Han passat tres anys de l’aprovació de Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció de la dependència al Parlament espanyol. Al País Valencià, però, l’aplicació de la Llei ha estat molt de temps paralitzada i s’està tardant molt en resoldre les sol·licituds presentades per acollir-se a les ajudes previstes per la mateixa.
És per això que des de les comarques de l’Alcoià i el Comtat, ja fa més d’un any, un grup de d’afectats s’uniren per reclamar solucions i crearen la Plataforma en Defensa de les Persones en Dependència.
No és pas aquesta l’única plataforma creada al País Valencià amb objectius semblants. De fet, a les comarques alacantines, n’hi ha diverses a Elx, Sax, Santa Pola, Dénia, Oriola i la mateixa Alacant. La proliferació d’aquestes plataformes és una clara mostra de la gravetat del problema, com reconeixia la Plataforma del Comtat i de l’Alcoià amb motiu de a seua creació: “la falta de previsió davant la confecció d’aquest catàleg de serveis [que preveu la Llei] junt a la lentitud administrativa de resolució de sol·licituds (falta de criteri en la tramitació d’expedients, sol·licitud reiterada de la mateixa documentació, informació contradictòria respecte a l’estat de l’expedient, etc.,) ha ocasionat la mobilització ciutadana”.
Enguany, moltes d’aquestes plataformes s’han coordinat per unir esforços d’avant l’administració valenciana, responsable, en última instància d’aquest situació. El maig passat hi hagué una mobilització general, amb concentracions a les portes dels ajuntaments el dia 7 i una manifestació a la capital del Túria el dia 16. En aquella ocasió, les plataformes es mobilitzaren per recordar les més de 6.400 persones que han mort esperant que els arribaren les ajudes de la Llei de Dependència. Era una manera de “donar un suport a aquesta gent que ha treballat amb dependents que han mort”, com declarava el portaveu de les plataformes de les comarques alacantines Miquel Martorell; un suport que denuncien que no ha arribat per part del Govern valencià, l’actitud del qual és sentida per les famílies d’aquelles persones que han mort esperant les ajudes que li corresponien per la Llei de Dependència com una “burla”, assegurava Martorell.
Dependència a Escena
La Marxa Taronja, com es va conéixer la manifestació de València del 16, ha servit precisament com a material per a l’acte reivindicatiu organitzat per la Plataforma de l’Alcoià i el Comptat del passat dissabte 17 d’octubre. El projecte va nàixer al mes de juny, després de rebre la Plataforma una sèrie de material gràfic i musical que s’ha volgut aprofitar per continuar reivindicant davant de la societat la falta d’aplicació i d’eficàcia de la Llei de Promoció de l’Autoestima Personal i Atenció a les persones en Situació de Dependència i per sensibilitzar i visualitzar davant la societat l’existència de les persones dependents i el món que les envolta, a més de donar a conèixer les accions que s’han anat realitzant des de la creació de la plataforma, allà pel mes de juliol de 2008.
L’acte consistí en la projecció del curtmetratge “La Marxa Taronja” de Susanna Hidalgo, i l’estrena i la interpretació de l’obra “Dependents”: una cercavila per a dolçaina i percussió del director i compositor José Rafael Pascual a càrrec del Mal Passet. José Rafael Pascual, present en l’acte, va destacar que havia sigut una reivindicació amb una dignitat extraordinària. La peça estigué acompanyada amb una interpretació escenogràfica a càrrec de Faula Teatre, molts membres del qual són dependents.
Quatre anys per cobrar les ajudes
Un plet iniciat per quinze valencians dependents davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha permés constatar que el Consell tarda quatre anys abans de concedir les ajudes. El procés inclou dos anys per reconéixer oficialment la dependència, un any més per establir quin tipus d’ajuda hi correspon i finalment un altre en concedir la prestació. És per això que molts dels possibles beneficiaris moren abans de poder cobrar les ajudes. Aquesta situació, així com altres irregularitats de la tramitació administrativa, han provocat un allau de queixes al Síndic de Greuges, on, actualment, més del 50% de les sol·licituds hi estan relacionades.