Des del tancament en fals de la consulta del 9N de 2014, el sobiranisme ha restat sense cap full de ruta clar. Descartada la via de la desobediència -que de fet mai no ha estat en les ments dels dirigents del sobiranisme- i amortitzat l’objectiu del 9N, l’evolució política ha oscil·lat entre cercar un nou mecanisme parlamentarista per a legitimar la independència i la reconfiguració d’un bloc de poder que assegurés l’ordre social a Catalunya alhora que incorporava nous sectors emergents afins al sobiranisme oficial.
La desorientació és patent: el límit dels 18 mesos relativitzat per Puigdemont el tercer dia de mandat, el referèndum pactat amb l’estat cada vegada més present, la intel·lectualitat convergent parlant de procés a llarg termini. El sobiranisme, malgrat tenir constantment a la boca el «full de ruta», és incapaç de respondre com es resoldran aquests 18 mesos i com es proclamarà la independència. Una simple DUI al parlament? Un referèndum unilateral? Unes eleccions constituents? DUI + constituents? El caràcter cohesionador que va tenir la fita de celebrar un referèndum el 9N de 2014 no hi és en aquesta ocasió.
En aquesta barreja entre promesa de ruptura amb l’estat i reconfiguració del poder autonòmic de cara a una futura reconfiguració del poder a nivell estatal és on s’han desenvolupat terrenys tan inaudits com el pacte d’investidura de Puigdemont, els equilibris dins de JxS i, ara, el debat sobre els pressupostos.
Enmig d’aquest panorama, la CUP i l’esquerra independentista ha fet diversos intents per a redreçar la situació. El més notori ha estat la campanya «Sense por» per a intentar activar la desobediència. Però el cordó sanitari decretat pels dirigents del sobiranisme ha mostrat clarament que en aquesta lògica n’hi ha uns que tenen les regnes fortament agafades. La presidenta de l’AMI Neus Lloveras cridant amb total impunitat els ajuntaments a no desobeir, combinat a una caiguda de les mobilitzacions al carrer, no acompanyen l’objectiu de desbordar els límits del legalisme. Al fons, llunyà encara però ja visible, el perill de la nova sociovergència en forma de sobiranisme-colauisme repartint-se el pastís d’una reforma de l’estat a Catalunya.
Intentar socialitzar la idea d’uns pressupostos de ruptura era una altra de les estratègies de la CUP per a desbordar l’estancament institucional. I novament el cordó sanitari del sobiranisme oficial ha tornat a funcionar. Pressupostos de gestió, és a dir autonòmics, i fi de la discussió. Una discussió que, en tot cas, caldria centrar en les clàssiques divergències fiscals entre liberaldemòcrates i neoliberals. Una constatació més de la voluntat de JxS de situar-se en els propers mesos en la pura gestió. «Wait and see» respecte els possibles canvis polítics a l’estat.
La batalla entre CDC i ERC
JxS ha estat un experiment fallit. I alhora un punt de partida en la nova fase de la batalla entre CDC i ERC per a conquerir l’hegemonia del sobiranisme. En aquest context, els pressupostos fallits són, malgrat el soroll mediàtic, més una mostra de la manca d’entesa entre CDC i ERC que no pas un conflicte d’interessos entre JxS i la CUP. De fet, la CUP ha estat pràcticament una espectadora de tot el procés de presentació dels pressupostos. Fins al punt que, en un exercici inaudit, JxS va presentar els pressupostos sense tenir cap suport assegurat i un dia abans de presentar-los a l’únic grup amb qui havia dit que els volia pactar.
Que els pressupostos serien un escull important en la legislatura ho mostra clarament el fet que aquests no figuressin al pacte d’investidura. Que per a JxS els pressupostos del 2016 havien de ser uns pressupostos autonòmics i de gestió ho demostra la inflexibilitat amb la que han respost a qualsevol proposta rupturista. La declaració del 9N2015, allò més semblant a un gest de ruptura que ha fet el parlament de Catalunya en quatre anys de procés, fa temps que és paper mullat per al govern.
CDC, a qui les enquestes li auguren una patacada electoral molt important, prova de despertar la «majoria silenciosa», aquell mecanisme pel qual els votants moderats agrupen vots en la candidatura responsable en moments de canvi social. La forma de fer-ho és una ofensiva total i absoluta contra la CUP i l’esquerra independentista, que els torni a fer «imprescindibles» per a bona part del sobiranisme moderat.
En canvi ERC està repetint la jugada de la passada tardor. Posar-se de perfil, enviar missatges conciliadors i esperar que la CUP li faci la feina bruta per maquillar amb una pàtina progressista els pressupostos. Passada l’escaramussa per l’IRPF, ERC està de perfil esperant recollir el proper 26J un vot majoritari del sobiranisme que li reconegui el seu paper central entre les demandes de canvis profunds de la CUP i la reacció conservadora de CDC.
Enmig d’això i sotmesa a una gran pressió hi ha la CUP. Amb unes bases cada cop més empipades per la manca de concreció del procés de ruptura, i amb la impressió que no es pot donar cap més xec en blanc al govern. L’Assemblea Nacional de la formació ja va deixar ben clar -amb l’aprovació d’una esmena molt dura amb el pacte amb JxS- que la paciència començava a esgotar-se. La votació sobre presentar una esmena a la totalitat als pressupostos va tornar a ser una mostra d’aquest malestar, amb una àmplia majoria recolzant l’esmena als pressupostos i una unanimitat gairebé total a considerar «clarament insuficient» la proposta de pressupostos de JxS.
La conjuntura preelectoral té bloquejada la situació. CDC tem aparèixer supeditat a les esquerres, ERC tem aparèixer supeditada a CDC. Qui caigui, perd posicions de cara al 26J. I per primera vegada en tot el procés, l’amenaça de convocatòria d’eleccions no és una eina del tot efectiva. Aquesta convocatòria no es podria produir fins el 4 d’agost, quan farà un any de l’anterior convocatòria. I això vol dir que abans hi poden haver terratrèmols electorals que afectin en profunditat el procés de refundació de CDC.
Una proposta de pressupostos autonòmics i de continuïtat
Aquest passat dijous JxS va presentar la darrera oferta negociadora a la CUP sobre modificacions en els actuals pressupostos. Aquesta oferta denota la manca d’acord entre CDC i ERC, ja que aborda de forma molt indeterminada tots els punts i hi ha algunes absències clamoroses. Alhora, el fet de presentar com a noves coses que la CUP ja va rebutjar demostra també un interès major en la guerra mediàtica per a carregar-li les culpes a la CUP que no pas una voluntat d’arribar a acords programàtics i de ruptura.
Canvi en l’estructura fiscal
La proposta de JxS rebutja les quatre propostes de la CUP per a reestructurar la fiscalitat i fer-la més progressiva. Ni augment del tram alt de l’IRPF, ni impost de patrimoni, ni recuperar la fiscalitat de 2008 de l’impost de successions ni recuperar l’impost del joc, anul·lat per a facilitar la implantació de BCN World.
Impostos anul·lats i suspesos pel Tribunal Constitucional
La proposta de JxS es nega a incloure, tal com demanava la CUP, els impostos anul·lats pel TC. Contempla només els impostos sobre els que pesa una suspensió cautelar. Per a evitar el xoc amb l’estat i alhora mantenir simbòlicament el pols, JxS proposa incorporar els impostos anul·lats a la Llei de Mesures Pressupostàries, supeditant-ho a una modificació de la llei d’estabilitat pressupostària -sense especificar-ne l’abast ni el sentit- i a una comissió d’estudi que no es determina si serà vinculant o no, o si estarà subjecta a criteris jurídics o polítics.
D’altra banda, aquesta opció no és nova, ja que va ser proposada fa setmanes a la CUP i aquesta ja la rebutjà perquè defugia l’enfrontament amb l’estat.
Pla de xoc
JxS planteja a la CUP com una concessió el compliment íntegre del pla de xoc de 280 milions que figurava al programa electoral de JxS. Aquest pla de xoc ja va ser rebutjat per la CUP al desembre per insuficient. De la proposta alternativa de la CUP (coneguda com a «Fil a l’agulla»), JxS només n’agafa alguns continguts que també són presents al pla de xoc i deixa molts aspectes sense quantificar.
Entre els aspectes que denuncia la CUP que són clarament insuficients hi ha el fet que dels 90 centres sanitaris amb tancament de l’atenció 24 hores JxS només en proposa reobrir 2. O bé que l’actual projecte de pressupost només destina 30 milions d’euros per a pal·liar carències energètiques severes quan els estudis fets fixen en 133 milions d’euros el cost d’aquesta acció.
Estructures d’estat
La proposta de JxS només quantifica el cost de la Hisenda Catalana, però no reserva cap partida a les necessitats derivades de les futures lleis de Seguretat Social o de la llei de transitorietat jurídica.
Segons JxS també quantifica el departament d’acció exterior, i afirma que aquesta dotació no podrà existir en una pròrroga pressupostària. En canvi, per la CUP el cost de l’acció exterior és la suma de les partides que en anteriors pressupostos estaven disseminades entre diversos departaments.
Pel que fa al procés constituent, el pressupost només preveu una partida -relativament reduïda- per a realitzar una campanya institucional informativa.
Deute i dèficit
El pagament del deute i el compliment del límit de dèficit marcat per Montoro són línies vermelles que JxS no està disposat a negociar, malgrat que aquests siguin alguns dels temes més importants per la CUP. Pel que fa al deute, la proposta es limita a garantir que es conclouran els treballs de la comissió parlamentària d’estudi del deute, sense especificar quins efectes ni vinculació tindran.
Pel que fa al dèficit, la CUP esgrimeix que mentre Montoro ha fixat el dèficit en el 0,7%, organismes com l’AIREF xifren en un 1% el dèficit òptim per a encarar l’actual situació econòmica.
Temes sensibles
Pel que fa a la recuperació de la gestió directa d’ATLL, JxS supedita aquesta decisió al veredicte que emeti el Tribunal Suprem. Si aquest veredicte declara nul·la la concessió, JxS es compromet a portar a debat parlamentari una proposta de gestió d’ATLL. Tot i així, els pressupostos no consignen cap partida per a recuperar-ne la gestió directa.
Una de les mesures que la CUP proposava era limitar a 60.000 euros anuals el sou dels alts càrrecs del govern. Aquesta mesura no ha estat presa en consideració per JxS
JxS en la seva proposta negociadora no es planteja ni debatre la supressió de BCNWorld, la retirada del concert als centres educatius que segreguen per sexe o aturar l’eliminació de línies d’ensenyament públic mentre n’hi hagi de concertades.
Aquests són aspectes habituals del discurs de l’esquerra catalana que la CUP ha amplificat en la seva actuació parlamentària.
