Sanitat, educació, serveis socials i també cultura. El Museu Valencià d’Història Natural -el tercer més important de l’estat d’aquestes característiques- va tancar les seues portes la setmana passada víctima dels impagaments de les administracions públiques. Aquests endarreriments han provocat l’aprovació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que ha fet fora tres dels quatre treballadors de què disposava el museu. La política cultural comença a patir l’efecte de les retallades.
L’espai estava gestionat per la Fundació Torres Sala i es finançava amb aportacions de l’Ajuntament de València, la Diputació i la Generalitat. Però la corporació provincial duia tres anys sense pagar els 24.000 euros de subvenció anual que tenia compromesos. La Generalitat, al seu torn, té un deute acumulat amb el museu de 65.000 euros, corresponents a 2010 i 2011.
Ara només hi restarà un conservador per a mantindre en bon estat els més de 100.000 exemplars d’insectes i mol·luscs que conformen el fons del museu. El futur d’aquesta mostra de patrimoni natural, però, podria estar a Madrid, ja que els hereus de Torres Sala han amenaçat d’emportar-se el llegat de l’entomòleg valencià -75.000 insectes del País Valencià i de la resta del món- al Museo Nacional de Historia Natural de Madrid.
En realitat, la falta d’atenció de les institucions públiques cap a aquesta infraestructura cultural de més de 30 anys no ve de nou, cosa que demostra el mal estat de conservació de les seues instal·lacions o el reduït espai d’aquestes, el qual no permetia exhibir-hi ni una desena part de tota la col·lecció.
La mort per inanició d’aquest museu és un bon exemple de la política cultural de les institucions valencianes controlades pel Partit Popular, les quals han apostat per una cultura d’aparador bandejant xicotets equipaments que, tot i el seu enorme valor, no encaixen en la visió opulenta de la dreta valenciana. I en temps de crisi i retallades, no cal ser massa intel·ligent per endevinar quins espais tenen les de perdre.
