Jordi González, Fran López i Carmen Dolz són els activistes que, juntament a dos jóvens saharians (també a la foto), van fer una vaga de fam de 48 hores per exigir l’alliberament de presos polítics saharians de la presó marroquina de Salé, a prop de Rabat. Les tres persones formen part de l’associació Sáhara Acció amb seu a Silla (l’Horta sud) i fa temps que tracten d’ajudar des del País Valencià al poble del Sàhara Occidental per lluitar pels seus drets. Van realitzar la vaga a València, davant de la delegació del govern espanyol, entre el matí del dimarts 29 novembre i el matí del dijous 1 de desembre i estigué coordinada a nivell estatal.
Per què estan a la presó els 23 activistes saharians? Quines condicions pateixen a la presó marroquina?
Fran: Aquestes persones van entrar a la presó marroquina de Salé arran del desmantellament del campament de Gdeim Izik a Al-Aaiun ara fa una any simplement per manifestar-se reclamant els seus drets com a persones i com a poble.
Carmen: Els presos polítics van encetar una vaga de fam ara fa més d’un mes perquè el seu estat físic és greu i les condicions d’internament molt i molt dures. Però no és la primera vaga, en l’any que duen és la quarta.
F: És important remarcar que encara que històricament sempre hi ha hagut dones empresonades (embarassades, dones grans…) ara no n’hi ha. Això sí, els 23 presoners que estan fent vaga de fam estan patint el que és una tònica general des de fa anys a les presons marroquines: danys físics, aliments en mal estat, manca d’atenció mèdica… I per suposat les autoritats penitenciàries no s’han preocupat el més mínim per saber com estan els presoners o preguntar si necessiten alguna cosa.
Hi ha hagut denúncies de tortures?
C: Moltíssimes, però l’Estat marroquí no ha investigat cap i impedeix que les denúncies isquen a la llum, encara que hi ha organitzacions que lluiten perquè els drets humans es respecten i les denúncies s’investiguen.
F: A més, no només són les tortures sinó que també s’han enregistrat desaparicions forçoses de fins a deu anys i cel·les on convivien persones vives i mortes, entre d’altres. De totes maneres, és important el trencament del bloqueig informatiu perquè hi ha exemples en els quals s’han mostrat a nivell internacional fotos o documents de les vexacions i açò ha fet que s’alliberen presoners polítics o que es milloren les condicions del confinament, encara que el Marroc ho fera puntualment i per rentar-se la cara. I per això nosaltres som ací.
Per què heu triat aquest tipus d’acció, per què una vaga de 48 hores coordinada entre diverses ciutats (Palma, Santa Cruz de Tenerife, Granada)?
F: Tenim dos objectius clars: mostrar la nostra solidaritat amb els presoners en vaga de fam, perquè això els dóna molta força i ànims i, ja que ens és molt difícil protestar a territori saharià o marroquí, perquè se’ns expulsa, intentem trencar el bloqueig informatiu des d’ací. Que se’n parle i que hi haja cada volta més persones que tinguen coneixement de la situació que pateix el poble saharià. Creiem que és això el que més pot pressionar al govern espanyol.
Com creieu que reaccionarà el govern del Marroc a l’acció que dugeu a terme?
F: Creiem que les autoritats marroquines no faran absolutament res, com han fet fins ara. Els han tingut un any empresonats sense juí previ, ara estan esperant un juí militar i mentrestant els presoners estan fent una vaga de fam d’un mes… Valorem que només hi haurà algun moviment si el govern espanyol fa pressió directa al seu homòleg alauita. Així, la nostra acció vol pressionar l’executiu espanyol perquè faça vàlida la responsabilitat que té amb el poble saharià, no volem que facen tractes amb dictadors.
Per què el govern espanyol no fa, ni ha fet, cap moviment en la direcció que reclameu? Quins interessos hi té?
C: Fonamentalment per una qüestió econòmica. El Sàhara és força ric en recursos naturals i és molt més fàcil traure-li’ls a un dictador que a un poble sobirà, per això prefereixen tractar amb el Marroc i que el Sàhara Occidental estiga ocupat.
F: Sobretot en fosfats i la pesca, encara que també hi ha una miqueta de petroli i fins i tot es comercia amb la sorra del desert que s’usa al nostre país per a la construcció.
Jordi: També hi ha un factor geoestratègic. De tot el nord d’Àfrica (Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte) el Marroc és el país amb el qual l’Estat espanyol té una relació més estreta, ja que li serveix de punt d’entrada en molts aspectes al nord del continent. A més, no sols hi ha el suport de l’Estat espanyol, sinó també del francès i dels EUA.
Creieu que les reformes constitucionals aprovades al Marroc al juliol i les eleccions del 25 de novembre canviaran la situació del Sàhara?
F: Les reformes no suposen cap tipus de canvi per a la situació del Sàhara Occidental. Quant a les eleccions del novembre, trobe que l’abstencionisme dóna força sobretot al moviment del 20 de febrer el qual és molt potent, fins i tot se l’ha reprimit amb morts i empresonaments.
C: Mentre Mohammed VI estiga al poder com a dictador no hi ha canvi possible.
F: Les reformes s’han realitzat per vendre a nivell internacional que davant la Primavera Àrab [revoltes populars dels països musulmans de principi de 2011] el Marroc és un món a banda, que és una democràcia molt avançada, etc. Però en realitat no canvia absolutament res.
Hi ha moltes persones, sobretot dins d’organitzacions d’esquerra, que defensen clarament el dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental, però que no ho fan (o ho fan tímidament) amb nacions ocupades per l’Estat espanyol o d’altres Estats. A què creieu que es deu açò?
F: Crec que aquestes persones tenen un diferent posicionament perquè el conflicte es dóna al país on hi viuen, al seu país. Exemples com el País Basc on demanen els seus drets tenen tanta legitimitat com qualsevol altre indret, però pareix que hem arribat a un moment de la Història on tot està tancat i tot és inamovible. Això fa que hi haja una certa por o reserva a parlar del dret a autodeterminació.
J: Potser una de les causes també és la violació contínua dels drets humans que pateix el poble saharià. És clar que si files més prim també als pobles basc, gallec o català hi poden haver violacions dels drets humans, però en el cas del Sàhara Occidental la violència que s’exerceix és molt més brutal, l’emergència democràtica és major. Encara que com he dit, la manera de valorar la repressió i qualificar-la com a menor o major és totalment subjectiva…
El suport als saharians en vaga de fam és una campanya que tindrà més accions en el futur o s’acaba ací?
C: Pensem fer moltíssimes més accions fins que això se solucione. Concretament l’associació Sáhara Acción es dedica i es dedicarà a recaptar diners per ajudar als territoris ocupats i a les famílies dels presos polítics i també a la conscienciació de la població valenciana.
Darreres entrevistes:
- ‘Els gestors de la cosa pública han pervertit les paraules ‘economia social, participació ciutadana’ Toni Valero, fundador de la Koordinadora de Kol·lectius Park Alosa.
- ‘Tenim tres principis irrenunciables: la defensa i promoció de la llengua i la cultura popular, l’antifeixisme i l’ecologisme’ José Luis, Mercè S., Fernanda, Mercè P., Santi, Negre, Mercè M., i Carles són membres de CA BASSOT.
- ‘És natural que els primers llocs on s’actuï siguin els més propers i amb els quals hi ha més afinitats’ Josep Romeu, cantautor.
