>> Control de la premsa; pisos de protecció adjudicats a familiars de regidors; canvis de vot sobre la marxa al ple municipal i una fundació amb molt patrimoni i poca activitat
El 2003 Manuel Bustos, del PSC, guanyava per segona vegada l’alcaldia de Sabadell. Aquesta vegada ho feia amb una àmplia majoria absoluta. Tot i així, optà per un govern quatripartit amb ERC, CiU i ICV. Amb tot el poder a les seves mans i una oposició institucional pràcticament neutralitzada, inaugurà una forma de govern que popularment s’ha conegut com a Estil Bustos.
Contractats a dit
Bustos sempre ha intentat acontentar els seus fidels. Quan el govern quatripartit es trencà, alguns dels alts càrrecs de confiança designats pels altres partits no volgueren abandonar les tasques que desenvolupaven a l’ajuntament de forma remunerada. I és que la contractació a dit per tal de comprar favors ha estat una de les ombres que ha sobrevolat l’acció de l’alcalde de Sabadell. Només entre gener de 2008 i abril de 2009 es contractà 126 persones per via d’urgència -la fórmula per no haver de fer cap procés de selecció. Finalment, el maig passat un jutjat anul·lava 15 d’aquests contractes en considerar que no hi havia cap tipus d’urgència que els motivés.
Mitjans amics
Afavorir els propis és la denúncia que saltà a les pàgines de El País l’agost de 2007. S’acusava l’alcalde de contractar l’empresa del seu oncle Melquíades Garrido per tal de realitzar algunes de les obres més costoses de les institucions que aquest presidia. La denúncia a les pàgines d’un diari de l’òrbita del PSOE va estranyar en un primer moment a tothom, però algunes veus van assenyalar la seva connexió amb el fet que Bustos hagués afavorit la concessió de llicències televisives a Canal Català en detriment de Localia, participada pel Grupo Prisa.
El control dels mitjans de comunicació ha estat també una de les obsessions de Bustos. En el seu primer mandat es va refundar Ràdio Sabadell, emissora que ha rebut una allau de crítiques per la seva parcialitat informativa i en la qual han copat els llocs de direcció persones molt properes a Bustos. L’actual gerent, Josep Abellán, és també gerent de Fira de Sabadell, i company de la cap de comunicació de l’ajuntament.
Canviar el sentit de vot
Amb tot, Bustos no ha pogut evitar que sortissin a la llum alguns dels episodis que presenten més ombres del seu mandat. Perduda la majoria absoluta el 2007, Bustos fa majoria al ple municipal a través d’acords amb un dels dos regidors del PP, Jordi Soriano. Que Soriano ha esdevingut una crossa servil del PSOE es va demostrar en el ple municipal del passat 1 de setembre. Des de 2006 l’ajuntament havia anunciat que era propietari del Castell de Can Feu -i s’hi havien organitzat diversos actes oficials-, però un incompliment del conveni amb els antics propietaris deixava la situació a l’aire. Per aquest motiu, Bustos va proposar al ple afegir un annex al conveni afavorint els antics propietaris per així acabar de tancar el tema de la propietat. En primera instància, una majoria s’hi oposà o bé s’abstingué. Bustos manà suspendre el ple i es tancà al despatx amb Jordi Soriano. Només sortir, va comunicar al Ple que hi havia hagut un error i que l’abstenció de Soriano en realitat era un vot afirmatiu. Assumpte aprovat.
Pisos socials per a la parentela
Dies després es destapava un altre escàndol: l’adjudicació fraudulenta dels pisos tutelats per a gent gran de Sant Oleguer. Un de cada cinc beneficiaris van obtenir el pis sense complir els requisits demanats a les pròpies bases (per exemple, no estar empadronats a Sabadell o bé tenir ja primeres residències en propietat). L’escàndol esdevingué majúscul quan es descobrí que entre les beneficiàries irregulars d’aquells pisos es trobaven els oncles de Maria Ramoneda, la regidora d’Assumptes Socials, i els sogres de Rosa Graells, cap de Serveis Socials de l’ajuntament. Alhora, es descobrí també que l’esposa d’un fill de Ramoneda havia comprat l’immoble d’un dels avis a qui s’obsequià amb un pis. L’oposició també denuncià que la meitat dels adjudicataris vivien prèviament en cases de planta baixa i primer pis, les quals passaven a ser deshabitades i es possibilitava la seva reconversió en solars edificables. L’escàndol obligà l’alcalde a enviar els expedients a la Fiscalia per tal de determinar si hi havia alguna irregularitat i evitar, de pas, que l’oposició hi pogués tenir accés.
Una Fundació amb molts euros i pocs fets
També aquesta tardor sortia a la llum les vinculacions del PSOE sabadellenc amb la Fundació privada Barnola-Vallribera. Una fundació fins aleshores desconeguda, amb una activitat quasi nul·la però amb un pressupost anual de 400.000 euros. Presidida per l’actual tinent d’alcalde, Joan Manau, amb una vicepresidència en mans de l’exregidor del PP Andreu Gil -en l’actualitat amb els comptes embargats i sense localització judicial-, la regidora Maria Ramoneda i altres persones del món empresarial vinculades a les activitats de l’ajuntament -com Joaquím Ferrandiz de Viatges Zoetrope, que té la concessió dels viatges de la gent gran de Sabadell-. Aquesta fundació d’activitat desconeguda posseïa el 2006 una quarantena d’immobles, gran part dels quals han estat venuts en aquest període. El fet que aquesta informació aparegués paral·lelament als casos Palau i Santa Coloma va fer que molts dirigents del PSC temessin una intervenció judicial a l’Ajuntament sabadellenc.
Un alcalde amb aspiracions superiors
La biografia de Manuel Bustos és la d’un self-made man segons els seus amics, i la d’un arribista segons els seus crítics. Inicià la seva carrera afiliant-se al PSOE el 1991, i durant els anys 90 donà suport als postulats anticatalanistes del Foro Babel. Fou també el diputat més jove del Parlament, on protagonitzà el 1996 un escàndol en descobrir-se que havia falsificat el padró dels seus fills per tal de poder-los escolaritzar en un centre determinat. Ha compaginat el seu càrrec d’alcalde amb el de president de la Federació de Municipis de Catalunya. En motiu de la crisi provocada per la reunió entre ETA i Carod-Rovira, fonts socialistes apuntaren a ell i a Celestino Corbacho com els encarregats d’escindir el PSOE del PSC si Maragall no feia fora Carod del govern. Precisament, una de les aspiracions polítiques de Bustos ha estat la d’esdevenir ministre, fet que no ha pogut materialitzar, al contrari que Celestino Corbacho.
La CUP protestarà al carrer
Davant de tots aquests fets, la CUP de Sabadell ha anunciat que durà a terme una campanya de denúncia. La formació muntarà parades informatives durant desembre i gener a diversos punts de la ciutat. Des de la CUP plantegen vuit preguntes a l’equip de govern, la resposta de les quals consideren necessària per tal d’aclarir aquest seguit d’irregularitats. L’Ajuntament de Sabadell podria esdevenir un nou protagonista del serial de corrupcions en què s’està veient immers el poder local metropolità del PSOE barceloní.
