El passat dissabte 20 d’octubre el Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) va viure les segones Jornades socials de l’Amiant, organitzades aquest cop per la Plataforma d’afectats del Prat, amb l’esforç i la perseverança del Comitè d’empresa de la CGT de Honeywell.
Més d’un centenar de veïns van poder escoltar les interessants reflexions i crítiques d’un magistrat del Tribunal Suprem, l’especialista en Pneumologia de la Vall d’Hebron, tècnics de prevenció de riscos o advocats que estan portant els temes de la cooperativa Col·lectiu Ronda, entre d’altres.
Poblacions contagiades
El veïnat del Prat de Llobregat comparteix amb el de Cerdanyola del Vallès i Castelldefels (totes tres del Baix Llobregat) l’esgarrifosa taxa de tenir 300 vegades més possibilitats de patir càncer derivat de l’amiant que la resta de catalans. Els responsables, grans empreses que han escampat la pols assassina entre veïns i treballadors, mentre els seus beneficis no paraven de créixer.
Dissabte passat aquesta població va veure com més d’un centenar dels seus veïns es van reunir al Prat per parlar amb metges, tècnics de prevenció i juristes a les segones Jornades sobre l’Amiant. A la sala de cares serioses, els punys s’anaven tancant mentre apareixien les dades silenciades i mai explicades. Les institucions europees calculen que a la UE 250.000 persones moriran fins als 2060 només d’un dels tipus de càncer de provoca, el mesotelioma, que a Catalunya s’ha multiplicat per 5 en els darrers anys. L’Estat espanyol, que va batre tots els records de producció europea als anys 1980, resten encara 21 milions de tonelades instal·lades, 4 dels quals a Catalunya, i les pròpies dades oficials parlen de 19.000 edificis catalans amb sostres, tuberies o ciment d’amiant.
Els assistents ho coneixen de primera mà, doncs són extreballadors, vídues i veïns d’empreses com Rocalla, Uralita, Honeywell o Alstom. Molts l’han manipulat amb les mans sense saber-ne la perillositat, l’han portat en les seves robes a casa, contagiant a esposes o fills, o de petits han jugat amb els residus escampats pel poble. Cap expert els explica res de nou, però les fredes dades indignen encara més.
Amiant, la pols assassina
I és que l’herència de tants anys d’amiant té dues cares. Moltes empreses es van fer literalment d’or amb aquesta substància màgica, que mai es destrueix, és barata i fàcilment manipulable en la indústria del ciment, els trens, o el tèxtil. Durant dècades es va fer servir sense cap control, mentre les institucions franquistes i postfranquistes ho tapaven amb un enorme mantell de silencis administratius, mèdics i judicials, en nom del progrés econòmic i el lliure mercat. Però la pols màgica també era assassina, i en 10, 15 o 30 anys causa terribles patologies, moltes cancerígenes.
Centenars de judicis
Actualment els jutjats catalans han viscut un augment exponencial de demandes d’afectats de l’amiant. Inicialment, els extreballadors afectats o les seves vídues, reclamen que es reconegui la malaltia professional causada per l’amiant. Centenars de sentències només a Barcelona han declarat la relació amb l’amiant en els darrers anys de viduïtats i incapacitats permanents.
Un cop el Jutjat estableix que la invalidesa del treballador o que la causa de la mort va ser la pols assassina, els afectats inicien reclamacions contra les empreses pels danys i perjudicis causats. L’empresa més denunciada és actualment Uralita SA – Rocalla SA (amb seus a Castelldefels i Cerdanyola del Vallès), que no només compta amb casi un centenar de condemnes per no haver complert la normativa de salut laboral causant la mort i la invalidesa dels seus treballadors, sinó que fins a set sentències ja han estat confirmades pel Tribunal Suprem.
L’empresa Alstom SA de Santa Perpetua de la Moguda també ostenta unes quantes sentències condemnatòries, i la segueix Honeywell (antigament Jurid Iberica) del Prat de Llobregat, que ja compta amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarant que les seves infraccions en matèria de prevenció de riscos va causar la mort d’un treballador.
Proposta de jubilació anticipada pels afectats
A les jornades també es va presentar que un assessor de la ministra de Treball espanyola va rebre fa uns mesos un grup d’afectats, i s’ha compromès a realitzar un estudi respecte a que el col·lectiu de treballadors exposats a l’amiant pugui jubilar-se amb menys de 65 anys sense cap reducció, amb un situació legal similar a la que gaudeixen els bombers o els miners a l’hora d’accedir a la jubilació, al reconèixer a aquests col·lectius el risc de la seva feina i la seva menor esperança de vida.
El mecanisme legal que sol·licita que s’apliqui la Plataforma d’Afectats ja està contemplat a la llei, i aplicada als treballadors de l’amiant permetria l’accés anticipat a l’edat de jubilació per a les persones que han treballat en empreses inscrites al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) sense cap penalització, fent la ficció legal de que ja tenen els 65 anys.
Trencant el silenci
Al Prat aquest cap de setmana, i gràcies a la combativitat del Comitè d’empresa de CGT de Honeywell, s’ha fet un pas més per a que l’amiant no gaudeixi de la impunitat del silenci. I és que la feina a fer encara és molta. La Seguretat Social es nega avui en dia a reconèixer moltes Malalties Professionals, les Mútues s’atreveixen a afirmar que han trobat només 61 casos anuals a tot l’estat i les empreses paguen cars i desvergonyits pèrits per afirmar als judicis que res no sabien, que ningú els havia dit que era perillós, a pesar de que algunes d’elles avui en dia simplement han traslladat la seva producció a països on encara no és prohibit, com Marroc o Nicaragua.
L’amiant ha de sortir d’aquest silenci tan llarg, on les persones valen molt menys que els beneficis empresarials. En record dels que l’han patit, i per evitar nous afectats.
