“Segura”, “neta” i “barata”. Aquests tres qualificatius resumeixen la defensa que el “lobby nuclear”, en el qual figuren personatges com Felipe González o José María Aznar, fa de aquest tipus d’energia. Pel contrari, els grups ecologistes porten anys denunciant que sota la propaganda oficial, les centrals nuclears -entre d’altres, Cofrents- amaguen greus riscos en molts casos desconeguts per l’opinió pública.
Fa 25 anys que es va engegar la central nuclear de Cofrents i al 2011 li caduca l’actual llicència. Gradualment, aquestes instal·lacions ubicades en la marge dreta del Xùquer han estat perdent pes en la producció global d’energia elèctrica al País Valencià, en benefici de les centrals de cicle combinat de Sagunt i el Grao de Castelló.
En els anys que porta d’activitat, la nuclear de Cofrents ha evidenciat símptomes inquietants. Per exemple, se situa en la primera posició en nombre de “succesos” (categoria utilitzada pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) juntament amb “incidents” i “accidents”) a l’Estat espanyol. Dels 1.500 “succesos” registrats en el parc nuclear espanyol des de 1990, en Cofrents s’han produït 240.
Malgrat la terminologia “políticamente correcta”, els grups ecologistes afirmen que alguns d’aquests “incidents” han estat de gravetat. Entre d’altres casos, al 2002, durant l’aturada de recarrega; al setembre de 2005, per una fuga d’aigua radioactiva dins de la mateixa central; un incendi en una fase del transformador principal en agost de 2007; i dos prealertes d’emergència el 2008. Darrerament s’han registrat problemes en les vàlvules de seguretat.
Aquest seguit d’errades du a concloure, segons Carlos Arribas, coordinador d’Ecologistes en Acció del País Valencià, que la nuclear de Cofrents “és una central perillosa. Cada any que passa hi ha més possibilitats d’un accident greu”. “Hi ha també una sensació que s’improvisa en la gestió i es busquen solucions només a curt termini, com a molt, mitjà. Un exemple. Des que la central es va posar en marxa han aparegut problemes en la combustió de l’urani enriquit, cosa que ha obligat a canviar tres vegades de subministrador de combustible”.
Problemes estructurals
Però la nuclear de Cofrents no presenta únicament incidències episòdiques. D’altres, potser les més preocupants, són de caire estructural. La primera és l’envelliment de la central, que es manifesta en l’aparició de fisures, el desgast de soldadures o la corrossió del casc del reactor. És precissament el reactor una de les parts medul·lars de les instal.lacions, doncs acull el procés de fissió de l’urani.
Ja en la concepció de la planta s’han evidenciat errades de diseny, en concret, per l’elecció del sistema de contenció Mark III. Algunes dades apunten que en cas de avaria greu, aquest sistema no suportaria la pressió que es generaria sobre el reactor, amb el consegüent risc de fuga radioactiva. També han denunciat fonts ecologistes que les piscines on s’emmagatzenen els residus procedents del reactor han arribat pràcticamente a un punt de saturació.
Les mancançes de la nuclear de Cofrents obliguen a interrogar-se per la funció de l’organisme de l’administració pública encarregat de garantir els mecanismes de control: el Consell espanyol de Seguretat Nuclear. Teòricament, el CSN ha de proporcionar informació transparent amb independència dels interessos de les companyies titulars del negoci (Iberdrola, en el cas de Cofrents).
En la pràctica, segons Carlos Arribas, “minimitzen moltes vegades els incidents i llancen ‘cortines de fum’ per tal de tranquilitzar a l’opinió pública. Les mateixes companyies tampoc no faciliten tota la informació al CSN”. El fet que quasi tots els consellers de l’organisme públic hagen pertangut a l’indústria nuclear, potser explique aquesta complicitat.
A banda de les deficiències intrínsiques de Cofrents, quant a estructura i funcionament, cal afegir els riscos per al medi ambient i la salut humana, ignorats a sovint per la ciutadania.
Segons el portaveu d’Els Verds, Carles Arnal, “en el funcionament normal de la central atòmica s’emet al medi ambient pròxim una gran quantitat de gassos i líquids radioactius; sempre s’han infravalorat el prerill d’aquestes radiacions, però el fet es que suposen riscos de leucèmies i tumors cancerígens diversos”.
Tot i que una fuga implicaria greus danys per al conjunt de la població, són els treballadors de la central -sovint subcontractats i amb deficient formació- els més exposats a les radiacions, sobretot en el procés de recàrrega. També en aquest capítol (treballadors afectats per emissions) Cofrents reïx sobre la resta de plantes nuclears de l’estat espanyol.
Persones i ecosistemes, sembla que res no escapa a l’impacte negatiu de Cofrents. Fins i tot, els recursos hídrics. La nuclear utilitza en el procés de refrigeració uns 34 hm cúbics de les aigües del Xúquer, bona part de les quals (vora 20 hm cúbics) s’evaporen, mentre que la resta retorna al riu amb la conseqüent contaminació tèrmica.
Però no sols això. “Un abocament d’aigua contaminada amb radioactivitat al Xúquer tindria unes conseqüències terribles, tant per als habitants de la Ribera, com per als de l’àrea metropolitana de València, que també beuen l’aigua d’aquest riu”, afirmen des de la plataforma Tanquem Cofrents.
Cofrents i l’ecologisme al País Valencià
Un ample ventall d’organitzacions ciutadanes, sindicats, grups ecologistes i d’altres entitats van constituir el passat octubre la plataforma Salvem Cofrents, per tal de reclamar la clausura de la central en 2011, quan li caduca la vigent llicència.
Aquesta és, si més no, l’última d’un llarg seguit d’iniciatives que vinculen al moviment ecologista del País Valencià amb la lluita contra l’energia nuclear.
Al 1976 va nàixer a la ciutat de València el cridaner col.lectiu Margarida, que agrupava gent molt diversa per tal d’enfrontar-se a la construcció de la nuclear de Cofrents. Amb influències del Maig del 68 i el situacionisme, les seues accions van ser de caire lúdic i provocatiu, com la venda de “verdures radioactives” en la parada “La Cofrentina” o les “mortandats coloristes”. Arriben a editar el llibret Energia nuclear. Una energia que mata.
Poc després que Margarida es constitueix el Grup Ecologista Llibertari (GEL), caracteritzat pel seu antiparlamentarisme i la comfrontació directa amb l’estat. El GEL va ser una organització molt combativa en les lluïtes contra la construcción de Cofrents. A banda de la reivindicación al carrer, disposava de molta informació interna de la planta que li servia per a denunciar anomalies de funcionament.
A l’any 1978 convergeixen als barris de València i pobles de l’Horta, nombrosos comités antinuclears i grups locals ecologistes (més de 50 s’integren en la Coordinadora de Grups Ecologistes del País Valencià). Hi ha una mobilització permanent: El maig, unes 6.000 persones es manifesten a València; el març del 78, més de 10.000. Fins arribar a la fita històrica de 20.000 persones a Aiora (juny del 79), en la manifestació antinuclear més important ocorreguda al País Valencià.
El negoci d’Iberdrola
Potser Iberdrola siga, com predica en la seua web, “el principal grup energètic espanyol, una de les majors elèctriques del món i lider mundial en energia eòlica”. En el sector nuclear, a més del 100% de Cofrents, la companyia poseïx participacions dues centrals catalanes (Ascó II i Vandellós II) i en tres més de l’Estat espanyol (Almaraz, Garoña i Trillo I).
El lideratge del qual es vanaglòria Iberdrola resulta, en el cas de Cofrents, més que discutible, segons els grups ecologistes, que consideren a la nuclear valenciana capdavantera en “incidents” (per factors humans o mecànics), irradiacions sobre els treballadors de la central; gasos radiactius emesos a l’exterior i volum de residus emmagatzemats.
Malgrat això, per què Cofrents és un bon negoci per a Iberdrola? En la dècada dels 80 es va abandonar la construcció de centrals nuclears a l’Estat espanyol pel su elevat cost (vora 5.000 milions d’euros per planta). Es tracta, per tant, de centrals antigues en les quals les companyies propietàries han tingut temps d’amortitzar les despeses de construcció. Aquesta és la clau. Els “costos fixos” zero permeten, en el context actual d’un mercat lliberalitzat, ofertar el kilowatt a un preu molt econòmic (amb el qual resulta difícil competir) i obenir grans beneficis.
Aquesta és la raò per la qual Iberdrola defensa que continue fucionant Cofrents, malgrat ser una central vella, deficient i insegura, en comptes de plantejar la construcció de noves plantes.