El que és bo per a mi és bo per a l’altra…
“La dona al món islàmic està vexada, maltractada i humiliada”, “la dona del tercer món no mana a casa”, “cal fer programes d’ajuda i solidaritat amb les dones immigrants i les que viuen al tercer món” són afirmacions que d’un temps ençà m’han fet reflexionar sobre la necessitat de revisar la visió que tenim sobre les dones que formen part d’altres realitats culturals i que pateixen estigmatització justament per assignar-les ignorància i conservadorisme.
Sobre seu pesen molts prejudicis etnocèntrics i de manera acrítica ens unim al discurs evolucionista del progrés: assignem a les dones una situació pitjor quant més endarrerida considerem que és la cultura de la qual formen part. Si no corregim aquesta interpretació ens condueix indefugiblement a l’etnocentrisme ja que correm el risc de veure les diferències de la situació de les dones d’altres cultures com a endarreriment en comparació amb la nostra.
Aquesta simplificació resulta del tot perillosa ja que no permet veure sovint les reivindicacions de les altres dones més que com a mostres de menor maduresa i autoconsciència en comparació amb els nostres projectes i reivindicacions feministes.
Ens trobem, des d’institucions, col·lectius feministes o ONG, que projectes que es realitzen amb “bones intencions” (el món n’és ple, de bones intencions!) amb la voluntat d’”ajudar” les dones d’altres parts del món, acabin esdevenint eines de manipulació de la seva realitat.
En definitiva, amb aquesta acció política acabem constituint-nos en el model a seguir i al qual esperem que arribin les dones d’arreu del món. Davant d’aquesta situació, caldria un canvi radical de perspectiva que permetés considerar la societat més rica com més diversa, entenent la diversitat cultural doncs, també des de l’òptica de gènere.
Aquesta nova perspectiva implica, tanmateix, copsar la societat com a escenari de lluites internes i entendre, en conseqüència, les dones com a subjectes actius en cadascuna de les cultures, capaces de plantejar lluites i reivindicacions pròpies que poden o no coincidir amb les nostres, però que es basen en llurs experiències històriques.
En paraules de la doctora Elbaz, de l’Associació per a la Solidaritat de les Dones Àrabs: “Aquesta actitud ‘protectora’ de les dones occidentals, a més de mostrar una gran miopia està relacionada amb interioritzats mecanismes colonials i amb el seu sentiment de superioritat. Elles decideixen quins són els nostres problemes, com hem d’enfrontar-nos a ells, sense ni tan sols preocupar-se d’adquirir les eines per a conèixer les nostres preocupacions, sense conèixer la nostra cultura [i] el nostre grau de desenvolupament.”
Potser que en prenem nota.
