Nicolas Sarkozy comença a semblar en Pujol: té tot el seu país (i part del nostre) al cap. Com és sabut, membres d’ETA havien mort Jean-Serge Nerine, brigadier. Doncs es veu que en Sarkozy el devia conèixer, per què va afirmar amb plena convicció que era un “oficial valent” (“Sarkozy demana penes efectives de 30 anys per assassinats com els d’ETA”, Avui, 18 de març). Indignat per la mort del seu amic (què amic, germà!), el president de la República Francesa i copríncep d’Andorra es va deixar anar. Va demanar “que els qui atemptin contra les forces de seguretat siguin condemnats a 30 anys de presó sense possibilitat de redempcions”. No se sap bén bé a qui ho demanava, però ho demanava. I encara va afegir, amb un posat bíblic: “Aquells que van assassinar Serge Nerine seran trobats i castigats amb gran severitat”. Greu error de diplomàcia. La imatge d’un escamot d’ETA comprant al Carrefour reconfortava. Invitava al diàleg. Podia significar l’obertura de nous camins de distensió. De manera que començar a proferir amenaces no era la millor manera de correspondre el gest dels independentistes bascos.
Però dins el que cap fins aquí tot anava molt bé (per ell). Tot es va començar a tòrcer per què estava tant encès que no es va poder estar d’afegir que els investigadors treballaven amb “elements prou precisos”. Del sublim al ridícul hi ha, com és sabut, un pas. És el que va donar quan vam saber que els “elements precisos” que Sarkozy tenia entre mans consistien en un video d’uns bombers catalans comprant al Carrefour de Villiers-en-Bière (Île-de-France). Així ens fem una idea de què entén per “elements precisos” la gent de la calanya de Sarkozy (o Zapatero, o…).
“La Generalitat assegura que els suposats etarres del vídeo són bombers de vacances” (Avui, 20 de març). Apoteòsic. Un ridícul majúscul per què el video fou emès “en els informatius de les televisions franceses en horari de màxima audiència” (Europa Press, 20 de març). Però si el ridícul institucional ja era espantós, sembla que les autoritats van voler apagar el foc amb benzina (mai millor dit) donant unes explicacions més ridícules que el propì ridícul: “fonts de la investigació (…) diuen que l’objectiu era precisament excloure pistes per aclarir les identitats de les persones que apareixien en el vídeo distribuït. “L’avís a la població ha funcionat”, han assegurat (“França confirma que els presumptes etarres del vídeo són en realitat bombers catalans”, Avui, 20 de març 2010). Una perla encara reforçada per l’asseveració d’un comissari de policia segons el qual “qui no fa res no s’equivoca mai” (“L’etarra detingut va fer seguir a la policia la pista falsa dels bombers”, El Periódico de Catalunya, 21 de març). Un argument que ETA hauria de guardar a la recambra per algun comunicat compromès. Imaginem el clàssic atemptat a una caserna. En el moment de la deflagració passen, agafats de la mà, tots els minyons del grup de P3 de la típica escola que sempre hi ha adosada a una caserna. No cal entrar en detalls sobre el resultat, però al cap d’uns dies l’organització armada basca emet un comunicat (al Gara, naturalment) tot dient: “qui no fa res no s’equivoca mai”. No funcionaria.