>> “L’agent de la llei pot arrestar sense mandat judicial una persona, si té causa probable per creure que aquesta ha comès algun acte il·lícit que en permeti la seua expulsió dels Estats Units”
>> “Si existeix la sospita raonable que la persona estrangera es troba de manera il·legal als Estats Units s’emprendran diligències practicables per a la comprovació de l’estatus migratori d’aquesta”
Els dos fragments anteriors formen part de l’articulat de la llei SB1070 que el passat 23 d’abril la governadora republicana de l’Estat d’Arizona, Jan Brewer, ratificà després de ser aprovada pel senat del mateix Estat, fronterer amb Mèxic. La llei coneguda popularment com la llei antiimmigrants ha provocat una intensa mobilització no només entre la població hispana o d’origen hispà, el col·lectiu més directament afectat, si no també entre els diversos col·lectius de defensa dels drets civils, de juristes, sindicals i de diversos alcaldes i governadors d’altres Estats, que ha mostrat obertament el seu rebuig.
Si la llei antiimmigrants d’Arizona s’acaba aplicant, en cas que no es presentin demandes legals d’inconstitucionalitat en els 90 dies posteriors a l’aprovació, s’institucionalitzarà en aquest Estat nord-americà la violació dels drets humans en base als trets ètnics de les persones, en un Estat on al voltant d’un 30% de la població es considera hispana. D’aquesta manera, la institucionalització racista, que apunta directament a l’important col·lectiu hispà, a banda de continuar atiant l’odi i exclusió contra els immigrants permetrà la persecució i detenció de tota aquella persona que de manera arbitrària sigui considerada com a immigrant “il·legal” pels cossos policials, la seua posterior expulsió, la delació anònima d’aquelles empreses de les que es sospiti que tenen mà d’obra “il·legal” contractada, cau l’acció punitiva sobre els treballadors, i, fins i tot, convertirà en delictiva l’acceptació o realització d’una oferta de treball diària en un Estat on bona part dels immigrants hispans són treballadors jornalers, expulsant-los legalment del mercat de treball.
A més, el redactat de la llei SB 1070 deixa a criteri de funcionaris i agents policials la possibilitat de l’aplicació, amb uns fonaments tant antijurídics com els de “sospita raonable” o “causa probable” que en la pràctica assimilen unes determinades característiques ètniques, les del col·lectiu hispà, a criminalitat i il·legalitat. Aquest aspecte ha estat el que ha motivat el rebuig i protesta de diverses associacions de juristes, com l’Associació d’Advocats d’Immigració o el Centre pels Drets Constitucionals, que han anunciat que presentaran impugnacions a la llei no només pel seu caràcter si no també perquè la política d’immigració és competència legislativa del govern federal.
Precisament el fet que la política d’immigració sigui competència del govern federal ha posat en un primer pla la manca de voluntat política de Barack Obama per abordar una qüestió que convertí en bandera propagandística durant la campanya electoral. Si Barack Obama aconseguí un suport electoral massiu de la població hispana en les darreres eleccions fou, en part, per la seua aposta aparent d’endegar una reforma de la llei d’immigració federal, que havia de millorar, entre altres qüestions, la situació dels aproximadament 10 milions d’immigrants sense documentació que és calcula que resideixen als Estats Units. A hores d’ara, l’administració Obama no sembla massa interessada, enmig d’una situació econòmica i social crítica, en traslladar la proposta de llei de reforma al congrés. Aquest fet ha possibilitat que iniciatives republicanes, amb un ampli suport de la població anglosaxona com en el cas d’Arizona, de caràcter marcadament racista condicionin les futures polítiques migratòries de l’administració Obama, i que el debat polític sobre les qüestions migratòries pivoti sobre els postulats clàssics de l’extrema dreta en aquesta matèria.
La mobilització dels sectors més progressistes de la societat nord-americana ha vinculat el rebuig i la denúncia de la institucionalització racista d’Arizona a la demanda d’una reforma migratòria integral de caràcter federal. D’aquesta manera, el passat 1 de maig les mobilitzacions de treballadors i treballadores incidiren especialment en la demanda d’una reforma migratòria integral, la fi de les detencions massives i deportacions i el rebuig frontal a la llei antiimmigrants d’Arizona. En una vuitantena de ciutats, diverses organitzacions sindicals, polítiques i de drets civils i socials van fer seua la lluita en contra de la legislació racista d’Arizona, i a Tucson i Phoenix, les dos principals ciutats de l’Estat, milers de persones es manifestaren en contra de la governadora amb pancartes on es podia llegir, entre altres, “Benvinguts a Nazizona”.
Igualment, arreu dels Estats Units diverses organitzacions de drets civils, alguns alcaldes, associacions de caràcter molt divers, des de l’Aliança Nacional de Metges comunitaris fins a l’Associació Nacional de comptables negres, músics i equips de beisbol, entre altres, han iniciat una campanya de boicot econòmic a Arizona per tal que derogui la llei antiimmigrants. Aquest boicot sembla que ja ha començat a donar els seus resultats. En una entrevista recent, l’alcalde de Phoenix, Phillip Gordon, que s’oposa a la llei antiimmigrants afirmava que segons càlculs de l’Ajuntament, la ciutat havia perdut des del 23 d’abril i com a conseqüència del boicot uns 100 milions de dòlars entre convencions suspeses, cancel·lacions de reserves d’hotel i la crida de l’Associació Nacional de Transportistes Portuaris de Los Angeles i de Mèxic a no traslladar ni recollir carregaments des de i cap a Arizona.
En el millor dels casos, la llei de persecució dels immigrants d’Arizona pot acabar sense tenir aplicació pràctica si és declarada inconstitucional; ara bé, aquest supòsit només ens mostra la vigorositat dels posicionaments racistes en els fonaments de la societat nord-americana. És probable que per la via legal s’acabi neutralitzant la legislació racista d’Arizona, en cap cas, però, es podrà frenar l’eclosió de noves iniciatives d’aquest tipus ja que, i més en una situació de mínim creixement econòmic, el substrat del tradicional racisme d’aquells que es consideren l’element genuí de la societat nord-americana continuarà emergint amb força, per molt president negre que hi hagi a la casa blanca.
