Els dos independentistes de Banyoles acusats de boicotejar col·legis electorals van ser posats en llibertat el dilluns 21 de novembre, després d’un judici ràpid en què els dos banyolins es van negar a declarar. De fet, havien estat detinguts i traslladats a la comissaria de la policia de Girona la matinada del diumenge anterior. A Banyoles, els esperava una càlida contentració de benvinguda convocada pel Casal Popular i Independentista del Pla de l’Estany.
Però per molt que sembli un final feliç no ho és. El procés està obert i si la imputació es regeix pel delicte electoral la pena podria ser d’entre sis mesos i tres anys. A més a més, també se’ls pot acusar de deslluiment de béns immobles, danys i pertorbació de l’ordre públic. El procés el tirarà endavant l’Estat Espanyol ja que l’Ajuntament de Banyoles ha negat la possibilitat de presentar-se com a part de l’acusació.
Tot va començar quan els dos independentistes i militants del Casal Popular i Independentista del Pla de l’Estany van ser enxampats per la Policia Local pintant la façanada de l’Ajuntament banyolí. De rebot i malgrat les ambigües declaracions dels cossos policials durant el judici ràpid, se’ls podria culpabilitzar d’haver ensilidonat fins a sis panys dels col·legis electorals. Tot i així, l’enjudiciament per faltes podria ser una altra via. Tot depèn del què digui la fiscalia.
Durant aquests dies de tensió no han faltat actes de solidaritat i protesta per demanar la immediata posada en llibertat dels detinguts i la retirada dels càrrecs. El mateix dia dels fets, mig centenar de persones es concentraven a la comissaria de Vistaalgre dels Mossos D’Esquadra de Girona. El dia següent davant dels jutjats una altra concentració mostrava tot el seu suport pels dos independentistes i el seu rebuig total a l’actuació policial. Després del seu alliberament els actes van continuar. El mateix dilluns a les vuit del vespre una concentració de benvinguda i de reafirmació amb la lluita activa per acabar amb la falsa democràcia espanyola, esperava als banyolins sota una intensa pluja.
La ruptura social i nacional dels Països Catalans no és en cap cas compatible amb l’Estat de les autonomies. Les economies nacionals estan lligades als fluxes del mercat i les decisions es fixen des de lluny sota els criteris neoliberals. Des del moment que parlem d’unes institucions que ens venen imposades i una llei electoral preconcebuda per afavorir a uns partits polítics determinats, la seva legimitat s’esfonsa.
Per tot això, la repressió exercida amb els dos banyolins és totalment hipòcrita i injusta. El que demostra és una visualització d’aquest rebuig a una democràcia on la participació ciutadana no té cabuda. Per molt que s’esforcin a fer-nos creure que pel fet d’ anar cada quatre anys a dipositar una papeleta aquest sistema ja es pugui anomenar democràcia.