La proposta de llista unitària referendària ha generat un viu debat al sí de l’esquerra independentista. L’esquema amb què aquest moviment treballava des del gener passat era en una convocatòria electoral doblement plebscitària i constituent. Davant l’opció de configurar una candidatura que fos determinant tant per a una majoria independentista com per a una majoria pel procés constituent, es va apostar per a generar un procés per a construir aquesta candidatura. L’Espai per la Ruptura ha anat debatent en aquests darrers mesos com s’organitzaria aquesta candidatura, sobre quines anàlisis polítiques compartides construiria el seu discurs, com es dissenyaria l’elecció dels candidats, etc. L’aparició de la proposta de llista unitària referendària ha tornat a activar el debat sobre com es llegeix l’actual moment polític i quina és l’eina més adequada per a intervenir-hi. L’ACCENT us oferim els principals arguments a favor de la llista de ruptura i a favor de la llista unitària que s’estan esgrimint en els debats interns de l’esquerra independentista.
Quins són els arguments favorables a mantenir la llista de ruptura?
Consideren que l’estratègia d’una llista única referendària només tindria sentit si l’objectiu fos el d’una proclamació unilateral d’independència del Principat en els dies següents al 27S i la creació d’una nova legalitat, però que ara mateix qui controla políticament el moviment sobiranista no hi està disposat.
Analitzen que la proposta no conté cap moment explícit de ruptura i això l’acaba convertint, finalment, en una reedició del 9N: un simple recompte d’independentistes sense conseqüència política immediata.
Consideren que les eleccions constituents posteriors tornarien a ser com aquest 27S. Només constituents per aquelles candidatures que les connotessin així, amb tots els matisos i indefinicions que això suposa. A la pràctica, legalment, continuarien essent unes eleccions autonòmiques.
Creuen que cal continuar batallant per ampliar la base social partidària de la ruptura independentista. Els preocupa especialment que tota aquella gent que encara no veu el valor intrínsecament rupturista a la independència, però no és contrari a aquesta acabi decantant-se electoralment per l’oferta de Podemos.
Defensen una llista de ruptura de la CUP amb moviments populars que doni el doble caràcter plebiscitari i constituent al 27S. Consideren que per avançar cap a la ruptura independentista cal que fer que el bloc ampli d’esquerres sigui majoria dins l’independentisme, i que l’independentisme sigui majoria dins el bloc ampli d’esquerres.
Volen que la candidatura rupturista jugui amb audàcia les dues majories -independentista i per canviar-ho tot-, i conjugar-ho amb la necessitat d’organitzar un moviment popular encara més fort i amb una empremta més rupturista.
Quins són els arguments favorables a constituir una llista unitària referendària?
Consideren que el procés sobiranista viu un moment d’estancament i que cal desencallar-lo amb propostes audaces. Aquesta llista, segons els seus defensors, recupera la il·lusió i permet superar una situació de manca d’entesa. Ho veuen com una reedició dels moviments de la CUP que van permetre desencallar el 9N.
Creuen que la proposta situa CDC en fora de joc i per tant permet avenços per a les posicions més rupturistes. Així mateix, consideren que la proposta també situa en fora de joc a Podemos, ja que suposa una via més tangible cap a un procés constituent que no pas una hipotètica reforma constitucional espanyola després de les eleccions estatals. Així mateix, pensen que precisament per aquest motiu, poden continuar disputant el vot d’esquerres.
Defensen que aquesta llista donaria el protagonisme a la gent i al carrer, que sempre és on s’ha defensat que hauria d’estar el procés. Veuen aquesta llista com una forma d’alliberar el procés del segrest institucional i partitocràtic.
Veuen molt més factible una victòria electoral a través d’aquesta llista que no pas que les dues majories -independentista i per canviar-ho tot- sumin en un escenari de fragmentació.
Pensen que la llista unitària referendària no és incompatible amb una campanya pròpia que expliqui el projecte independentista i rupturista des d’una òptica d’esquerres de manera que aquesta campanya pugui decantar vots a les zones populars cap a la llista única.
