El salt a la TDT ha augmentat els canals de grups espanyols que arriben a les llars catalanes

La irrupció de la TDT ha suposat que els aparells de televisió dels Països Catalans poden sintonitzar més canals propietat de grups de comunicació espanyols que abans del salt digital. No només perquè s’ha passat de menys de deu canals d’àmbit estatal abans de l’apagada analògica als més de vint actuals. També s’hi ha de sumar l’entrada d’aquests grups espanyols en l’àmbit de la televisió local, un espai on havien tingut una presència anecdòtica anteriorment. I la conseqüència ha estat més continguts en castellà pensats des de fora dels Països Catalans.

Pocs dies abans de l’apagada dels sistema analògic, Media.cat, l’observatori crític dels mitjans (impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils), vam presentar l’informe “La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació”. Aquest informe analitza les conseqüències que ha tingut en la televisió local el salt digital.

Els territoris que analitza l’informe són Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb referències també a la Franja de Ponent. Queden fora de l’estudi la Catalunya Nord i Andorra, ja que en aquestes zones no hi ha demarcacions de TDT local. Els tres territoris analitzats estan dividits en total en 49 demarcacions locals, que abasten una o diverses comarques. En cada demarcació hi havia disponibles quatre canals (el doble a l’àrea de Barcelona), que s’han adjudicat de la següent manera: un o dos per fer-hi canals públics i tres o quatre per a canals privats. El resultat és que hi ha 147 canals de TDT local als Països Catalans que s’han posat a disposició d’operadors privats. Els responsables de l’adjudicació d’aquestes 147 llicències han estat els governs autonòmics, que van fer públiques unes condicions que marcaven un mínim d’hores d’emissió de programació pròpia i de continguts en català a qui volgués obtenir alguna de les llicències que es van posar a concurs.

Entrada a l’àmbit local
L’informe de Media.cat analitza les conseqüències del salt digital, i conclou que ha comportat  l’entrada de grups de comunicació espanyols (Vocento, Prisa, Intereconomía, Libertad Digital o els editors d’El Mundo) en un àmbit on havien tingut una presència anecdòtica. Ara, amb l’adjudicació, aquests grups ostenten una quarta part de les llicències que s’han distribuït, malgrat que la majoria no tenien cap presència en el món de la comunicació local al nostre país.

Tot i aquesta irrupció, la crisi i d’altres factors han comportat que molts d’aquests grups no hagin pogut posar en marxa els canals de televisió local que els havien adjudicat, i fins i tot n’hi ha que ja han tornat les llicències que els van atorgar. És el cas, per exemple, de Prisa, que ha retornat totes les llicències que havia obtingut al Principat de Catalunya i al País Valencià.

Però també hi ha grups espanyols que continuen emetent encara que no hagin posat en marxa un canal local amb continguts específics adreçats a la demarcació on el van aconseguir. I què emeten? Doncs la programació de la cadena espanyola a la que pertanyen. Això ha succeït al País Valencià amb grups com Intereconomía o Libertad Digital. Tenint en compte les condicions que van marcar els governs autonòmics, aquesta emissió en cadena 24 hores al dia està prohibida, però de moment no els han posat cap impediment perquè ho continuïn fent.

“Menys valencians i menys lliures”
L’informe sobre la TDT local el vam presentar el passat 25 de març a la ciutat de València per subratllar que el País Valencià ha estat un dels territoris que més hi ha sortit perdent amb la TDT. De fet, durant la presentació de l’informe, el catedràtic de periodisme de la Universitat de València, Josep Lluís Gómez Mompart, no va deixar opció per al dubte: “Amb l’arribada de la TDT som menys valencians, menys lliures i amb uns continguts de menys qualitat”. Es referia a les diverses conseqüències que assenyalem a l’informe que ha tingut la transició digital a les comarques del sud: desertificació de televisions locals històriques que emetien en català i que no han obtingut llicència; el fet que en moltes demarcacions l’espectre ideològic dels canals que hi arriben es mogui entre la dreta i l’extrema dreta; o l’augment de canals en castellà.

Afinitats ideològiques dels adjudicataris amb els governs
No ha de sorprendre això que ha succeït al País Valencià si tenim en compte que hi ha hagut una relació molt estreta entre els governs que adjudicaven les llicències i els que les han rebudes. La situació, però, ha estat molt diferent en uns territoris que en uns altres.

Així, trobem que a Catalunya les llicències han recaigut en un ventall ampli de perfils ideològics dels propietaris de les empreses beneficiades per les adjudicacions. Això és conseqüència del fet que el Govern va delegar per llei les adjudicacions en el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), un organisme amb persones designades pels diversos partits polítics del Parlament de Catalunya, així que cada partit ha mirat que els seus grups afins s’emportessin una part del pastís, i per tant l’espectre de grups ha resultat divers.

Per contra, al País Valencià i a les illes Balears en el moment de les adjudicacions el Partit Popular tenia majoria absoluta als governs autonòmics, i això ha comportat que els grups afins ideològicament a aquest partit hagin obtingut la immensa majoria de les llicències. En el cas valencià, han resultat beneficiats tant empresaris valencians com espanyols, i en el cas balear qui s’ha emportat la immensa majoria de les llicències són tres empresaris mallorquins. L’operació a aquests dos territoris, a més, s’ha fet d’una manera gens dissimulada. En tots dos casos, aquest reforçament de grups d’àmbit autonòmic amb interessos estretament vinculats al PP ha comportat que els propietaris d’aquests canals també han resultat esquitxats per les trames de corrupció valenciana i balear.

Només emeten la meitat dels que van rebre llicència
Que les adjudicacions han estat marcades per les amistats polítiques en diversos casos ho mostra, també, que molts dels que van aconseguir les llicències per emetre no han estat capaços de començar les emissions, o les han hagut d’interrompre, així que només emeten 63 dels 134 canals que donen cobertura als Països Catalans. I qui no emet són, sobretot, els canals vinculats a grans grups autonòmics (a Mallorca no emet ni un sol canal de TDT local) i estatals. Catalunya, per contra, és el territori on hi ha més canals que emeten: el 69%.
D’avant d’aquesta realitat, la conclusió és que el pla de transició a la TDT i les previsions de canals per demarcació no va ser realista, i que en diversos casos va pesar sobretot la voluntat de beneficiar uns empresaris concrets que no pas d’analitzar la viabilitat dels projectes que es van presentar al concurs per obtenir llicència.

Continguts propis en català
Una de les dades més positives que aporta l’informe de Media.cat és que la llengua majoritària a la programació a la TDT local dels Països Catalans quan fa continguts propis és el català: el 47% de canals de TDT local als Països Catalans emeten únicament en català i un altre 26% ho fan majoritàriament en aquesta llengua. Els que només emeten en castellà són el 10%, un 6% els que emeten majoritàriament en castellà i l’11% fan la meitat dels continguts en català i la meitat en castellà.

Això significa que, com havia succeït històricament, quan es fan continguts des de la proximitat adreçats al territori més proper, la llengua escollida és la del país. El problema, però, és quan no et deixen emetre o quan és algú que ve des de Madrid a fer la programació. I això, pel que hem analitzat a Media.cat, ha estat la tendència majoritària en àmplies àrees del país, un país que malgrat tot es resisteix a desaparèixer de les pantalles de televisió.

*Laia Altarriba és l’autora de l’informe de Media.cat “La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació”.

Grans grups autonòmics beneficiats

En tots els territoris, malgrat que les adjudicacions eren per la TDT local, hi ha grups autonòmics que han obtingut canals en diverses demarcacions. Ho han aconseguit de manera indirecta a través de diverses televisions locals preexistents o bé de manera oberta amb el mateix nom del grup de comunicació a diverses demarcacions.

A les illes Balears és on els grups autonòmics han sortit més beneficiats, ja que les adjudicacions han permès reforçar tres empreses d’àmbit autonòmic vinculades al Govern Balear (en el moment de les adjudicacions a mans de Jaume Matas, del PP), que han aconseguit tres quartes parts de les llicències de TDT local. Malgrat tot, pràcticament cap d’aquests canals està emetent.

A Catalunya els grups d’àmbit autonòmic o supracomarcal han sortit molt reforçats. En aquest territori, però, tenen una especificitat: una part no són cadenes sinó agrupacions de canals locals, que s’han unit per compartir continguts en el nou escenari digital. Entre uns i altres sumen dos terços de les llicències (el 64%), la major part de les quals (28 de 36) ja estan emetent.

Al País Valencià hi ha un grup d’àmbit autonòmic que ha aconseguit canals en 13 de les 14 demarcacions on s’adjudicaven canals. És el grup Mediamed, format per diversos accionistes vinculats estretament amb el PP. Un d’ells és Ulibarri, implicat en la trama Gurtel. A Mediamed, però, els està resultant molt difícil l’arrencada digital, i només ha començat a emetre en dues demarcacions.

Desaparició d’algunes televisions històriques

A Catalunya, de les 38 televisions locals privades que hi havia abans de la transició digital, 33 van aconseguir llicència de TDT. La situació, però, ha estat molt diferent a la resta de territoris, on el pas a la TDT ha impossibilitat de continuar a molts projectes televisius que feia anys que funcionaven i estaven arrelats al seu entorn.
A les illes s’ha trobat una sortida que no satisfà massa als operadors, però que no els ha forçat a desaparèixer del tot: s’han convertit en corresponsals del canal públic TV Mallorca. Al País Valencià, però, no hi ha hagut ni aquesta oportunitat i diverses televisions històriques no han pogut continuar emetent.
A València, a més, un projecte jove però que ja havia assolit una audiència regular d’uns 70.000 teleespectadors, InfoTV, també s’ha quedat sense llicència. Aquesta televisió havia nascut amb el compromís de fer uns continguts de qualitat, en català i compromesos amb el País Valencià, però el Govern Valencià no li va voler donar continuïtat (precisament per aquest compromís amb el país i la llengua).

Dubtes i respostes sobre la TDT

Per què s’ha fet el que s’anomena trànsit digital (és a dir, canviar del sistema analògic al digital)?
És un canvi impulsat per la Unió Europea que diuen que té l’objectiu de millorar la qualitat de la imatge i so dels canals de televisió i d’oferir nous serveis a través de l’aparell de televisor. De moment, aquests serveis interactius encara no s’han posat en marxa. El canvi serveix, sobretot, per a emetre en alta qualitat (HD), experiència que alguns canals (com TV3) ja han posat en marxa en fase de proves.

Com s’han repartit les llicències dels canals de la TDT?
Pel que fa als canals estatals, les llicències les ha repartit el govern espanyol. En el cas dels canals autonòmics i locals, la distribució l’han feta els governs autonòmics. Els governs autonòmics van fixar un plec de condicions que exigien un mínim d’hores d’emissió en català i de producció pròpia (percentatge diferent segons el territori) per obtenir llicència.

Què és una demarcació local de TDT?
El territori s’ha dividit en demarcacions, que es corresponen amb una comarca o amb una agrupació de diverses comarques, en funció de l’orografia, de la quantitat de població que tenen i dels vincles entre les comarques. A cada demarcació li ha correspost un múltiplex (o dos, en el cas de les demarcacions de l’àrea metropolitana de Barcelona). Cada múltiplex conté quatre canals de televisió, que s’han adjudicat a canals públics o privats per concurs públic.

Quins han estat els canvis més rellevants si mirem la televisió des dels Països Catalans?
La principal conseqüència ha estat l’augment de canals de televisió que podem veure. Majoritàriament podem accedir a tres tipologies de canals: d’àmbit estatal, d’àmbit autonòmic i d’àmbit local. A més, a les Balears també en tenen d’àmbit insular.
Ho veiem de seguida si endollem un aparell: de mitjana, un televisor català ara es pot connectar a més d’una vintena de canals de televisió estatals en castellà (abans l’oferta estatal no arribava a deu), als públics i privats de cada comunitat autònoma, que no superen els deu, i a quatre de locals (a l’àrea metropolitana de Barcelona, la xifra de locals augmenta a vuit).