El senyor comte vol anar de bracet de la senyora pel centre de la ciutat. Gaudir d”un entorn serè, barrejar-se amb el populatxo enriolat per sentir-ne els aires populars, cedir pas a l”entrada dels comerços amb formes versallesques. Sentir, per què no dir-ho, el caliu i l’amor del poble, encara que el comte sigui un home poc avesat a l”expansió sentimental.
Vol tot això i ho vol a la Rambla. O al MACBA, la plaça George Orwell, l”Arc del Teatre i la Plaça Reial. I no pot.
El populatxo és sorollós (sempre ho ha estat), estén pertot una ferum de pixat i cervesa. El populatxo és malcarat i ja no hi té res a fer als comerços. Està farcit de skaters, prostitutes, borratxos, gent grollera que pixa «in situ», grafiters i paios sense samarreta lluïnt tatuatges. Podia semblar que l”afluència de passavolants estrangers (altrament dits turistes) provinents d”allà «on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç» hauria de millorar la cosa però ja deia aquell que «els proletaris no tenen pàtria» («ni pare ni mare», va afegir per a si el comte).
Immers en aquestes cabòries, el comte se n’adonà. Li havia passat completament per alt. Tant donar voltes al contingut de les pàgines centrals de la propera edició i no hi havia caigut. Li quedava el roc a la faixa i se”n havia oblidat: encara no havien publicat aquell clàssic anual de la literatura apocalíptica estiuenca. Com en diria? «Civisme. Manual d’ús». I encara hi afegirà un editorial: «Per una llei de l”espai públic”. No pot ser (algú ho havia de dir, i ho diu el senyor comte) que els carrers de Barcelona «es converteixin en prostíbuls, urinaris, pipicans generalitzats, mercats il·legals, pasarel·les de moda estiuenca gairebé sense roba» (glups!), «o abusives exposicions d’art de poc gust en parets, murs o portes de propietats alienes, públiques o privades» (La Vanguardia, editorial, 6 d”agost).
Un bon dia el senyor comte i els seus amics havien imaginat una ciutat cosmopolita, oberta al mar, nord del sud i sud del nord, mediterrània però civilitzada. Un centre d”atracció cultural sense pressupost de cultura. El resultat són «videocàmeres de seguretat a la via pública, brigades d’agents cívics en carrers i platges, multes més dures, treballs per a la comunitat» (La Vanguardia, suplement central, 6 d”agost).
I tot perquè els indígenes i el contingent de brigades internacionals que desembarca a la ciutat cada estiu no han sabut estar a l’alçada de l”ideal del senyor comte. Els ha obert hotels i rambles, hotels per construir rambles i rambles per construir hotels. Museus sense quadres. «Mundos sutiles, ingrávidos y gentiles» que la xusma, malagraïda, ha rebutjat. Margarides pels porcs. Car «el poble és també molt covard i salvatge i estima a més amb un desesperat dolor aquesta seva pobra, bruta, trista, dissortada ciutat».
El senyor comte no sap que a esquenes del seu ideal homes sense escrúpuls exploten hotelets/pastera farcits de turistes que es caguen en la Sagrada Família, Santa Maria del Mar i el Crist de Lepant. I ho fan sota l”empara de les autoritats i el «Pla d’usos de Ciutat Vella». Llàstima que no es pot ser a missa i repicant i avui el senyor comte té un còctel ineludible al Círculo Ecuestre. Com que és gratis no s”haurà de gastar ni un duro dels que li reporten tots aquells pisets que té escampats per la ciutat i no ha sabut mai què en feien.