El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat vuit articles de l’ordenança de civisme de Lleida. Aprovada el 23 de febrer de 2007, en l’onada d’ordenances “cíviques” que elaboraren diversos ajuntaments del Principat des de 2004, fou recorreguda per la CUP de la ciutat en considerar que es vulneraven drets i llibertats bàsiques de la ciutadania.
La sentència del TSJC considera que la ordenança vulnera l’ordenament jurídic en tres aspectes. En primer lloc, quan fa extensible la capacitat sancionadora a comportaments similars als que s’expliciten en el text. Així, l’ordenança establia en alguns capítols que a part dels comportaments tipificats com a punibles (per exemple, abandonar deixalles a la via pública) també es sancionarien comportaments similars, sense arribar a esmentar-los. El TSJC considera en la seva sentència il·legal aquest precepte, degut a la seva arbitrarietat i inconcreció.
Un dels altres aspectes que el TSJC ha obligat a retirar de l’ordenança és la possibilitat que l’ajuntament decidís commutar multes econòmiques per treballs socials. El tribunal recorda que les ordenances municipals sancionadores només poden aplicar multes econòmiques. Des de la CUP es considera que amb la derogació d’aquest aspecte cau bona part de la màscara “cívica” de l’ordenança, ja que obliga l’ajuntament a o bé sancionar econòmicament en ferm fets concrets o bé no immiscir-se en la vida ciutadana.
El darrer aspecte que el tribunal ha anul·lat era el que estenia tota la responsabilitat de les actuacions d’un menor als seus pares o tutors. El tribunal ha recordat al consistori que en l’ordenament jurídic actual, els pares només són responsables civils. Fins ara, amb l’ordenança a la mà, els pares estaven obligats a pagar qualsevol sanció imposada a un fill seu si aquest es declarava insolvent -i fins i tot a complir els treballs comunitaris-. Ara, però, només se’n reconeix la responsabilitat civil, fet que significa que només hauran d’assumir les indemnitzacions en cas de danys a tercers. D’aquesta manera, segons la CUP, es posa fi a l’extensió de responsabilitats directes a persones innocents.
Aquest recurs l’inicià la CUP de Lleida en el marc de les mobilitzacions contra l’ordenança. Posteriorment s’hi afegí l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans, formada per diversos advocats del Principat. Això donà més projecció a la demanda i alhora protegia d’una més que probable invalidació de la CUP com a part denunciant. Aquest darrer aspecte es confirmà quan la sala del TSJC no acceptà la CUP com a organització legitimada per a interposar el recurs. La doctrina del TSJC impedeix que els partits polítics recorrin ordenances i disposicions, per evitar la judicialització de moltes decisions polítiques. Així doncs, la presència de la ACDDH va permetre que el procés no es revoqués per qüestions formals.
L’ordenança de civisme va ser aprovada per unanimitat per tots els partits de la Paeria (PSOE, , CiU, PP, ERC i ICV), i fins i tot CiU i el PP van presentar esmenes per tal d’endurir alguns dels articles. Amb la sentència, el govern del PSOE, ha anunciat que proposaran a través de la Federació Catalana de Municipis que els ajuntaments puguin tenir dret a establir treballs comunitaris com a sanció. Per la seva part, la CUP i l’ACDDH consideren que aquesta sentència és un triomf a mitges i no descarten presentar un recurs al Tribunal Suprem, amb l’objectiu que l’ordenança sigui derogada completament.