En unes hores en què, en eixir del barri de Russafa i anar caminant cap al centre de València, et trobes rodejat de natius buscant el restaurant de moda i l’hamburguesa perfecta o de turistes fent el mateix però amb un plat de paella en ment, el passat 25 d’octubre es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de València, la gala de lliurament dels 43 Premis Octubre que organitza Edicions 3i4 juntament amb la Institució per al Foment de les Arts, les Ciències i la Cultura.
Amb una àmplia presència del món literari i de l’esquerra institucional i històrica del País Valencià, la gala va estar plena d’homenatges. El primer, al gran Joan Brossa, en format d’espectacle de màgia. Després va arribar l’hora d’homenatjar els 15 anys de lluita de la plataforma “Salvem el Cabanyal” davant la barbàrie neuròtica de l’alcaldessa de la ciutat, i les seues intencions de destruir la història viva d’aquest barri dels poblats marítims a base d’excavadores i perpetuar així el seu model econòmic i urbanístic. Seguidament va arribar el moment de recordar els 40 anys de la “Revolució dels Clavells”, amb el qual es va iniciar l’apartat musical de la nit. Fou de la mà de la cantant Sílvia Pérez Cruz -gran reclam de la gala- que, acompanyada de Raúl Fernández Miró, va interpretar “Abril de 74” de Llach. Poca broma amb la Sílvia! Amb la seva veu i la seva interpretació, que va deixar muts els assistents que sols obrien la boca per a queixar-se quan de sobte algú obria la porta al carrer i entrava el soroll dels que ara ja anaven en busca del gintònic més original. En aquest mini concert (una gala carregada de compromisos no donava per a més) la cantant de Palafrugell també ens va regalar, a banda de l’esmentada “Abril del 74”, cançons del seu darrer treball Granada, com ara “Pare Meu” o “Corrandes de l’exili”. Quin goig tornar a escoltar aquesta poesia de Pere Quart, abans cantada per l’Ovidi Montllor, ara en veu de la Sílvia.
Finalitzada l’actuació, la gala continuava amb un col·loqui que reflexionava sobre el dret a decidir del Principat i un cabaret poètic de la mà d’Enric Casasses i Feliu Gassull, que donava pas al final de la nit i al lliurament dels premis literaris. Premis que, de la mà de l’Editorial 3i4, compleixen ja 43 anys d’història i reconeixement als autors d’arreu dels Països Catalans i que compten amb tres categories: d’una banda, el premi “Vicent Andrés Estellés” de poesia, que va recaure al poeta de Santa Coloma de Queralt, Jordi Mas amb l’obra Febrer; d’altra banda, el premi d’Assaig “Joan Fuster” lliurat al periodista Albert Sàez pel seu treball El periodisme després de twitter. Notes per repensar un ofici; i, finalment, el premi “Andròmines” que el jurat va atorgar a l’escriptor de Castelló de la Ribera, Juli Alandes, per la novel·la Trencatenebres, una interessant història d’un grup d’anarquistes valencians emmarcada entre el període republicà i l’esclat de la Guerra civil.
Les fotos de rigor dels premiats i els sons de La Muixeranga posaven fi a la gala d’aquesta festa literària i del valencianisme sociopolític que ha girat sempre al voltant de l’esmentada editorial, d’Acció Cultural del País Valencià i de la figura d’Eliseu Climent. Vetllada que per cert, sempre dóna pas a l’Aplec del darrer diumenge d’octubre i a la visita a la muntanyeta de la Patà i al monestir del Puig.
Però abans tocava tornar cap al barri de Russafa, caminant pels carrers gentrificats, (tot tornant d’una gala que si bé sí que emmarca tota la nostra nació, no obstant es basa en un projecte polític que el divideix), ara em re-encontrava de nou amb turistes i eixa nova jet hipsteriana o no. Contradictori, tot plegat; la ciutat de València, el nostre País i nosaltres mateixos.