[L’ACCENT 148] Des de l’inici del desplegament dels Mossos d’Esquadra s’ha constatat de manera repetida la utilització per part d’aquest cos policial de fitxers polítics il·legals. A L’ACCENT repassem amb l’advocat Benet Salellas, el periodista David Fernàndez, el portaveu d’Alerta Solidària Martí Majoral i el portaveu de la plataforma ‘Jo També Cremo la Corona Espanyola’ la vigilància que els Mossos realitzen per motius polítics.

>> Llegiu també: L’Agència de Protecció de Dades i el Síndic investiguen l’ús dels fitxers policials en el cas dels antimonàrquics gironins

>> Entrevista a l’advocat Benet Salellas: “Ha sortit a la llum que els Mossos disposen de moltes dades sobre militància política”

Diversos casos evidencien el control policial de la dissidència política

L’any 2008 els Mossos d’Esquadra van finalitzar el desplegament al conjunt del Principat. Catorze anys abans l’havien començat a la comarca d’Osona. Al llarg d’aquest temps s’ha constatat de manera repetida com utilitzaven, talment com feia la Policia Nacional espanyola, els fitxers policials polítics. Curiosament ja des del 1991, tres anys abans de tenir cap competència, a la seu del carrer Pujadas de Barcelona ja van començar a utilitzar-los. Tal i com explica el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, els responsables polítics d’Interior ho coneixen i ho justifiquen considerant que els col·lectius independentistes i de l’esquerra anticapitalista “són susceptibles de cometre delictes”.

Pocs canvis respecte a la Policia Nacional espanyola
El portaveu de l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista considera que l’actuació de la brigada d’informació dels Mossos d’Esquadra difereix ben poc dels seus col·legues de la Policia Nacional espanyola. Arran d’algunes detencions en els darrers anys de la Policia espanyola al Principat es va conèixer l’existència de fitxers polítics. Especialment rellevant va ser la descoberta que es va fer arran de les detencions de quatre nois acusats d’atacar una oficina bancària al barri barceloní de Sants l’octubre de 2003. Durant els interrogatoris als detinguts els van ensenyar uns fitxers amb les dades i fotografies de trenta persones actives políticament a Sants per tal que n’assenyalessin algunes com a autores dels atacs. Una campanya social va denunciar l’existència d’aquells fitxers amb motivacions simplement polítiques.

Malgrat que Majoral explica que els Mossos han heretat la dinàmica de recopilar dades polítiques sobre la població, matisa que el seu paper en les mobilitzacions s’ha situat en un segon terme per donar major protagonisme als antidisturbis. “Ara els Mossos d’informació són més discrets” explica Majoral.

El que no hi ha hagut, indiquen diverses fonts, és traspàs d’informació de la brigada d’informació de la Policia Nacional a la dels Mossos d’Esquadra. David Fernández, periodista que ha investigat sobre actuacions policials al nostre país, explica que “hi ha un fitxer compartit per aquests dos cossos policials i per l’Europol (la policia europea) amb informació bàsica sobre la ciutadania que té antecedents, però dubto que comparteixin les dades polítiques”.

Els Mossos es destapen a Vic
Un dels primers casos on es va constatar l’evidència de la utilització dels fitxers es va produir a Osona, la primera comarca on es van desplegar els Mossos. En un Mercat de la Música Viva de Vic van detenir a l’Oriol, un militant independentista osonenc. Mentre dos agents el reduïen se sentia per la ràdio dels policies detalls sobre la militància del detingut. En aquell cas, i com és molt habitual, aquella persona mai havia estat identificada -i ni molt menys detinguda ni tenia cap antecedent penal. D’aquesta manera és ben lògic imaginar que el seu nom estava registrat per la seva activitat política. Tal i com explica Martí Majoral mai una ideologia es pot considerar un element susceptible per cometre delictes, però sembla que des d’Interior no ho veuen així.

Manual per fer fotos a les manifestacions
El periodista David Fernández recorda que ara fa un any es va descobrir un manual intern dels Mossos d’Esquadra on donaven consells de com fer fotografies en manifestacions per tal de tenir controlat qui hi assistia. El manual aconsellava, entre d’altres coses, que els policies simulessin que eren periodistes per tal de passar desapercebuts.

Darrers casos denunciats
Un del darrer cas en el qual es va denunciar l’existència dels fitxers va ser per la crema d’una bandera espanyola i fotografies reials l’11 de setembre de l’any passat. El cas, una vegada va passar de l’Audiència Nacional espanyola al jutjat d’instrucció 23 de Barcelona, va acabar amb l’absolució dels dos encausats.
Mentre el jutge, Joan Francesc Uría Martínez, criticava la manca de professionalitat dels Mossos en “imputar alegrement delictes” -un magistrat no podria acceptar com a prova un fitxer il·legal- Alerta Solidària denunciava “l’excel·lent tasca professional” del cos policial. De fet, l’habitual utilització dels fitxers havia portat, una vegada més, a quatre independentistes a l’Audiència Nacional espanyola per ultratjar presumptament els símbols de l’Estat.

Un altre dels casos paradigmàtics recents va ser la imposició de multes a quatre independentistes del barri barceloní de Gràcia per la seva participació a la tradicional manifestació de festa major el mes d’agost passat. De les quatre persones que van rebre la multa a casa, dues havien portat la pancarta i dues havien llegit el comunicat, però al llarg de la manifestació cap policia els havia demanat acreditar-se. I de totes elles, només una tenia antecedents policials. Fins a 30 col·lectius graciencs van denunciar que els Mossos havien pogut saber a qui enviar la carta perquè són persones que tenen fitxades per la seva militància política.

El recent judici a Girona per la crema de retrats monàrquics ha donat noves proves a l’existència d’aquests fitxers. Resta veure la decisió que prendrà l’Agència de Protecció de Dades davant la denúncia interposada pels afectats, però es fa difícil pensar que la policia renunciarà a seguir controlant la població que considera, com justifica Interior, “susceptible de cometre delictes”. Encara que la base per encabir algú dins d’aquests paràmetres de susceptibilitat sigui discutit per moltes entitats.