contra això s’ha pronunciat el PSIB-PSOE, a qui el PP ha tombat una moció que demanava paralitzar l’aplicació del TIL en favor d’un nou consens. En un plànol diferent, l’Obra Cultural Balear, la principal entitat en defensa del català a les Illes, ja ha manifestat el seu suport a la vaga, i ha demanat al govern “que rectifiqui i s’assegui a negociar amb els docents i els sindicats”.
La vaga més enllà de les Illes
Les xarxes socials arreu dels Països Catalans han bullit amb mostres d’indignació davant les mesures del Govern Balear. Així, el hashtag #totssomdirectorsMaó ha arribat a ser trending topic a Palma i també a Barcelona.
Diferents organitzacions nacionals ja han donat suport a la vaga indefinida, de les que destaca la Coordinadora Obrera Sindical, que al seu comunicat considera la iniciativa com a “valenta i plenament justificada”, i valora especialment l’Assemblea de Docents com “una experiència única i valuosa de la qual tothom n’aprendrà”.
Per la seva banda, organitzacions com la COS educació i el SEPC, amb el suport de l’esquerra independentista i moviemnts socials, entre altres, han convocat concentracions de suport el dilluns dia 16 a València (19:00h plaça Manises, davant la Generalitat) , Barcelona (19:30h plaça Sant Jaume). Castelló (11:30h Paraninf UJI) , Alacant (13h la mà Univ. d’Alacant) , Tarragona (19:30h seu del PP), i Girona (19h pça del Vi).
Les 5 claus de la vaga: que demana el professorat?
- La paralització dels atacs al català: retirada del TIL, el decret que elimina el model educatiu d’immersió lingüística. 2. Adaptació al context de crisi: augment de les beques de menjador i transport per l’alumnat. Fons suficients per un pla efectiu de reutilització de llibres. 3. Demandes laborals: Remuneració de les baixes al 100%, compliment d’acords salarials i recuperació de complements i sexennis perduts. 4. Recuperació de llocs de feina: Contractació d’interins a l’estiu, substitució de totes les baixes i rectificació de les retallades que afecten als ràtios entre professor i alumnes. 5. No a la LOMCE: un posicionament de la Conselleria d’Educació contra aquesta llei del Govern Espanyol.
“El suport majoritari a la vaga indefinida és fruit de tot el que s’ha fet fins ara”
Entrevista: Iñaki Aicart és mestre a Mallorca i exerceix com a portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes
Com i quan neix l’Assemblea de Docents de les Illes Balears
L’Assemblea de Docents no és res nou. Naix de la convocatòria periòdica que, dins el darrer cicle de mobilitzacions de la comunitat educativa, fan els sindicats STEI-i, CCOO i UGT (i abans també l’ANPE) a tots els docents de Mallorca. El que passa és que arribats a determinat punt, per les circumstàncies i per la pròpia necessitat, és la pròpia assemblea la que decideix convocar la propera reunió. Dins d’aquesta evolució, i amb anterioritat, ja s’havia proposat i aprovat a l’assemblea que la taula estigués presidida per mestres i professors en actiu als seus centres. Així, a poc a poc, l’assemblea es va fent més participativa i dinàmica. És llavors quan es planteja anar a la vaga indefinida i es tria el grup coordinador o Comitè de Vaga.
També, des del mes de març, es demana als centres que enviïn portaveus de les pròpies assemblees de centre.
No es pot dir que els darrers dos o tres cursos hagin estat precisament tranquils, amb vagues i manifestacions de forma prou habitual. Quina valoració fas del que s’ha fet fins ara?
Tota la mobilització que hi ha hagut fins ara ha estat necessària per tal que una bona part dels docents fessin servir certes vies de mobilització que han resultat insuficients i perquè la idea d’una vaga indefinida passés de ser minoritària a proposta a desenvolupar i a realitzar.
Sembla que l’entrada a la Conselleria de Joana Maria Camps ha pujat el ritme de les mesures contra la llengua. Quin ambient es respira a les aules davant aquesta voluntat clara d’eliminar la immersió lingüística, o quan el PP parla de “dictadura catalanista”?
Hi ha un gran consens entre el professorat en contra de totes les mesures que vol aplicar el PP balear en contra de la nostra llengua. El problema fins ara als claustres ha estat que ha faltat una actitud més activa en contra d’aquests atacs. Per això els centres han presentat projectes lingüístics alternatius dins del que marca el decret de trilingüisme enlloc de plantar-se des d’un principi.
Quina previsió de participació teniu de cara a la vaga? Quina penses que serà l’actitud dels sindicats?
És difícil predir quina participació hi haurà. Nosaltres no volem caure en el joc de les estadístiques sinó en la capacitat que tindrem per interrompre el funcionament dels centres. En quant als sindicats, els ha costat un poc decidir-se a convocar, però l’assemblea d’afiliades de l’STEi s’ha pronunciat a favor de la vaga indefinida, reforçant la feina i les propostes de l’Assemblea de Docents.
