Després de la campanya periodística contra el SEPC de la Universitat de València, amb motiu d’una xerrada de l’exmembre de Terra Lliure Carles Sastre, els mitjans de comunicació han alimentat la seua fam populista en un acte de solidaritat amb Zigor Larredonda i Diego Sànchez organitzat pel Grup de Suport als Presos de Castelló de la Plana.
Una desena de periodistes es concentraven el proppassat 28 de maig a les portes del Casal Popular de Castelló. Una escena poc freqüent tenint en compte el silenci mediàtic que pateixen les activitats del Casal Popular, independentment de la seua afluència de gent o de la rellevància política o cultural. Aquest cop, però, una intensa campanya durant els dies previs a l’acte ja augurava un desplegament d’aquestes proporcions.
Homenatge a terroristes
La demagògia periodística segueix un mateix patró quan es tracta de criminalitzar aquest tipus d’actes: un mitja de comunicació, com ara Las Provincias, publica un primer titular (“Dos ex presos de ETA ofrecerán una charla el sábado en Castellón”, 28/05/2010), basant-se en informació extreta d’internet, sovint de les mateixes convocatòries dels organtizadors, a la què afegeix una pàtina de dramatisme, com ara relatar alguna de les accions amb què se’ls relaciona. No importa que les dues persones al centre de la notícia hagen complert els anys de presó que marca la llei, no importa que hagen estat condemants per col·laboració i no per pertinença, no importa que hagen estat absolt d’algunes dels fets que els mitjans encara reprodueixen per fer-los carregar la culpa.
Un cop llençada la primera pedra, de seguida la resta de mitjans se’n fan ressò, incloent-hi els suposadament progressistes, com el Levante, que afegeix l’opinió de les associacions de víctimes del terrorisme (“Gobierno y víctimas de ETA repudian la charla de dos ex terroristas en Castelló”, 29/05/2010). Al poc de temps, la notícia agafa envergadura i fins i tot les televisions se’n fan ressò. Així, per exemple, Canal 9, sempre impermeable a les activitats dels moviment socials, hi desplaça una unitat pròpia i li reserva uns minuts al telediari.
El resulta
No hi ha dubte que darrere de la campanya contra el SEPC a València i ara contra el Casal Popular de Castelló respon a una estratègia política intencionada. Un dels beneficiats més directes n’és el Govern de la Generalitat, que amb aquest tipus de campanyes aconsegueix dos objectius: d’una banda desvia l’atenció mediàtica d’altres temes que no li interessen, de l’altra posa pressió sobre les institucions suposadament progressistes (la Universitat de València i la Delegació de Govern, responsable de “l’ordre públic”). Així mateix, aquest tipus de demagògia desperta l’instint més irracional de la població que la fa més receptiva als discursos més reaccionaris (discursos que, òbviament, capitalitza la dreta).
El resultat més immediat, però, és la resposta violenta de l’extrem dreta. A la Universitat de València, un grup d’universitaris intentaré rebentar l’acte, però no s’atreviren en veure-s’hi en minoria. En aquesta ocasió, l’extrema dreta acudí amb banderes espanyoles, amb crits d’“Arriba España” i amb la cobertura dels mitjans i la política. Eren només quinze persones (membres d’España 2000, de Alianza Nacional i altres grupuscles), però tingueren els seus minuts de glòria a tots els mitjans que cobriren l’acte.
Mentre la xerrada amb els dos expresos polítics catalans es realitzava tranquil·lament a l’interior, una pancarta a la façana del Casal Popular de Castelló va interpel·lar els mitjans de comunicació amb la pregunta “Ètica periodística?”. Però és molt més que això: els mitjans estan alimentant irresponsablement les actituds més intolerants de la societat.
