Crònica de la lluita prèvia a la signatura de l’acord de 3 d’abril pel qual més de 5.200 persones podran ser depatxades sense cap indemnització ni possibilitat d’acollir-se a prejubilacions ni a baixes voluntàries.
El passat 27 de febrer la Conselleria d’Educació derogava l’actual acord de professorat interí (signat en 2010, fa escassament dos anys!, per STEPV, CCOO, CSIF, ANPE i UGT) i plantejava un nou text perquè els cinc sindicats signaren un nou acord. La proposta de l’administració, sota la més que discutible premissa que el millor professorat és el que aprova les oposicions, consisteix en rebaremar el professorat interí que no hagués aprovat mai les proves de la fase d’oposició, cada vegada que es convoquen nous processos selectius. Això es tradueix en què més de la meitat dels 14.000 docents interins poden perdre el seu lloc en borsa (i el seu lloc de treball) si no aproven les oposicions.
D’aquesta manera s’obri un nou conflicte laboral amb el professorat interí, castigat des de 2010 per les contínues retallades de plantilles (vora 5.000 interins han perdut el seu lloc de treball des d’aleshores).
Què aconsegueix l’administració amb aquesta mesura, totalment innecessària després de 20 anys de funcionament de les borses sense problemes? Diverses coses alhora: dividir el col·lectiu entre els qui beneficia i els qui no; substituir una part del professorat combatiu i lluitador, per un altre i, per tant, controlar les plantilles en un sector molt contestatari com és l’ensenyament; i, en menor mesura, estalviar-se alguns euros en triennis.
La mesura no només acabarà afectant el professorat interí, sinó també la qualitat de l’ensenyament. Si es fa fora gent amb anys d’experiència i formació acumulada, qui la paga és l’alumnat. No té cap sentit fer fora una treballadora o un treballador d’una empresa amb formació i experiència i substituir-lo per un altre que potser no té aquestes qualitats.
En conéixer les intencions de Conselleria, immediatament es convoquen assemblees a Alacant i València (Castelló està de festes de la Magdalena) que resulten multitudinàries. Les assemblees acorden la convocatòria de sis dies de vaga, entre Falles i Pasqua, i una sèrie de mobilitzacions, tant abans com durant les jornades de vaga.
En l’assemblea d’Alacant estan presents els sindicats STEPV, CCOO i UGT, però només el primer donarà suport a la vaga. Així ho ratifiquen també la majoria de la resta d’assemblees de STEPV en altres llocs del País Valencià. La vaga també compta amb el suport de l’Associació de Funcionaris Interins Docents (AFID) i al Coordinadora de Professorat Interí (CPI). Aquesta darrera entitat va nàixer pocs mesos abans, per significar la problemàtica del col·lectiu interí en la campanya de retallades del funcionariat.
Des de la denúncia de l’acord el 27 de febrer, fins el primer dia de vaga, el 20 de març, hi ha diverses meses de negociació entre sindicats i Conselleria. El plantejament de STEPV (i d’AFID i CPI) és de no acceptar el document i no negociar-lo. S’exigeix la retirada de la proposta i el manteniment de l’acord actual o, en tot cas, que la rebaremació no s’aplique a les borses actuals sinó a qui s’incorpore en un futur. L’administració no accepta aquesta darrera proposta però presenta un segon esborrany amb algunes modificacions que STEPV, AFID i CPI consideren insuficients perquè continua deixant la major part del col·lectiu a les portes de l’atur.
La Conselleria amenaça que si no se signa eixe segon esborrany es publicarà una ordre sobre el primer esborrany, un clar xantatge per mirar de forçar la signatura per part de les organitzacions sindicals. Sorprenentment, desconvoca unilateralment la darrera mesa de negociació en què s’havia de signar o no l’acord, en entendre que cap sindicat signaria el document, una decisió clarament il·legal que pot tindre repercussions jurídiques sobre el document que es publique.
El dia 20 de març arranquen les sis jornades de vaga i tot un seguit d’accions i mobilitzacions que s’inicien amb una manifestació de més de 3.000 docents pels carrers de València. Tenint en compte que el col·lectiu interí que ara mateix està treballant està al voltant dels 6.000 docents, la valoració del primer dia de vaga no pot ser més que positiva. Durant les següents jornades es realitzen concentracions i assemblees descentralitzades a Alacant, València i Castelló. Encara se celebraran dues manifestacions més, una a Alacant, el quart dia de vaga, i una altra a València el darrer dia com a cloenda de la vaga. Pel camí, se sumen els partits polítics de l’oposició i FAPA-València, que assisteixen a les mobilitzacions convocades. La vaga aconsegueix que la Conselleria convoque una nova mesa de negociació el 3 d’abril i, per tant, la negociació no queda tancada.
El 27 de març, en l’assemblea de tancament de la sisena i última jornada de vaga, s’acorda continuar les accions amb una nova manifestació dos dies després (Divendres Sant) a Torrent, la ciutat de la Consellera d’Educació, María José Català. La Delegació del Govern prohibeix el recorregut i n’imposa un altre cap al Vedat, que obliga a allunyar-se del centre de la ciutat per un carrer on a penes hi ha habitatges. Tot un indici que la manifestació molesta, i molt, a la Consellera. La resta d’accions acordades són concentracions el 2, 3 i 4 d’abril, en plenes vacances de Pasqua, en la Conselleria d’Educació, coincidint amb la mesa de negociació del dia 3.
En redactar aquest article encara no s’ha celebrat la mesa negociadora del dia 3 en què es veurà si la resta de sindicats (que no han donat suport a la vaga) acaben signant o no la proposta d’acord. Si signen, seran còmplices d’una aberració. Si no signen, serà gràcies a la pressió del col·lectiu en lluita.
D’aquesta breu crònica de la lluita del professorat interí pels seus drets i els de l’escola pública, però també per la seua dignitat, caldria destacar dos aspectes. Un primer, quant al suport sindical. Crida molt l’atenció que només un sindicat dels cinc que van signar l’acord no fa més de dos anys, siga l’únic que use tots els instruments de la classe treballadora per defensar-lo, i més quan el col·lectiu així ho ha demanat. El segon aspecte, que insistentment cal recordar, és que l’única lluita que es perd és la que s’abandona. Potser no hem aconseguit plenament el que hem reivindicat, però un simple tràmit per a la Conselleria com l’aprovació d’una normativa s’ha convertit en un maldecap per al govern valencià i per a la resta de sindicats que han donat l’esquena al col·lectiu de professorat interí.
Marc Candela és responsable d’Acció Sindical de STEPV-Intersindical Valenciana
NOTA: El 3 d’abril es va signar l’acord de rebaremació entre la Conselleria i els sindicats UGT i CCOO; a l’enllaç podeu trobar la resposta de STEPV, CPI i AFID.
