Les comarques de Castelló, especialment, pateixen els efectes de la crisi. La indústria de la ceràmica, predominant a la demarcació, està especialment vinculada a la construcció i, per això, ara s’hi troben les taxes de destrucció del treball més elevades de l’Estat.
Segons les últimes dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE) corresponents al més de juny, la indústria ceràmica (o, segons la denominació local, taulellera) ha experimentat un descens del 29% en la productivitat respecte del mateix període de l’any anterior.
Per bé que és una lleugera millora respecte dels índex anteriors (el 40% per als període gener-juny), les dades mostren la greu crisi en què està submergit el sector.
Les xifres
Les comarques de Castelló concentren el 80% de les empreses ceràmiques de l’Estat, que es localitzen fonamentalment als municipis de l’Alcora, Nules, Vila-real, Vilafamés, Sant Joan de Moro i Onda i que acumulen el 90% de la producció total. Segons dades de la patronal del sector, ASCER, el creixement de la producció durant el període 1990-2002 fou d’un 185%. Algunes empreses, com Porcelanosa, passaren dels 827 treballadors el 1990 als 2.167 el 2001. El pic de la producció s’assolí el 2005, amb una producció de 609,2 milions de m2 i després d’una certa estabilitat l’any següent, començà un descens fins els 495,7 milions de l’any 2008. Durant el 2008, 6.951 treballadors es van veure afectats per expedients de regulació d’ocupació (ERO) a les comarques de Castelló, superant en números absoluts fins i tot les comarques d’Alacant, que compten amb quasi quatre vegades la seua població.
Els efectes de la crisi
Així, amb aquestes xifres macroeconomies ens trobem amb una desocupació en el sector que afecta més de 8.000 els treballadors, molts dels quals han anat al carrer per culpa dels ERO aprovats durant la primera meitat del 2009. Un 10% de les fàbriques ja han tancat i un altre 10% estan en aturada tècnica, sense massa perspectives a curt termini de reiniciar l’activat. El triangle que concentrava la major part de la producció ceràmica -i que fins fa poc enlluernava economistes i polítics-, format entre les comarques de l’Alcalatén i les planes Alta i Baixa, ara concentra el 72% de l’atur a la demarcació castellonenca (37.976 del 52.072 aturats).
Una altra lliçó
La indústria taulellera de Castelló fou per molts un exemple d’especialització i industrialització en una època de deslocalitzacions i de terciarització de l’economia. La crisi però, està diluint la pàtina edulcorada amb què molts volien analitzar el fenomen. El cas és que el creixement d’aquest sectors s’ha realitzat amb molt poca planificació: ni del territori (amb polígons apareguts a pràcticament cada poble sense planificació d’infraestructures), ni de formació ni d’investigació i innovació. Cal veure, doncs, un fenomen especulatiu més, que ha concentrat la inversió de capital en aquestes comarques gràcies a unes dinàmiques establertes, però que no ha mirat més enllà dels beneficis a curt termini. És així com després d’una etapa de creixement econòmic ara s’esperen temps difícils sense massa expectatives de trobar solucions a curt termini.