Fa un any la COS creava secció sindical al Metro de Barcelona. Quin va ser el detonant?
Hi havia un col·lectiu de treballadors que patien greuges respecte de la resta i vam recórrer al comitè d’empresa per exposar les queixes. Vam veure que el comitè no treballava per tothom. El que valia eren els vots dels col·lectius amb més treballadors, ja que aquests permetien als integrants del comitè conservar els seus llocs. Arran d’aquesta situació vam crear la secció. Amb l’objectiu de portar a la pràctica el que nosaltres crèiem que havia de ser l’activisme laboral. Vam néixer en un moment difícil, en què ja s’estava coent la negociació del conveni col·lectiu. Al març del 2015 es va celebrar una assemblea general de treballadors en la qual es va anunciar que es denunciaria el conveni.
Després va venir la creació de la Plataforma del conveni.
Sí. L’assemblea la va votar amb tres objectius principals: noves contractacions, acabar amb la congelació salarial i facilitar la conciliació familiar. En definitiva, acabar amb la precarietat.
Quina precarietat es viu al Metro?
Per exemple, dels 3.000 treballadors que hi ha, 600 tenen un contracte a temps parcial. Nosaltres creiem que totes tenen dret, com a mínim, a optar a un contracte a temps complet. Mai abans sel Metro havia tingut tants treballadors a temps parcial.
Algun altre exemple?
Sí. Hi ha els agents d’estiu, empleats que només treballen el juliol, l’agost i el setembre. Poden tenir aquestes condicions durant molt de temps, fins a 8 anys, i actualment hi ha 250 treballadors en aquesta situació.
Després de denunciar la precarietat i crear la Plataforma de conveni, quin recorregut han tingut les reclamacions dels treballadors?
En l’última assemblea va quedar clar que les pretensions són les mateixes. D’altra banda, durant la vaga pel Mobile World Congress, l’empresa va fer una proposta que el comitè no va portar a l’assemblea. Concretament, oferia un sou variable de 55 euros fora del sou base i la incorporació de 100 agents d’estiu a la plantilla amb caràcter indefinit. Ara, la proposta que han fet és pitjors. De 55 euros han passat a 32 -en 12 pagues, quan en tenim 16-. A més, han rebaixat les contractacions de 100 a 60.
Ho enteneu com una represàlia a la vaga durant el Mobile World Congress?
Sí, i a la que vam convocar coincidint amb el Barça-Madrid i a les aturades parcials durant el Saló Alimentària. Tot plegat, sota la batuta del nou director de Metro, Marc Grau, al càrrec des del gener del 2015.
Així doncs, TMB ha anat rebaixant la seva oferta i els treballadors us heu mantingut en la vostra postura. Quina estratègia seguireu a partir d’ara?
No tenim gaire clara l’estratègia del comitè. No sabem si les negociacions seran més dures, perquè tampoc veiem com evolucionen. No podem veure què passa i la plantilla té molta desconfiança cap al comitè. En l’última assemblea no va haver-hi posicionament de diversos sindicats sobre la proposta, la qual cosa va produir una imatge de divisió. CIM i CTPC van rebutjar la proposta, però la CGT, CCOO i UGT i el sindicat unitari no es van pronunciar. Van tirar pilotes fora argumentant que volien que decidís l’assemblea.
Com has dit, tot això ho heu vist des de fora. Amb l’experiència d’un any, com valoreu el fet d’haver creat una secció sindical en un gegant com és el metro de Barcelona?
Bé, no estem implantats del tot. Som 7 seccions sindicals, alguns porten molts anys i és molt difícil entrar-hi. Malgrat tot, l’evolució de la secció és bona, estem arribant a més gent, fent molta tasca de difusió. Però s’han de tenir les coses clares i trobar una organització que tingui les teves mateixes idees per poder treballar-hi.
Com és la relació amb la resta de sindicats?
No en tenim gaire. Tenim idees diferents i ha estat impossible poder trobar punts en comú. Intercanviem informació i res més. No tenim relació amb el comitè, tot i que n’havíem tingut al principi. No volem entrar en lluites entre sindicats.
Abans que la COS tingués secció sindical al metro, diversos sindicats acumulaven anys de presència a l’empresa. Com valoreu la feina feta per CCOO i UGT, per exemple?
Ja sabem que aquests dos sindicats són la patronal. Potser fa anys CCOO va aconseguir coses, però a dia d’avui no.
I la CGT?
Ens ha desorientat. Hauríem de seguir el mateix camí però a la pràctica no és així. Teníem unes expectatives que no s’han complert.
Ha passat el mateix amb el govern de Barcelona en Comú?
Sí, no esperàvem la seva actitud. Venn del carrer, de les PAH, de tancar-se en bancs, d’ocupar… I de com ens trobem amb un govern que sembla de dreta que vol retallar, que diu que no hi ha precarietat a metro, que publica documents enganyosos sobre el sou dels treballadors.
Enganyosos, en quin sentit?
Deien que la mitjana dels sous era de 33.000 euros anuals. Si això és així, és perquè qui cobra menys arriba a aquesta mitjana pel sou opac dels directius, que fins ara desconeixem. Hi ha la mateixa opacitat que amb els anteriors governs municipals de Barcelona.
No hi ha hagut cap canvi substancial?
No, de fet CiU ens va tornar la paga que ens havien retirat el 2012. Colau no ha volgut ni negociar. Si CiU negocia i Colau no… tenim un problema. Portem 22 reunions de conveni col·lectiu i no s’ha avançat gens.
En un conflicte laboral els mitjans de comunicació són, pràcticament, un actor més. En aquest sentit, en molts casos es reprodueix un relat segons el qual els treballadors feu vaga per caprici, ja que la vostra situació no és tan precària com denuncieu.
Nosaltres guanyem per viure. De fet, la precarietat és la realitat de qualsevol assalariat. El que passa és que el context social ha anat a pitjor. Els sous han baixat a tot arreu de manera generalitzada i la combativitat no s’ha estès. El problema és mirar-se el melic i exigir que el del costat no lluiti perquè tu estàs pitjor. D’altra banda, nosaltres perdem diners quan fem vaga. Si l’empresa no vol negociar i cada cop que convoquem una vaga s’aixequen de la taula i marxen, la culpa de qui és? Nosaltres també perdem diners.
Les vagues de metro afecten a tots aquells que es desplacen per Barcelona diàriament. Quina és la manera de guanyar suports interrompent un servei que utilitzen tants ciutadans?
La vaga és una eina de pressió i els passatgers haurien de reclamar el seu bitllet perquè no reben un servei normal. L’empresa no només no fa això, sinó que a més estableix un dispositiu especial d’agents d’intervenció i control per multar els que es colen i de pas tirar-nos els usuaris a sobre. A nosaltres ens agradaria fer vaga a la japonesa, obrir portes i que entri tothom… Però això estaria considerat frau a l’empresa i acabaríem despatxats. Hem de lluitar pel nostre lloc sense posar-lo en risc.
En definitiva, és difícil socialitzar el conflicte.
Sí. De tota manera, hi ha possibilitats. El comitè d’empresa podria teixir aliances amb la Plataforma Stop Pujades, per exemple, però de moment no s’ha mogut en aquest sentit. Parlant de socialitzar, el que cal és que els usuaris s’adonin que reben un servei dolent. Els drets dels treballadors i dels passatgers han de confluir.
Abans de l’últim dia de vaga, quin és l’escenari que s’obre pel que fa a la negociació del conveni?
L’empresa té reunions amb el comitè fins demà. Si no s’arriba a un acord abans, anirà per llarg. Les dates en les quals es podria fer vaga coincideixen amb el Sònar i la revetlla de Sant Joan. Si amb aquesta possibilitat sobre la taula l’empresa no fa una oferta decent, entrarem en un conflicte molt i molt llarg.
