**
A mitjans d’abril li van arrancar els genitals i el van pintar de colorins en el marc d’una acció anònima.**
Sense collons i totalment pintat amb l’arc iris que caracteritza la bandera per l’alliberament sexual. Així és com va aparèixer a mitjans d’abril l’únic toro espanyol que segueix dempeus Mallorca, situat a la carretera Palma – Manacor, al terme municipal d’Algaida.
L’acció anònima ha aixecat una gran ràbia i indignació entre alguns dels sectors més ultres de l’illa, que han lamentat els fets entre comentaris homòfobs i retrògrades publicats a la premsa afí, i a través d’un manifest que clamava per restituir “l’orgull patri” contra “mariconades” com aquesta.
Ara, uns deu dies després de l’acció, diferents entitats taurines, ultres i espanyolistes ja han repintat de negre i restaurat les parts genitals d’aquest animal, considerat símbol de la virilitat espanyola.
Dissabte 30 de maig, una quinzena de persones, molt orgulloses, posaven davant el toro restaurat, acompanyats d’algunes banderes feixistes. Això, després d’una jornada de feina impulsada per col·lectius com el Círculo Baleari la Federación de Peñas Taurinas, o d’altres més desconeguts, com Tertulias de Mesón i Polillas de Baleares. A l’acte també hi van participar agents retirats de la Guàrdia Civil i alguns càrrecs polítics del PP balear, com els senadors Joan Fegda i Joan Huguet.
No és d’estranyar, doncs, que a la premsa local i a la xarxa hagin plogut els comentaris irònics sobre l’escena, pròpia d’altres temps o d’una pel·lícula de García- Berlanga. Això, tant pel rerefons de l’activitat, com pels personatges presents i per la lectura d’un manifest que, en castellà, demanava “retornat al toro el seu color original” i “posar-li els seus atributos”, criticant que als “demòcrates de l’embut no els agrada que un símbol tan característic d’Espanya tingui collons”.
A més, els organitzadors de l’acte per retornar el toro espanyol la seva presència original també han demanat que les “autoritats competents” es facin càrrec de vigilar-lo, ja que aquest és un més dels centenars d’atacs que ha sofert aquest símbol en forma de pintades. De fet, en alguna ocasió fins i tot ha estat tombat en el marc d’una acció reivindicativa o d’una gresca popular i juvenil.
