Les eleccions espanyoles celebrades el passat 20 de desembre van deixar un dels resultats més baixos de la història de la dreta catalana, una ensulsiada que curiosament ha passat desapercebuda per a bona part la premsa catalana, tant pública com privada.
Democràcia i Llibertat, la candidatura encapçalada per Francesc Homs, formada per CDC i altres petites formacions sorgides en els darrers temps, comptava em el suport d’Artur Mas, i volia ser el primer assaig del nou partit fundat al voltant de la figura carismàtica que arrossegaria majories al Principat de Catalunya.
La direcció convergent, que com ERC havia apostat per les eleccions al congrés i senat espanyols malgrat la retòrica sobiranista de desconnexió, ha estat la derrotada en la pugna entre aquestes dues formacions. De fet, els republicans han crescut arreu del territori de forma paral·lela a la debacle dels conservadors.
El resultat electoral, comparat amb les anteriors eleccions espanyoles, de l’any 2011, no deixa cap marge a interpretacions forçades, al conjunt del Principat i si es tenen en compte els vots de UDC i DiL, CiU perd gairebé la meitat del suport, pasant del 28,9% dels vots a menys del 15%. Si fa 4 anys la coalició de dretes havia estat la primera força a les eleccions espanyoles, ara cau al quart lloc. En nombre total de vots, DiL i Unió perden 385.464 votants, gairebé el 40%.
La caiguda es produeix a tot el territori, per demarcacions, a Barcelona Ciu obtenia el 2011 un 26,75% i era 1a força, ara baixa a un 13,25%, i esdevé 5a força, perdent 4 escons. a Tarragona baixa del 30% al 15,31%, passant a ser 4a força i perdent 1 escó, Unió es queda amb un 1,6%. A Lleida i Girona es manté com a primera força, si bé també pateix una gran sagnia de vots. A Lleida cau del 40,55% obtingut fa 4 anys al 24,3%, i perdent 1 escó, UdC no recull aquesta fuga de votants, ja que es queda en un 2,5%. A Girona passa del 38,5% al 25% i també hi perd 1 escó.
La patacada aprofundeix la caiguda ja anticipada a les eleccions municipals, on la pèrdua massiva de suport de la coalició liderada per Mas ja es va fer evident, si bé aconseguí mantenir alguns dels feus conservadors, ara ha assolit un terra encara més baix.
Caiguda a les ciutats més poblades a posicions minoritàries
Si es repassa el resultat de DiL a les 20 ciutats més poblades de Catalunya, la situació és alarmant per als partidaris d’Artur Mas. La seva formació ha passat a ser la cinquena o sisena opció en moltes d’elles, confirmant els ja molt baixos resultats de les municipals, unes eleccions de molt diferent tipus, i no recupera votants tot i l’augment de la participació en més de 12 punts.
Així, a Barcelona ciutat, on havia estat la més votada el 2011, esdevé quarta amb el 14,54% dels vots, perdent 13 punts respecte fa 4 anys. La desfeta és total a l’Hospitalet, on és sisena força amb un 4,54% dels vots, o Badalona, també sisena amb un 6,93%. També a Tarragona perd gairebé la meitat dels votants i es queda com a sisena força amb un 10,27%. És també sisena a Santa Coloma de Gramenet, on obté un 2,6% dels vots i perd 2 de cada 3 votants. No passa de cinquena força a Terrassa (11,2%), Sabadell (12,2%), ni a Lleida (14,9%) o Mataró (12,8%), on havia estat la més votada. En totes elles perd més del 40% dels seus votants.
La primera localitat de les més poblades on Democràcia i Llibertat passa del 15% dels vots, és Reus, on obté el 15,2%, després de perdre el 41,7% dels votants de fa quatre anys, i és la cinquena opció.
La formació de dreta catalanista obté els seus millors resultats entre les ciutats més poblades a Girona, Manresa i Sant Cugat, tradicionals feus convergents, on és la més votada però també hi perd votants. A Girona passa del 35,7% al 27,4% , a Manresa del 39,7% al 24%, i a Sant Cugat del 40% al 22,3%.
En les algunes de les localitats amb més habitants DiL cau a posicions més aviat residuals, és el cas de Cornellà (3,38%), Sant Boi (4,85%) Rubí (6,42%) El Prat (4,72%) o Viladecans (3,42%), en totes elles havia estat la tercera i queda com a 6a força.
La caiguda és també molt pronunciada a Vilanova i la Geltrú, on passa de ser la segona a la cinquena opció, i cau del 28,3% al 12,8%, i a Granollers, on era la més votada i passa a ser la tercera, caient del 31,8% al 16,1%.
Caiguda més sostinguda a les ciutats mitjanes
El comportament electoral des conservadors en les principals ciutats de comarques experimenta algunes diferències, si bé la caiguda respecte 2011 hi és igualment pronunciada, els resultats mostren que la tendència a la baixa no havia tocat fons a les municipals, on aconseguiren parar una mica el cop.
La caiguda ara és sostinguda i rebaixa encara més el mínim convergent. DiL aconsegueix mantenir la primera posició de CiU en moltes d’elles, tot i la baixada, però la perd a localitats com Vilafranca, Tortosa, Solsona, Valls, Montblanc, Viella o Falset. si el 2011 es movia entre el 35 i el 50%, ara cau i es queda entre el 20 i el 30%. Una caiguda que és paral·lela a l’ascens d’ERC a totes elles, cosa que sembla confirmar el gir a l’esquerra en el sobiranisme entre aquelles forces que van decidir concórrer a les eleccions estatals.
Silenci de mitjans i analistes
Les dades de la desfeta electoral de la dreta catalana han estat sorprenentment absents de les anàlisis electorals i debats dels dies següents a bona part dels mitjans de comunicació que solen seguir amb gran interès l’actualitat política.
La radiotelevisió pública del Principat, els seus redactors, conductors, opinadors i analistes, com els dels diferents mitjans privats, ràdios, diaris o digitals que segueixen amb gran cobertura tot allò relacionat especialment amb Artur Mas, han passat de puntetes per aquesta ensulsiada.
L’ensorrament de DiL en tots els fronts mostra sens dubte una realitat que semblaria que mereix ser analitzada i explicada, però finalment aquestes dades no només no han merescut cap atenció detallada, sinó que ni tan sols han estat obstacle per la continuada campanya mediàtica destinada a pressionar la CUP i atacar i difamar aquells que, des de l’esquerra independentista, es mantenen ferms en la defensa del projecte polític i no semblen disposats a tornar a col·locar al poder el líder d’aquesta formació en plena descomposició electoral.
