La CUP, aquest dissabte, a Gràcia, convocava els seus nuclis, però també a entitats, col·lectius i organitzacions de l’esquerra independentista i la unitat popular, per tal de presentar i iniciar el procés d’elaboració del programa marc que ha de servir de base per a les propostes, denúncies i alternatives, que es plantegin en viles i ciutats en els propers comicis municipals, el maig del 2011.
La proposta d’elaborar el programa marc a partir d’eines i metodologies diferents a les que van guiar els programes de 2003 i 2007 és una necessitat, un repte i, segurament, el nostre deure. En aquests darrers anys hi ha hagut un augment de candidatures, un augment en la representació en els plenaris i perquè no dir-ho, un augment evident d’expectatives al voltant de la CUP. Per tot plegat, el programa marc per al 2011 no podia ser una mera revisió dels anteriors, calia plantejar-nos que l’elaboració del programa fos, des d’un bon inici, la mostra de com i amb qui voler seguir creixent.
I plantejo el procés participatiu com una necessitat, perquè la militància de les CUP requerim que col·lectius, entitats i persones que han treballat i treballen arreu del territori en defensa d’un altre model social, cultural i econòmic, ens confiïn les seves propostes, coneixements i experiències. No podem obviar tot aquest bagatge i tota aquesta realitat si pretenem construir i representar la unitat popular.
A més, crec que és un repte, perquè és conegut per tots que en poc temps la CUP ha encarat debats ideològics i organitzatius que, sovint, han tensat i condicionat fortament la cohesió de la militància. Les CUP s’han dotat d’un model organitzatiu, d’una ponència estratègica i van prendre la decisió de no concórrer a les eleccions autonòmiques. I sobretot aquesta darrera aposta, és la que ha deixat més clar que potser part de la militància disposada a treballar, intensament, per a poder tenir a punt una candidatura al parlament, no estan prou motivats per a fer-ho per enfortir les CUP per a les properes municipals. I no és cap retret, és només una raó més per demanar implicació de tots aquells que sí que creuen que ara té més sentit que mai apostar per la construcció d’un espai polític que consolidi propostes a nivell local per tal de bastir un projecte a nivell nacional.
I deia també que era el nostre deure, perquè no podem pretendre imposar cap referencialitat al conjunt de l’esquerra independentista, sinó que hem de poder complementar els nostres espais d’incidència. Ni tampoc podem deure’ns als electors dels nostres municipis de forma exclusiva, perquè volem que la feina municipal reverteixi en l’enfortiment d’una proposta nacional. Ni obviar que avui les cup existim perquè perviu encara un espai polític que ha estat construït per persones, organitzacions, moviments, que van més enllà de la nostra escassa militància.
La CUP, com a espai de treball en el marc de les institucions municipals, no poden definir-se a partir de la suma de les seves candidatures -que en aquest moment no dibuixen ni tan sols el mapa nacional- sinó que ha de redefinir-se per a poder ser altaveu i representació de l’alternativa política que creiem necessària. Perquè treballem en els municipis, i aquest és l’àmbit on s’emmarca la nostra acció política, però treballem en els municipis per a defensar un model de país. Perquè hem cregut que és des de les bases locals, des del municipalisme alternatiu, que podrem construir i consolidar un projecte sòlid arreu dels territoris.
Aquest dissabte, doncs, no hem iniciat una pantalla de participació, sinó que hem constituït uns grups de treball, que a partir d’ara, i amb totes aquelles incorporacions que encara queden pendents, hauran de bastir discurs i propostes. També les jornades monogràfiques en diferents municipis i ciutats serviran com a punts de trobada presencials per a debatre i prendre el pols a les propostes que vagin sorgint.
Els nuclis que fa més temps que treballem a nivell local, fins i tot aquells que repetim en representació als plenaris, sabem que la nostra força ha de poder anar més enllà de la raó que continguin els nostres programes polítics locals. La força que tenim, però sobretot la que hauríem de voler tenir, només ens la pot donar el fet de saber que representem, i alhora ens representen, tots aquells i aquelles que conformen la unitat popular.
No podem fer front a reptes locals amb prou legitimitat si no sabem que al darrere de les nostres intervencions, de les nostres campanyes, de les nostres mocions i propostes, hi ha un gruix de persones, una base, una munió d’alternatives, un espai polític, en definitiva, que dóna sentit a allò que fem i al qual els hi devem la nostra representació.
*Anna Gabriel és regidora per la CUP a Sallent