De cop, a mitjans de març la pandèmia obligava a tancar a absolutament tots els Casals i Ateneus dels Països Catalans de manera indefinida. Projectes concebuts com a espais de socialització popular veien estroncat el seu principal propòsit. Es produïen anul·lacions en cascada d’activitats programades per A pocs dies abans, s’ajornaven d’altres en preparació o la seva viabilitat quedava en dubte. Les assemblees no es podien reunir presencialment i si ho feien telemàticament, el sentir general era d’incertesa sobre el futur. Amb tot, el ritme dels casals i ateneus va haver de canviar, però no es va parar.
Es varen encetar negociacions amb les propietats dels locals per reduir l’import dels lloguers, per mirar de frenar el cop que significava la parada en sec de quasi tota l’activitat econòmica habitual. Paral·lelament s’activava l’enginy: es llençaven campanyes de sòcies, es feien multitud d’activitats en línia, s’oferien descomptes en productes, s’editava marxandatge, s’animava a fer aportacions econòmiques puntuals, etc. Tot volia posar en relleu la importància de la implicació del teixit social al voltant de cada entitat, per assegurar-ne el futur. La resposta en molts casos va ser positiva. Per si no fos prou, molts casals i ateneus esdevingueren punts de distribució d’aliments de les Xarxes de Suport, d’assessorament sindical, d’ajuda emocional, etc.
Després d’aquells mesos, la situació ha millorat relativament. S’ha pogut reprendre l’obertura dels locals i es fan actes de petit format. Però la realització d’activitats de gran format (Festes Majors, concerts, etc) es troba amb múltiples impediments per part de l’administració, – tot i oferir mesures de seguretat per la COVID-19 – quan no directament són prohibides. Ressenyem aquest fet, perquè molts dels casals i ateneus depenen d’aquestes activitats de gran format per garantir la seva autogestió econòmica durant l’any. Tot això, amb l’amenaça de nous confinaments locals en els pròxims mesos.
Però més enllà de les conseqüències immediates de la pandèmia de la COVID-19, l’actual nova crisi econòmica – que s’afegeix a la crisi mediambiental i territorial i als efectes de l’anterior crisi del 2008 – dibuixa un nou escenari per al moviment popular del nostre país, escenari en el qual, el Casals i Ateneus ens haurem de reubicar si volem ser part de la resposta necessària.
Però per a poder-ho fer, abans ens caldrà analitzar críticament com estan concebuts com a projectes, cada casal i cada ateneu. En aquest article no hi podem aprofundir, però si volem anotar algunes de les mancances actuals:
– Molts dels projectes actuals estan pensats per donar resposta essencialment a les necessitats i interessos de les seves sòcies i entorn immediat, especialment pel que fa a la creació d’espais d’oci i afinitat personal. Sense negar la importància de l’oci per a una bona salut emocional, si els casals volen erigir-se en punt de trobada dels sectors populars més afectats per la crisi, hauran de reinventar-se en molts casos, començar a fer coses que fins ara no feien. Un primer exemple d’això és la intendència desenvolupada per les Xarxes de Suport a molts casals.
– Cal superar la visió curt-terminista a l’hora d’enfocar l’activitat concreta dels casals, per la qual treballem partint d’un calendari anual d’activitats de gran format, que es va repetint any rere any, salpebrat amb activitats puntuals de menors dimensions.
– Actualment la major part dels casals i ateneus dels nostres pobles i viles estan dinamitzats per assemblees de sòcies compostes per molt poques persones. Ens trobem amb casos de casals, amb una dilatada trajectòria i de referència en la seva àrea geogràfica, dinamitzats per assemblees de només cinc o sis persones. Massa sovint, manca implicació concreta de les sòcies i de l’entorn en general, no només a l’hora de pensar políticament l’activitat del casal, sinó també a l’hora de portar a terme aquesta activitat.
– Cada casal i ateneu és bàsicament una illa, que ha de ser autosuficient per a tot. Rarament s’endeguen de “mutu propi” iniciatives compartides entre casals de la mateixa comarca, per no parlar de marcs territorials més amplis. El contacte continuat existeix, però es basa més en criteris d’afinitat personal que de treball formal.
Al mateix temps, és d’esperar que l’agudització de les contradiccions del capitalisme als Estats espanyol i francès, farà que els Casals i Ateneus es puguin convertir en el blanc de la repressió estatal contra la dissidència política. Enfront això, cal que els Casals reforcin la seva coordinació antirepressiva.
Amb tot, la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans conforma un teixit importantíssim d’entitats que fan una tasca valuosíssima per al conjunt de moviment popular arreu dels PPCC en general i per a l’Esquerra Independentista en concret. Són de lluny, l’ens organitzat amb més extensió territorial arreu de la nació, la que aplega perfils més diversos, sovint el primer espai d’acollida de la gent no polititzada i alhora espai que cohesiona i polititza, que crea sentiment comunitari. Han sigut i són un punt de dinamització política i cultural del territori. Per la seva capacitat d’interacció amb el teixit popular, són una eina imprescindible en la construcció d’aquest mateix teixit. I molt més enllà de l’espai físic, són referencials per l’activitat política que s’hi desenvolupa, sigui la del propi casal o dels espais polítics que hi participen. En aquest sentit, cal entendre cada casal i ateneu com un catalitzador d’activitats polítiques i culturals, un agent organitzador. Perquè la tradició dels casals i ateneus populars a casa nostra ve d’antic i s’imbrica en el sentit cultural de comunitat i treball en xarxa de les classes populars dels Països Catalans.
Si els casals i ateneus dels PPCC sabem contribuir a la denúncia de les conseqüències i culpables de la crisi capitalista, a la defensa d’una alternativa anticapitalista per les classes populars, llavors farem una gran aportació a l’alliberament nacional, de classe i feminista del nostre país.
Article de la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans publicat a l’Accent especial COVID-19, de setembre de 2020.
