Les eleccions als comuns (municipals) a Andorra es van celebrar el diumenge 4 de desembre. Més de 22.000 persones eren cridades a les urnes. La participació va ser del 64,77% , vuit punts per sota de les últimes eleccions als comunals. Ambdós grans partits, van declarar que se sentien tristos per la poca participació i per l’augment de vots en blanc, per exemple a la parròquia de Canillo, s’hi havia presentat tan sols una candidatura, la dels Demòcrates per Andorra, i va obtenir 307 vots dels 569 escrutats. El vot en blanc es féu sentir amb 239 vots.
Va ser una victòria clara del nou partit Demòcrates per Andorra, que es van emportar 6 dels 7 consells comunals. Aquest partit és una formació resultat d’antics partits de centre-dreta. El gran derrotat d’aquesta jornada electoral va ser el Partit Socialdemòcrata, que tan sols va poder mantenir el consell comunal d’Andorra la Vella, això si, presentant-se juntament amb la Coalició d’independents per Andorra la Vella.
El sistema electoral andorrà és diferent del sistema de l’estat espanyol ja que no segueix la llei d’Hondt, el sistema andorrà, promou les grans majories dins les institucions. El primer partit, el que guanya les eleccions, s’emporta la meitat dels comuns, l’altre meitat es va repartint amb tots els altres partits que han obtingut vots de manera proporcional, incloent-hi, també la llista guanyadora. D’aquesta manera, la candidatura més votada, encara que sigui per un sol vot i lluny del 50% dels vots, obté automàticament la majoria absoluta.
En canvi l’escrutini de la llista nacional és per un sistema proporcional, l’anomenat de restes majors, però modificat de manera que també afavoreix els partits grans. Per fer un escrutini per restes majors es comença obtenint el quocient electoral que és el resultat arrodonit de dividir el número total de vots vàlids pel número total d’escons a proveir. A cada candidatura se li adjudica un número d’escons igual al quocient enter de dividir el número de vots obtinguts pel quocient electoral. Si queden escons per adjudicar es van donant a les candidatures començant per la que té major resta. a cada candidatura li correspondran tants escons com resulti de dividir el seu nombre de vots pel quocient electoral. Si efectuada aquesta operació no s’haguessin cobert els catorze càrrecs de conseller general, els escons restants s’adjudicarien a aquella o aquelles candidatures que ja tinguessin representació i que tinguessin la resta o restes més elevades, en funció del nombre de vacants existents. És a dir, només es poden adjudicar restes als partits que ja hagin obtingut com a mínim un escó a partir del quocient.
L’augment de vots en blanc i la poca participació en aquestes últimes eleccions potser tenen a veure amb aquest sistema de majoritari on no hi tenen cabuda altres opcions que no siguin les del bipartidisme.