Després d’un parèntesi de tres anys, el Rebrot va tornar a Berga el passat tercer cap de setmana de juliol. Enrere han quedat els grans concerts al camp de futbol -ara recobert d’una gespa inaugurada a un mes vista de les municipals i que encara està per pagar a causa de la pèrdua de la subvenció-, i les grans acampades a la zona sud de Berga -a mig construir i paralitzada a causa de la fi de la bombolla immobiliària.
Des de l’organització s’havia remarcat la voluntat d’iniciar un nou concepte d’aplec, allunyat dels grans cartells musicals, i la proposta fou un cap de setmana amb matins i tardes farcides d’activitats formatives i de debat, i nits de concerts de plaça.
La participació global de prop d’un miler de persones a les activitats del Rebrot és, comparativament amb altres anys, una participació baixa. Els concerts nocturns no eren el reclam per fer quilòmetres i assistir a l’aplec, això era més que evident i era la por que molta gent de l’entorn de l’organització havia expressat les setmanes precedents. Tot i així, analitzat des de l’òptica festiva, l’afluència de públic fou la suficient com per generar diversió i bons records als assistents a l’aplec.
Si tenim en compte, però, que el principal reclam i activitats de la trobada han estat de formació i intercanvi polític, aquests centenars de persones es converteixen en una xifra que cap organització juvenil de les formacions parlamentàries és capaç de congregar en les seves escoles d’estiu. Sovint s’han escoltat crítiques en la línia que en els aplecs tradicionals les activitats més polítiques estan desertes mentre les activitats nocturnes s’omplen fins dalt; doncs bé, aquest Rebrot ha sabut mantenir un equilibri més que raonable en aquest aspecte. I és que gran part d’aquest miler de persones eren militància de diverses organitzacions o casals independentistes.
Una aposta com aquesta només és possible consolidar-la amb els anys, a partir de generar un segell propi de qualitat que vagi molt més enllà de si el grup que toca és famós o no, i que fidelitzi com a public part de la cada cop més nombrosa base social de l’esquerra independentista.
A nivell polític, el Rebrot 2009 també ha constatat les dinàmiques de confluència en l’espai juvenil de l’esquerra independentista. No només l’assistència de moltíssima militància d’altres organitzacions diferents de Maulets, sinó el fet que aquell mateix dissabte, Berga fos escenari de les reunions tant de la coordinadora general de la CAJEI com de la mesa nacional del SEPC.
Pel que fa a la revitalització de la Diada del Pi de les Tres Branques, la valoració ja no pot ser tant positiva. Més del mateix i poques possibilitats, almenys a curt termini, de fer un salt qualitatiu pel que fa a l’assistència. Com va dir en Titot al seu parlament, “si haguéssim de prendre el pols a l’independentisme en funció de l’assistència a una trobada anual com la Diada del Pi de les Tres Branques, els resultats foren certament desoladors”.
L’ACCENT, present a l’aplec
Com ja és tradició en les grans cites de l’independentisme, L’ACCENT també ha estat present aquests tres dies a Berga amb l’edició d’un número especial dedicat a l’aplec, amb informació pràctica i articles d’opinió. Veure gent llegint el periòdic de portada blava es va convertir en una de les estampes més habituals del cap de setmana a la capital del Berguedà.
