L’Ajuntament de Vic va anunciar a finals d’any que delataria als immigrants sense papers que s’intentessin empadronar al municipi. Finalment el consistori ha modificat part d’aquesta normativa i ha decidit que no empadronarà aquelles persones que no puguin demostrar que estan en vies de regularitzar la seva situació. La decisió del tripartit vigatà -CiU, PSC i ERC- ha estat criticada des de molts àmbits i aplaudida per part de la xenòfoba Plataforma per Catalunya.
La CUP ha lamentat que l’alcalde hagi passat d’afirmar que a Vic no hi ha autòctons i immigrants a fer mesures que la divideixen entre ciutadans i no ciutadans.
Vic nega l’empadronament a la població immigrada sense papers
L’Ajuntament de la localitat osonenca de Vic, governat pel PSC, ERC i CiU, va anunciar a principis d’aquest mes de gener la intenció de modificar la normativa d’empadronament de la ciutat. En la primera proposta, l’Ajuntament tenia la intenció de fer demostrar a les persones immigrades que tenen els papers en regla. En el cas contrari, tindrien un període de tres mesos per legalitzar la seva situació, sinó l’empadronament es formalitzaria igual, però es comunicaria la seva situació a la direcció general de la Policia, que obriria un expedient informatiu d’expulsió. D’aquesta manera seria l’Estat espanyol qui tindria l’última paraula.
Després de les múltiples crítiques i denúncies d’entitats polítiques i socials, l’Ajuntament ha hagut de tornar a modificar la normativa. En aquesta nova normativa l’Ajuntament ja no contempla el fet de notificar a la Policia les dades de les persones immigrades sense regularitzar que vagin a empadronar-se. Malgrat això, el consistori ha decidit que no s’empadronarà a ningú que no demostri que l’Estat ha tramitat o està tramitant la seva regularització. D’aquesta manera, doncs, totes aquelles persones que no puguin empadronar-se tampoc no podran fer ús dels serveis públics bàsics com la sanitat o l’educació.
D’aquesta manera, les persones immigrades que vulguin empadronar-se hauran de presentar, a més dels documents habituals (passaport i habitatge a la localitat), els papers de residència o de treball. En cas de no disposar d’algun d’aquests darrers documents, també podran empadronar-se si presenten una sol·licitud tramitada al Ministeri d’Interior per estendre el seu visat d’estada.
A la pràctica, doncs, la nova normativa, que substitueix la proposta anterior, segueix excloent la població immigrada de la ciutat i obstaculitzant-li o negant-li directament l’empadronament, doncs aquesta sol·licitud serà molt difícil d’aconseguir per aquells que no disposin de cap paper.
Una mesura xenòfoba
Segons el regidor d’Acció Social de la localitat, Joan López Carol (ERC), la modificació de la normativa es va prendre per tal de “posar ordre des del punt de vista més normatiu” a l’empadronament ja que “actualment era el funcionari qui havia de discriminar segons el seu criteri algunes situacions conflictives”. La proposta, però, ha estat qualificada com a clarament xenòfoba i ha rebut crítiques de sectors polítics i socials molt diversos.
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP), amb dues regidores a l’oposició, ha deixat clar que la normativa d’empadronament que vol imposar l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic “és una mesura amb un clar rerafons electoralista i que representa una forma de fer política més pròpia de l’extrema dreta que campa per l’Ajuntament que no pas d’uns partits que s’autoconsideren progressistes”. I recalca que “ni a la pròpia Plataforma x Catalunya se li hagués ocorregut una mesura com aquesta, que ratlla la discriminació i l’anul·lació dels drets a les persones”. A més, la CUP també ha denunciat la hipocresia de l’actual alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, de Convergència i Unió, que a l’inici de l’actual mandat defensava que a Vic no hi ha autòctons i immigrants, sinó que només hi ha ciutadans. I en canvi, amb aquesta mesura, evidencia que amb aquesta normativa a la ciutat de Vic hi haurà ciutadans i no-ciutadans.
Així mateix, entitats contra el racisme i pels drets de les persones immigrades han manifestat que aquests nous criteris d’empadronament “són clarament xenòfobs i vulneren els drets fonamentals d’aquestes persones” ja que “aparten a una part de la població de les prestacions de serveis bàsics, i agreuja de manera alarmant la situació d’apartheid jurídic que pateixen les persones immigrades en situació administrativa irregular”.
I és que l’empadronament de qualsevol municipi és el que determina els recursos i serveis d’aquella localitat, i per tant no se’n pot excloure part de la població.
De fet, diverses associacions han mostrat la seva preocupació pel fet que, a partir d’ara, part de la població immigrada no s’empadroni per la por a ser denunciada a la policia i, en conseqüència, encara siguin més discriminades i se’ls vulnerin encara més els seus drets. I han recalcat que el paper d’un ajuntament ha de ser la de vetllar per la igualtat i la no-discriminació dels seus ciutadans i en cap cas el padró no ha de ser un mecanisme de control o exclusió social.
L’alcalde compareix públicament per defensar la proposta
Després de les crítiques de molts sectors socials i fins i tot partits de l’arc parlamentari i altres institucions, l’Ajuntament de Vic s’ha vist obligat no només a retirar el punt que feia que es denunciés a la policia les persones sense papers, sinó també a fer una compareixença pública per tal de defensar la seva postura.
En una roda de premsa aquest dilluns 11 de gener, l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ha fet una defensa aferrissada de la nova normativa i ha deixat clar que només s’empadronarà ales persones immigrades que arribin a la ciutat que tinguin un visat o un permís de residència o de treball. La mesura, segons l’alcalde, és totalment legal i està emparada en una llei orgànica que va ser modificada el passat 11 de desembre.
Roda de premsa que l’alcalde ha aprofitat per justificat l’enrenou mediàtic que ha comportat la decisió en “desinformació” als mitjans. A més de negar que la mesura fos electoralista i pretengués tallar l’auge de la Plataforma x Catalunya.
Malgrat la negativa de l’alcalde a reconèixer que la mesura s’ha pres per motius electoralistes i per frenar la pujada que ha experimentat la Plataforma x Catalunya els últims anys, molts sectors han vist com ara el consistori està adoptant reformes que fins fa ben poc reclamava Josep Anglada. De fet, PxC s’ha afanyat a mostrar el seu recolzament a la proposta i recalcar que, segons la plataforma, “les persones il·legals no tenen dret a cap tipus d’assistència mèdica, social o escolar. Un immigrant il·legal s’ha de perseguir i expulsar”.
