Víctor Gibanel, el polèmic cap d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va fer censurar cinc minuts del documental “Ciutat Mort” perquè el relacionava amb el muntatge policial del 4F, també ha tingut altres actuacions controvertides.
Una d’elles tingué lloc l’11 de setembre de 2001. Durant els aldarulls posteriors a la manifestació independentista de la Diada, la Policia Nacional va practicar tot un seguit de càrregues indiscriminades contra la gent que marxava del Passeig Lluís Companys cap a Plaça de Catalunya a buscar els transports públics per tornar a casa.
En una d’aquestes càrregues, un agent de paisà de la Guàrdia Urbana saltà damunt d’un dels vianants que fugia de la policia. Tot seguit, dos altres agents de paisà de la Guàrdia Urbana començaren a colpejar la persona immobilitzada. L’agent de paisà que detingué Joan Albert, veí de Bellmunt d’Urgell, fou Víctor Gibanel. Un cop dentingut, el jove noguerenc va ser introduït en una furgoneta de la Policia Nacional, on va ser colpejat per diversos policies mentre aquests l’insultaven per parlar català.
El jove noguerenc va ser acusat de rebentar ell sol una sucursal bancària de Banesto i una altra de Banc Sabadell. Ell, per la seva part, va negar qualsevol implicació en els fets i afirmà que simplement es diriga a buscar l’autobús.
El judici es celebrà quasi tres anys després dels fets, i després d’una intensa campanya de solidaritat. L’únic testimoni de l’acusació fou Víctor Gibanel, el cap d’informació de la Guàrdia Urbana. Gibanel va declarar que ell personalment havia vist com l’acusat trinxava tot sol les dues sucursals bancàries. Gibanel, d’acord amb la versió de Joan Albert i dels testimonis de la defensa, va mentir deliberadament per a poder encolomar a algú els desperfectes dels aldarulls que s’havien produït una estona abans.
Amb aquest únic testimoni acusatori, amb contradiccions en els atestats d’acusació de la Guàrdia Urbana, i en només un sol dia, la jutgessa Maria Jesús Manzano Messeguer va dictar sentència condemnant el jove independentista a 21 mesos de presó, a indemnitzar amb 2.878 euros a Banesto i 376 euros a Banc Sabadell, i a més a més, l’obligava a pagar una multa de 3 euros al dia durant 18 mesos. Posteriorment, l’Audència Provincial va ratificar aquella condemna tornant-se a basar només en l’acusació d’un únic policia, Víctor Gibanel.
Joan Albert va tornar a recordar aquests fets quan dissabte va veure el tros censurat del documental a través d’internet i va reconèixer Gibanel com el policia que l’implicà en uns delictes que ell no havia comès. Joan Albert, després de veure l’actuació de Gibanel i la Guàrdia Urbana en el cas 4F, entén ara el perquè del muntatge policial que va patir. Trobar qualsevol cap de turc, fàcil d’abordar, per a simular eficàcia policial.
Aquest podria no ser l’únic cas que implica Víctor Gibanel en detencions i amenaces contra el moviment independentista. Alerta Solidària està investigant en quins altres casos Gibanel podia haver participat en actuacions il·legals contra l’esquerra independentista.
Article publicat a L’ACCENT núm. 38.
Article publicat a L’ACCENT núm. 39.
