Els malabarismes institucionals i financers per tal de salvar el València CF de la fallida tècnica escriviren un nou i grotesc episodi a finals del passat setembre, quan el club de Mestalla anuncia el repartiment de dividends entre els seus accionistes, tot i tenir un dels deutes més elevats de tots els clubs que formen part de la LFP.
La intenció d’aquesta maniobra sota sospita, no és un altre que el de dotar de liquiditat a la Fundació València CF que ostenta el 74% de les accions del club i que, tot i tenir participació institucional i privada, es troba societàriament desvinculada del club.
Aquesta fundació per poder adquirir el seu paquet accionarial, va demanar un crèdit de 81 milions d’euros a Bankia l’any 2010. Durant els cinc primers anys únicament ha de fer front a uns interessos que pugen a 4,8 milions d’euros anuals.
Fa poc més d’un mes, ja tractarem a un article d’aquesta mateixa secció la situació. Les alarmes saltaren quan la Fundació no pogué fer front al pagament dels interessos del deute del préstec. Aquesta situació suposava que l’entitat financera es veuria obligada a executar a l’avalador, l’Ajuntament de València.
És precisament per això que s’ha buscat aquesta paradoxal solució, un repartiment de dividends en avançant futurs i hipotètics beneficis entre els accionistes, entre els quals es troba la Fundació com a accionista majoritària, per tal de que aquesta pogués fer front als pagaments.
La solució xoca frontalment amb la situació econòmica de la societat, la pregunta que ens ve ràpidament al cap és la següent: com un club amb més de 200 milions d’euros de deute pot repartir dividends tot i haver tancat l’exercici 2011-2012 amb uns exigus beneficis?
Caldrà veure en un futur proper la viabilitat o fins i tot la legalitat de l’operació que en tot cas haurà de ser aprovat per una junta d’accionistes. Així i tot, aquesta solució no és més que un pedaç per a una fundació que no genera beneficis i que a partir del 2015 haurà de fer front al pagament del deute.
Malgrat les actuacions provisionals, la crisi econòmica del club de Mestalla és profunda i qüestiona la seua viabilitat, més encara si el rendiment esportiu de la societat disminueix i no és capaç de classificar per a la Lliga de Campions, situació que esdevindria una catàstrofe econòmica amb conseqüències difícils de mesurar.
