**
Davant la impossibilitat de formar cap govern de coalició, es convocaran noves eleccions per al 17 de juny, amb el soroll de fons de les amenaces europees d’imposar un govern tecnòcrata. Les enquestes situen a Syriza com a possible força més votada.**
Els partits que han governat Grècia des del final de la dictadura militar el 1974, el conservador Nova Democràcia i PASOK de ‘centreesquerra’, s’han ensorrat. I l’esquerra, encarnada per Syriza s’ha convertit en el nou segon partit a Grècia.
Això no té precedents. Només hi ha hagut una sola elecció des de 1974, on un dels dos principals partits no va ser capaç d’obtenir una clara majoria i formar un govern de partit únic. Entre Nova Democràcia i PASOK sumaven sempre entre el 70 i el 90 per cent dels vots. Ara ells només tenen el 33 per cent entre els dos.
Nova Democràcia ha caigut des d’un 33 per cent dels vots el 2009 al 19 per cent -de 2,3 milions de vots a 1,2 milions-.I el PASOK s’ha desplomat encara més, d’un 44 per cent al 13 per cent. Ha passat de tres milions de vots a només 800.000.
Dos terços de la població grega, segons les actuals les enquestes d’opinió, diuen que s’oposen als acords de credit de l’eurozona i als paquets d’austeritat que els acompanyen. Les forces polítiques que donen suport alss acords encara obtenen un suport electoral major del que això suggereix, un 40 per cent entre Nova Democràcia, PASOK, l’extrema dreta Laos i els partits extra-parlamentaris liberals Acció i Aliança Democràtica DISY.
Hi ha una clara majoria, però, per als partits que van fer campanya a favor de la immediata cancel·lació dels acords de préstec: un total de 44 per cent entre la coalició d’esquerra radical Syriza, els Grecs Independents de dreta, els comunistes del KKE i del neonazis de l’Aurora Daurada.
Partits que només diuen que volen renegociar els acords, o no tenen una clara posició com l’Esquerra Democràtica (DIMAR), els Verds, el partit liberal DX van obtenir al voltant del 7,5 per cent.
L’augment de Syriza
Syriza, la Coalició de l’Esquerra Radical, va registrar un augment extraordinari en el seu vot, des del 4,6 per cent al 17 per cent. Va ser la força més votada, amb molta diferència, en totes les grans ciutats -Atenes, Salònica, Patras- i en els barris obrers en moltes altres localitats.
La coalició va fer campanya per la cancel·lació immediata del memoràndum d’austeritat, però també perquè Grècia romangui a la zona euro. (Queda per veure com es poden aconseguir aquests objectius contradictoris).
Els tres partits de l’esquerra radical, Syriza, el KKE i l’anticapitalista Antarsya van reunir el 27 per cent dels vots entre ells.
El xoc de l’Aurora Daurada
Al mateix temps, el gran salt en el vot de la banda criminal neonazi de l’Aurora Daurada va suposar uin gran xoc. Tenen un 7 per cent, prou com per entrar al Parlament per primera vegada.
Mentrestant, els grecs independents, una escisió de la Nova Democràcia centrada en l’oposició a la immigració, té un 11 per cent. El tercer partit d’extrema dreta, Laos, té un 2,9 per cent. Això fa un total del 21 per cent de l’extrema dreta, davant d’aproximadament el 9 per cent el 2009. També hem de tenir en compte que la campanya de Nova Democràcia usà el lema “Rocupen els nostres barris dels guetos d’immigrants”, i el PASOK vadonar suport a la construcció de centres de detenció per als immigrants.
I ara què?
Les lleis electorals de Grècia han demostrat la seva absurditat mitjançant la concessió al primer partit d’un avantatge de 50 escons addicionals. Nova Democràcia va obtenir 108 escons, Syriza 52, el PASOK 41, 33 els Grecs Independents, el KKE 26, 21 l’Aurora Daurada, i Esquerra Democràtica 19.
Des de l’elecció, cada partit, per torn segons ordre de vots, té el mandat de tres dies per formar un govern. Si falla, el mandat passa al proper durant tres dies, i així successivament.
Nova Democràcia i PASOK han fet una crida a una àmplia coalició pro-europea. Syriza insisteix en una coalició viable esquerra sense PASOK. Els Grecs Independents diuen que no cooperaran amb els ‘traïdors’ del PASOK i Nova Democràcia. I el KKE diu que no cooperarà amb el “nous socialdemòcrates” de Syriza, que segons diu “escampa il·lusions”. Mentrestant, Esquerra Democràtica diu que donarà suport a un govern que inicii un procés de desconnexió dels acords de préstec.
El resultat més probable semblava que seria que el PASOK, Nova Democràcia i Esquerra Democràtica intentessin formar un govern quan el mandat passa al tercer partit, PASOK. Un govern així tindria una majoria de 168 dels 300 escons del parlament. Però hauria estat políticament molt feble, perquè la seva columna vertebral serien els partits que van ser castigats espectacularment pel vot popular. També significaria un enorme cost polític per al tercer partit de la coalició, ja fos l’Esquerra Democràtica o qualsevol altre.
Syriza mantenia l’esperança de convèncer Esquerra Democràtica i el KKE, per donar-li suport, juntament amb els diputats que vulguessin sortir dels grups parlamentaris de Nova Democràcia i PASOK. Com Syriza podrà dur a terme aquest procés, i si el KKE abandonarà les tàctiques fallides que li han costatmilers de vots de classe obrera, és el que decidirà si es pot formar un front per al poder del poble, i més enllà, el destí de l’esquerra grega.
Antarsya, el Front de l’Esquerra Anticapitalista per la Revolta, més a l’esquerra, que va triplicar la seva votació de 25.000 a 75.000, també té un important paper polític que exercir en aquest sentit.
* Yiorgos Vassalos és un activista i investigador de Corporate Europe Observatory.
