Ja tenim una nova data d’acabament de la crisi: segon semestre de 2011. Això és el que assegura l’estudi Consens Econòmic elaborat per la consultora PricewaterhouseCoopers, d’àmbit estatal espanyol i fet públic el 22 de febrer. El que es manté intacta és la incertesa sobre què cal fer per sortir d’aquí a dos anys i mig del forat.

Davant de la certesa de la davallada dels beneficis econòmics, però sobretot del creixement galopant del nombre d’aturats, els governs autonòmics han anunciat que estan elaborant plans de resposta. El president valencià, Francesc Camps, anunciava fa uns dies que presentarà “unes bases sòlides per a un nou impuls econòmic i social” del País Valencià dotat amb més de 8.000 milions d’euros. El principatí Montilla assegurava que el seu govern ja ha posat en marxa dues terceres parts de les mesures aprovades l’abril passat, i que han suposat la mobilització de 7.750 milions. El Govern Balear, al seu torn, ha aprovat un Decret Llei de mesures urgents, entre les quals “facilitar al màxim la constitució de noves empreses , impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l’economia balear i l’activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits”.

La majoria d’aquestes mesures tenen com a eix la inversió en obra pública com a incentiu per generar llocs de treball i el finançament per a les empreses. Els governs alineats en les posicions més progressistes també preveuen paquets per a les persones amb menys recursos i que, per tant, és previst que encara tinguin més dificultats amb les conseqüències de la crisi.

Per la seva banda, els partits més conservadors, com és el cas del PP i de CiU, demanen la reducció d’impostos a les empreses. És el cas de la presentació que va fer Alicia Sánchez Camacho, líder del PP al Principat de Catalunya, de “100 solucions per combatre la crisi”, on proposa la rebaixa d’impostos, la injecció de liquiditat a les pimes, el suport als emprenadors i la desburocratització de la Generalitat”.

Organització de l’esquerra anticapitalista
“Actualment, no existeix cap organització o moviment al nostre país que puga fer front d’una manera directa a les circumstàncies [que comporta la crisi], enmig d’un context d’ofensiva europea, estatal i de la classe política i la patronal autòctones”, analitza l’organització juvenil Maulets, en un document de reflexió que ha elaborat sobre la crisi. La preocupació és compartida per bona part de l’esquerra anticapitalista catalana.

Però els darrers mesos s’ha articulat una campanya amb base a l’àrea metropolitana de Barcelona on hi participen tant organitzacions nacionals, com sindicats alternatius i col·lectius locals. Va començar com a resposta a la directiva de les 65 hores que volia aprovar la Unió Europea, però s’ha transformat en un espai de resposta global al context econòmic actual. Una de les principals crítiques de la campanya és que “els governs suposadament d’esquerres mantenen les retallades socials, i segueixen privatitzant serveis socials, ensenyament i sanitat”.

Aquesta campanya, que ha pres per nom “Que la crisi la paguin els rics”, ja ha dinamitzat la resposta a les conseqüències que la recessió econòmica està tenint en els treballadors, però els mitjans de comunicació hi ha parat molt poca atenció. Segons Josep Bel, un dels portaveus de la campanya, i sindicalista de CoBas, l’absència en aquestes manifestacions de CCOO i UGT ha determinat el silenci informatiu, però alhora ha permès “visualitzar com, mentre els i les treballadores necessitem coordinar les lluites i estendre la solidaritat de classe, aquests sindicats prefereixen aïllar les lluites i aconseguir signar tots els ERO que els posen al davant”.

De la crítica a la proposta
Conscients que sovint s’acusa les organitzacions que formen part de la campanya de limitar-se a criticar, alguns d’aquests grups han començat a fer propostes alternatives a les respostes dels governs a la situació de crisi. És el cas de l’organització Endavant, que davant de l’augment de l’atur proposa “el repartiment del treball i de la riquesa amb la reducció de la jornada laboral actual”; o enlloc del “salvament i els plans de rescat amb diners públics dels bancs que han fet fallida i donar diners als bancs per garantir els estalvis de la població”, aposta per “la nacionalització de la banca i la garantia dels estalvis modestos amb diners de l’estat i la reactivació de l’economia real amb préstecs responsables”; i per fer front al “deteriorament dels serveis públics i les privatitzacions”, assegura que cal anar cap a “la gestió pública de qualitat de tots els serveis bàsics i estratègics (energia, comunicacions, transport…)”.

Les dades de la crisi als Països Catalans

El 2008 es va tancar amb 907.000 aturats als Països Catalans sota dominació espanyola. Això significa que un de cada set treballadors està a l’atur.

La zona on hi ha una taxa d’atur més elevada és el País Valencià, amb un 14,85% d’aturats (381.700 persones), seguida de les Illes Balears amb un 12,32% (69.000 aturats) i finalment el Principat amb unn 11,82% (455.000).

El nombre de persones que han passat a engruixir les files de l’atur el 2008 ha estat al voltant d’un 60% (390.000 aturats més).

Per territoris: al Principat de Catalunya n’hi ha 204.000 més, al País Valencià la xifra augmenta en 158.500 persones (70,99% més respecte 2007) i a les Illes s’afegeix 20.500 aturats més a les llistes (aumgent del 41,84%). També se n’hi sumen 7.000 més a la Catalunya Nord (on ha crescut en menor mesura: un 7% més).

De tots els aturats, un 40% (430.348 persones) actualment no cobren subsidi d’atur. Aquesta xifra augmentarà significativament al llarg de 2009 ja que es notarà els efectes de l’onada de tancaments i acomiadaments de 2008. Cal tenir en compte que aquest tipus de prestació té una durada entre 102 dies i dos anys.

Durant el 2008 s’han presentat fins a 600 ERO (expedients de regulació de l’ocupació), que han deixat milers de treballadors i treballadores al carrer. El 2009 ha començat amb una onada de nous ERO que indiquen que acabarem l’any amb una xifra superior d’expedients que l’any anterior. Les empreses més gran que han presentat ERO són: Nissan, Seat, Ford, Telefónica, Pirelli, ONO, Colortex o Lladró.

Les dades de beneficis del 2008 de les principals entitats bancàries de l’Estat espanyol mostren que, tot i que són inferiors a 2007, els guanys nets conjunts ascendeixen 17.590 milions d’euros. Aquesta xifra és similar a la quantitat total que la Generalitat preveia recollir entre impostos directes i indirectes en el pressupost del 2007 (la previsió era de 17.255 euros).