Al segle XIX als Països Catalans, més enllà de Barcelona i rodalia, alguna comarca i població també entren en un procés important d´industrialització, com en el cas d’Alcoi. Era tal el bull obrerista i combatiu de la ciutat, que el gener de 1873 s’hi instal·la la Comissió federal de l´Associació Internacional del Treball (AIT). Les condicions denigrants que rebien els obrers sumada a una consciència de classe que arrela a l´obrerisme més militant, va conformant un brou revolucionari que esclata amb una vaga general i es convertirà en la Revolució del Petroli
Fem-ne una aproximació, que si algú pensa que és una mica partidista, té tota la raó.
La vaga general i la traïció.
El 7 de juliol de 1873 amb l´empenta de l´AIT es convoca una assemblea a la plaça de bous per reivindicar la jornada de les vuit hores de feina i l´augment del salari de quatre a sis rals per dia. Vist que la patronal no volia atendre raons es decideix anar a la vaga general. Un fet històric. Més de 8.000 obrers encetaven la primera vaga general del País Valencià
L´alcalde republicà, Xavier Albors conegut com en “Pelletes” havia de fer de mediador entre els obrers i la patronal, però un sobre amb 60.000 pessetes de l´època el va fer prendre partit pels burgesos. En “Pelletes” telegrafia al govern civil d’Alacant, demanant amb urgència l´arribada d´una columna militar i al mateix temps fa un bàndol anti-obrer.
El 9 de juliol un comitè obrer format per Fombuena, Montava, Albarracín, Chinchilla i AbadSeguí, es va entrevistar amb l’alcalde amb la intenció que l’Ajuntament dimitís i que els obrers es fessin càrrec del govern municipal. La resposta d´en “Pelletes” va ser ordenar una càrrega contra els més de dos mil obrers que es trobaven congregats a la plaça central d´Alcoi i que es va cobrar la vida de dos obrers, a més de deixar-ne ferits a 20. Durant les hores següents, va haver-hi quatre morts i 20 ferits més.
Algunes cases veïnes a l’ajuntament, on s’havien refugiat les autoritats, i algunes fàbriques són incendiades, d’aquí el nom que rebrà la insurrecció: del Petroli. Un dia més tard els burgesos i la guàrdia civil eren derrotats per les forces populars, que immediatament es dirigeixen a l´ajuntament on cau mort en “Pelletes” i els darrers guàrdies. El cadàver d´en “Pelletes” va ser motiu d´escarni amb forma de cercavila que s´anomena “l´arrastrà” i encara avui és recordada pels alcoians.
El Comitè de Salvació Publica i la venjança burgesa
El poble va escollir un Comitè de Salvació Publica, presidit per Severiano Albarracin, que va detenir 40 burgesos acusats de disparar al poble. Tan sols tres dies més tard eren alliberats. El 12 de juliol arriben noticies que una columna militar a les ordres del General Velarde arribava a la ciutat. Va ser aleshores quan els caps de la Revolució del Petroli fugiren d’Alcoi. Es constituí un òrgan d’obrers i patronal en el qual aquests darrers acceptaren gairebé totes les peticions insurreccionals. Per altra banda els obrers entregaren les armes amb el compromís d´una amnistia.
Aquell estiu tot tornà a la “normalitat” burgesa, molts propietaris que havien fugit retornen a Alcoi i comencen a demanar venjança. Escoltats per polítics i el mateix govern espanyol, el setembre del 1873 entraren a Alcoi els militars i detingueren centenars de treballadors indiscriminadament, des de nanos de 12 anys fins a veterans. Més de 700 obrers van ser jutjats i més d´un centenar es podriren al voltant de deu anys al Castell de Santa Barbara d´Alacant esperant judici. L´amnistia havia estat traïda, els acords de millores havien estat traïts. La possibilitat de treballar conjuntament llibertaris i republicans va ser liquidada.
“La I República és el darrer baluard de la burgesia, la darrera trinxera dels explotadors, i un desengany complet, per tots aquells, que tot ho han esperat i encara ho esperen dels governs” Circular de l´AIT (1873)
