Els dies 24 i 25 de maig de 1912, ara fa quasi 100 anys, els ateneus de Catalunya van decidir per segona vegada trobar-se i parlar. Durant dos dies la ciutat de Vilanova i la Geltrú va acollir el 2n Congrés Regional d’Ateneus i Associacions de Cultura de Catalunya i centenars de delegats van participar de tertúlies, conferències, debats i taules de coordinació. Llavors Vilanova i la Geltrú, com tantes altres ciutats i viles del país, comptava amb un potent Ateneu que era alhora escola d’homes i dones lliures, institut de formació ocupacional, biblioteca popular i motor de cultura i progrés.
Enguany l’Ateneu Vilanoví pren també el relleu, aquesta vegada del Casal Can Capablanca de Sabadell i la seva iniciativa de promoure una trobada nacional de casals i ateneus, per dur a la capital del Garraf, altra vegada i cent anys després, una 2a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans.
Encara amb un programa en construcció, la Trobada de Vilanova comptarà amb dos dies d’activitats, des dels debats i els tallers, a concerts i teatre. Altra vegada, només que 100 anys després, esperem tornar a dur a Vilanova centenars de persones, membres o no de casals i ateneus, perquè participin de la fira d’entitats, de les conferències, dels concerts i de les assemblees que estem dissenyant per donar vida i transcendència a la trobada de casals i ateneus.
Els casals i ateneus han estat i són una realitat viva en els nostres pobles i ciutats. Donen cobertura territorial als moviments socials del nostre país, a les idees progressistes, a la voluntat popular de canvi, Formen persones políticament i culturalment crítiques amb el poder i amb la societat. Mouen campanyes de solidaritat, de defensa del territori, de defensa de la llengua i el país. Recullen signatures, reviuen la cultura tradicional i popular del país, fan córrer grups de música i de teatre i aporten color i lluita allí on treballen. Són un dels principals eixos vertebradors de l’espai nacional de canvi social i polític. Són, podríem dir, motor i mapa de la lluita social i l’alliberament nacional al nostre país, des d’Alacant fins a Perpinyà, i des de Calaceit fins a Eivissa. Els seus locals donen alberg a nombroses entitats, promouen la interacció entre aquestes i la responsabilitat d’aquestes envers el seu entorn territorial i humà immediat. Són difusors de la premsa alternativa i de la contrainformació, alhora que esdevenen espai d’interrelació humana, d’acord amb principis antisexistes i antiracistes.
Curiosament, però, han estat i són realitats autònomes les unes de les altres. Sorgeixen, com és natural i positiu, fruit del treball local, de les necessitats locals i de la projecció local. Al barri, a la vila o a la comarca. Són impulsats, a més, per persones i col•lectius diversos, diferents, plurals, però saben, i encerten, en aplegar les diferents sensibilitats pel canvi en un mateix projecte associatiu.
Potser per això, per aquesta raó de ser local i per aquesta pluralitat d’impulsors i participants, els ateneus i casals ens ha costat enormement trobar-nos i parlar. Parlar de les coses que fem, de les que fan els altres, del que ens funciona i del que no, de les dificultats i els encerts. Parlar de què som i de quin paper juguem al país, a la nostra societat. Definir-nos col·lectivament i buscar a més àmbits en els quals segurament resulta obvi que la coordinació ens afavoreix, ens abarateix costos o ens fa avançar políticament.
Per tot això, a Vilanova hem recollit el testimoni de Sabadell i enguany organitzem la 2a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans amb temes i activitats per totes les mides i interessos, però amb una voluntat de fons de promoure més trobades, d’unir els esforços i de projectar-nos col·lectivament com a realitat viva, i tant viva, que som i volem ser.
La Trobada de Casals i ateneus a L’Accent:
+ Entrevista: ‘Els casals són motor i mapa de la lluita social i l’alliberament nacional al nostre país’
+ Publicació especial trobada de casals i ateneus
